A Sabadell, com a la resta de Catalunya, la tardor és una època marcada per dues celebracions de gran rellevància emocional i cultural: la Castanyada i Tots Sants. Aquestes festivitats no només ens connecten amb les tradicions locals, sinó que també ens ofereixen un espai per a la reflexió, el record i l’homenatge als qui ja no hi són.

La Castanyada: Un espai per a la reunió i el record familiar

La Castanyada és una festa que, amb el pas dels anys, ha esdevingut una icona de la tardor catalana. Aquesta celebració, que tradicionalment té lloc la nit anterior a Tots Sants, reuneix les famílies al voltant de les castanyes, els moniatos i els panellets, dolços fets a base d’ametlles i pinyons que simbolitzen la calor de la llar i l’arrelament a la terra.

En els temps antics, la Castanyada era una vetllada que es dedicava als difunts, on la família s’aplegava per recordar els éssers estimats que ja no hi eren. Aquest esperit de reunió i memòria continua vigent a Sabadell. Aquestes tradicions no només són una festa per celebrar els aliments de temporada, sinó una oportunitat per recordar aquells que han deixat una empremta a les nostres vides.

L’Origen de la tradición de Tots Sants: Una mirada al passat

El dia de Tots Sants té arrels profundes que es remunten a l’època de l’edat mitjana. Aquesta festivitat, tal com la coneixem avui, es va establir per l’Església catòlica al segle IX, quan el Papa Gregori IV va fixar l’1 de novembre com a dia oficial per honorar tots els sants i màrtirs, coneguts i desconeguts. L’objectiu d’aquesta festivitat era oferir una jornada de reflexió i pregària per tots aquells que havien deixat aquest món, independentment de si eren reconeguts per l’Església com a sants o no.

A Catalunya, aquesta tradició es va arrelant de manera particular, barrejant elements cristians amb costums pagans anteriors. Les festivitats de Tots Sants i el Dia dels Difunts (celebrat el 2 de novembre) es van fusionar amb celebracions populars que ja existien, com els àpats de difunts, on es creia que els esperits dels morts tornaven per passar la nit amb els vius. És d’aquí que prové la Castanyada, originada com un àpat funerari, durant el qual les famílies es reunien al voltant del foc, menjant castanyes i fruits secs, aliments associats amb la tardor i els rituals de difunts.

Amb el pas del temps, aquestes tradicions es van transformar i adaptar a les noves formes de vida, però l’essència de Tots Sants i la Castanyada continua sent la mateixa: un moment per recordar els que ens han deixat i reafirmar els vincles familiars i comunitaris. Avui dia, la visita als cementiris, les ofrenes florals i els àpats familiars són costums molt presents en la nostra cultura i ens permeten mantenir viva aquesta connexió amb el passat.

Cementiris com espais de memòria i història local

Els cementiris de Sabadell no només són espais de descans per als nostres éssers estimats, sinó que també formen part del patrimoni històric i cultural de la ciutat. A través de les làpides i mausoleus, els cementiris narren la història de generacions senceres que han deixat la seva empremta a la ciutat. Passejant pels camins tranquils del Cementiri de Sant Nicolau, podem descobrir noms i cognoms que formen part de la nostra història col·lectiva.

Els cementiris són molt més que espais per al dol; són llocs de memòria viva que connecten el passat amb el present. Durant Tots Sants, aquest sentiment es fa més palpable, ja que les famílies no només visiten les tombes dels seus familiars, sinó que també es retroben amb la història i la cultura de la ciutat. En aquest sentit, Torra, Serveis Funeraris, treballa per preservar aquests espais i garantir que siguin llocs dignes, on la memòria i el respecte siguin sempre presents.