L’Agrupació de Veïns de Gràcia portarà al ple municipal de maig una moció per reclamar que una part del complex municipal de cinc naus de l’antiga fàbrica Sallarés Deu es destini a la biblioteca municipal del districte 5, pendent de construir-se des de l’aprovació del Pla de Biblioteques fa gairebé dues dècades.
El pla de biblioteques de mitjans dels anys 2000 va comportar la construcció de les biblioteques del Nord (a la Plana del Pintor), Sud (a la Creu de Barberà), Ponent (a Can Rull), Safareigs (a La Creu Alta) o la Serra (Torre-romeu), connectades amb la ja existent a Can Puiggener, i la central, la Vapor Badia. Cada districte en té almenys una. Però des de la seva aprovació hi ha pendent la construcció de la biblioteca del districte 5, que inclou els barris de Gràcia, Can Feu o els Merinals.
L’Agrupació de Veïns de Gràcia ha reclamat sovint que s’ubiqui la hipotètica nova biblioteca al seu barri. Altres opcions demanen, per exemple, ubicar-la al castell de Can Feu, també municipal des de fa uns anys, o buscar un emplaçament als Merinals o Can Gambús, on hi ha solars municipals. Però qui més ho ha reclamat han estat els veïns de Gràcia. La compra del recinte fabril Sallarés Deu l’any 2018 va fer pensar al govern municipal de l’època, el quatripartit d’esquerres, en el complex com a seu de la biblioteca, entre altres equipaments. També ho va prometre ERC a les eleccions municipals de 2023. Però han passat els anys i no s’ha fet, ni allà ni enlloc. L’actual govern municipal socialista ha esquivat habitualment la qüestió.
Gràcia torna a reclamar la biblioteca
Aprofitant Sant Jordi i el manifest, l’Agrupació de Veïns de Gràcia ha recuperat la idea i reclama que s’utilitzi part del recinte fabril, on s’està ultimant l’Escola d’Hostaleria, per a fer la biblioteca. “Aquest edifici singular simbolitza l’origen industrial de Gràcia, perquè és a tocar de l’institut i de l’escola, en un eix cívic que també inclou el CAP de Gràcia, el centre cívic, el casal cívic i comunitari dels safareigs, el complex esportiu de Can Marcet…”, asseguren. L’entitat veïnal argumenta que ja tenen el compromís de 36 entitats del barri i de part de la ciutat que donen suport al projecte. Al maig portaran la qüestió al ple, en el que els grups municipals hauran de dir la seva.
Què es fa a la Sallarés Deu?
Els plans de l’actual govern per a la Sallarés Deu passen per recuperar l’espai en diverses fases. El projecte de rehabilitació global està aprovat des de l’any 2020. El va guanyar Julià Arquitectes Associats, amb la proposta Insterticis Actius. El primer fruit serà l’Escola de Restauració, les obres de la qual van començar a finals de l’any 2022 i estan a punt de culminar, segons fonts municipals. Hauran trigat més de tres anys en fer-ho.
A banda, es preveu, en futures fases, una escola de flequeria i pastisseria, el Centre de Transició per a la Transformació Digital (CTTD) i un espai per traslladar el Rebost Solidari. A les antigues oficines hi anirà lloc per ubicar un projecte de l’escola municipal d’Art, l’Escola Illa. Entre la compra el 2018 per 4,5 milions d’euros i la rehabilitació, en total el consistori preveu invertir més de 10 milions d’euros en aquest espai. Els plans, però, no passen per ubicar-hi la biblioteca del districte, per a la qual l’executiu socialista tampoc ha proposat cap altra ubicació.
Conjunt arquitectònic protegit
El conjunt és un edifici industrial de caràcter singular i protegit. El formen quatre naus paral·leles als carrers de Cellers i de Viladomat, i un cinquè edifici, perpendicular a aquestes naus, amb façana al carrer de Jacint Verdaguer. La superfície construïda supera els 8.000 metres quadrats, que es distribueixen en prop de 5.500 en planta baixa i més de 2.800 de soterrani. L’edifici data de 1920 tot i que ha tingut diferents etapes constructives. Entre els anys 1920-1931 va denominar-se Hilados Mohair. Entre els anys 1931-1966, La España Industrial, que és una de les denominacions més assenyalades juntament amb la de Sallarès Deu, que és la que va tenir entre els anys 1966-1983. Una darrera denominació és la de Textifibra i Sallarès Deu entre els anys 1983-2005.
