Hospital Parc Taulí. Autor: David B.

Joan Martí (Parc Taulí): “Hem de seguir. El coronavirus no s’ha acabat”

La pandèmia ja ha passat i s’engega un nou temps però la història del coronavirus encara no ha acabat. Així es manifesta el director general de la Corporació Sanitària Parc Taulí. L’hospital de Sabadell ha sobrepassat els pitjors moments del coronavirus, amb 700 pacients i totes les instal·lacions ocupades en la lluita contra el virus. Ara es comença a definir la tornada a la normalitat. 

En aquesta entrevista, a més, el director general de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Joan Martí, parla per primer cop de la reorganització interna que ha engegat, cessant la fins ara directora executiva de l’hospital, Cristina Carod, i les queixes del personal sobre la manca d’equips de protecció. 

Està clar que la situació a l’hospital ara és molt millor. Però quina és la situació concreta?
Tenim poc més d’un centenar de malalts Covid hospitalitzats i una dotzena de persones a l’UCI. No té res a veure amb els 700 que vam arribar a tenir. Hem de ser molt prudents perquè la malaltia s’ha mostrat complexa tot i que no es visualitza ara mateix cap repunt.

Hi ha nous contagis?
La mitjana és d’entre tres i quatre casos nous ingressos diaris i entre 12 i 15 casos positius cada dia.

Com valora el compliment de la ciutadania de les franges horàries i les mesures d’alleujament? 
Hem de seguir. No baixar la guàrdia. La malaltia és important, genera transmissions importants i un percentatge de gent és greu. Crido a la responsabilitat a tothom. En línies generals penso que una part important segueix sent molt respectuosa. Però tots veiem a vegades algunes persones que no respecten les distàncies. Cal dir-ho clar: ‘la història del coronavirus no s’ha acabat’. Ara és moment de que acabi de baixar. No sabem com es comportarà la malaltia més endavant. Hem de mantenir les distàncies entre persones, i mantenir la higiene de mans. És el més rellevant que tothom pot fer.

Després de setmana santa va haver-hi la tornada a la feina dels sectors no essencials. I ara ja fa dies que els menors de 14 anys poden sortir, i també els majors d’aquesta edat a fer esport. Hi ha algun tipus d’indici de repunt?
La corba està seguint descendint de forma molt gradual. Però segueixen ingressant malalts i segueix circulant el virus. La transmissió és més baixa, està clar. Però cal molta prudència perquè és molt fàcil relaxar-se. Fins i tot és humà. Hem de disciplinar-nos tots plegats al màxim.

En els moments més alts de la pandèmia, l’hospital estava al 90 o 95 per cent bolcat en el Covid. Com és ara la situació? Com serà la transició cap a la ‘nova normalitat’?

Hem desescalat moltíssim: ara per ara a l’hospital només tenim dues plantes dedicades al Covid-19. La idea és deixar-ne una a mitjans de la setmana vinent. A l’Albada tenim alguns pacients de coronavirus perquè encara que hagin passat el Covid-19 requereixen uns dies més d’hospitalització. La resta del centre ja està dedicat a atendre malalt no Covid.

Foto portada: el director general de la CSPT, Joan Martí. Autor: J.d.A.
Foto portada: el director general de la CSPT, Joan Martí. Autor: J.d.A.

Va haver-hi un fenomen a l’inici: els malalts que habitualment venen a l’hospital, per exemple per apendicitis, van baixar moltíssim. Per què? Suposem que per la reclusió a casa. I això anirà poc a poc marxant i ja va venint gent a urgències amb patologies.

Ja hem recuperat activitat. No hem deixat de fer les operacions que no es podien demorar. Però ara augmentarem el ritme a malalts oncològics, vasculars i altres.

La setmana vinent dedicarem ja dos quiròfans al dia i a finals de maig volem estar amb tots els dispositius al 100 per cent. Necessitarem un parell de mesos per adaptar-nos als nous protocols i precaucions que haurem de tenir en qualsevol operació. Qualsevol ciutadà és un possible portador del virus i així ens hem d’adaptar i actuar com a societat. Això implica canvis en totes les àrees, fa més complexos tots els circuits i tindrà un impacte en la capacitat de fer activitat. Almenys fins que ens acabem d’acostumar no podrem tenir el mateix ritme de treball.

Les visites programades de consulta externa des d’abans de la crisi s’han realitzat de forma presencial o telefònica en un 75 per cent. El metge ha contactat amb el pacient en la majoria dels casos. Ens queda el 25 per cent. La setmana vinent començarem a assignar hores de visita via SMS, sigui visita presencial o telefònica. Volem reduir al màxim els desplaçaments i que els pacients vinguin sols o si és impossible amb un únic acompanyant, que vinguin amb mascareta, haurem de tenir gels per rentar les mans… estem treballant tots aquests aspectes, com també en obrir el règim de visites als malalts hospitalitzats no-Covid.

De quina forma haurà afectat la pandèmia les llistes d’espera?
En nombre total no hauran canviat de forma substancial. En aquests dos mesos no hi ha hagut gaires nous casos: les derivacions de l’atenció primària s’han frenat. Però sí és cert que s’augmentarà el temps d’espera. Si una persona està pendent d’operar-se d’una cataracta i no l’hem pogut operar, hi haurà un decalatge.

Preveu que creixi més l’espera en alguna especialitat?
No. Però tenim clar que si durant dos mesos no han entrat casos des de la primària, ara començaran a entrar-ne més. Afloraran patologies.

Del dispositiu extra en quants a espais pel coronavirus, què es guarda per si hi ha un rebrot? Fins quan?
Volem compaginar els llits a les dues plantes de la Gran Via amb la construcció final de l’edifici, perquè el que tenim ara és provisional. Estem mirant amb l’arquitecte si ho podem fer compatible. La tercera planta de Santa Fe està reservada amb 50 llits que es poden convertir en UCI. És un coixí que tenim. L’hospital temporal [a la pista coberta] no és un tema propi nostre però la idea és mantenir-lo la resta de l’any tal com està. Un dels elements que hi pot haver i fan por és que a l’hivern hi hagi un rebrot important i en aquest sentit la nostra idea és anar estructurant el Frontal Gran Via per tenir les obres més acabades però amb la possibilitat d’adaptar-les al Covid-19 si hi ha un rebrot. La tercera planta de Santa Fe queda muntada com a UCI a l’espera d’activar-se si calgués.

Plantes Taulí Gran Via
Els nous llits al lateral de la Gran Via. Autor: cedida.

El govern municipal, però també el moviment veïnal a través de la Federació d’Associacions Veïnals, demanen portar pacients de coronavirus a l’hospital temporal de la Pista Coberta per recuperar activitat i reduir les llistes d’espera.

Ara per ara tenim 100 malalts de Covid-19 a l’hospital. No és una afectació rellevant. I a més podríem tenir espais però no quiròfans i professionals. Tenir espais sense tenir més quiròfans implica no poder fer més.

Aquesta setmana el Taulí ha estat actualitat per un tema intern. Quins han estat els motius del cessament de la seva número 2 fins ara, la doctora Cristina Carod? 
He vist algunes coses publicades que no són certes. No és veritat que hi hagi cap mala gestió del Covid. No és veritat. Hi ha un gabinet de crisi composat per múltiples professionals que han fet una feina extraordinària. Amb el volum d’activitat que hem tingut, les realitats que hem tingut (pocs EPIs…), s’ha treballat moltíssim per tenir la millor solució. Hem tingut una intensitat tremenda. I abans que altres hospitals. En cap moment el Taulí s’ha desbordat. L’únic van ser un parell de dies amb una situació molt incòmoda per als pacients a urgències. Però la resta ha anat bé. Analitzarem tot el que hem fet per aprendre el que podríem haver fet millor. I que si torna a haver una crisi puguem actuar amb més facilitat i celeritat. Però la decisió [sobre Carod] no té res a veure amb això.

És un pur replantejament com passa a totes les organitzacions. Estem en un nou moment. En un nou context. Vull aplanar l’estructura, que hi hagi menys càrrecs interposats i vull empoderar al màxim tots els agents. Hem fet diverses àrees amb persones al front de cada àmbit (assistencial o quirúrgic per exemple). I les persones que estan al capdavant de cada un d’aquests àmbits tindrà més capacitat executiva que fins ara.

Per què decideix fer aquesta reorganització en plena pandèmia?
Ja no estem en el moment de màxima dificultat. El comitè de crisi s’ha desfet i hem fet un òrgan col·legial per a la nova transició o la desescalada. Estem en una nova fase i per això he decidit fer-ho ara. Fa dues setmanes que hem constituït aquest nou òrgan col·legial amb 11 persones, i aquest és el model per gestionar la postpandèmia. Vull un model més transversal, més pla, menys jeràrquic que l’estructura que tenim. Fixi’s bé que a la doctora Carod se li ha demanat que faci una feina molt important a partir d’ara: el marc de relació entre l’hospital i els altres nivells assistencials, sobretot la primària.

Per què cal ara una comissionada per la primària que fins ara no ha tingut l’hospital?
Si la coordinació sempre ha estat important, ara ho serà encara més que mai. És molt rellevant. El ciutadà ha de veure que és atès en un sol sistema. Muntar circuits, implicar serveis, posar referents. Definir un nou marc de relació.

Per tant, si vol treure estructura el Taulí confirma que no buscarà un substitut per a Carod, un nou responsable de l’hospital?
No el buscarem. La recomposició de l’estructura ha estat integral, per exemple, també a salut mental. Al final hi ha d’haver un lideratge, el del director general, que ha de tenir la responsabilitat. Però sobretot hi haurà un comitè de direcció o gestió amb 11 persones i moltes àrees de responsabilitat i molt pes dins la institució. Volem un organigrama poc vertical.

Hi ha sectors de la plantilla que diuen que cessant Carod vostè ha volgut posar un tallafoc per protegir-se.
Estic molt tranquil amb la meva feina. La decisió no té res a veure amb això ni em sento en risc. Qualsevol càrrec directiu avui està i demà, si qui ho decideix així ho vol, deixa d’estar-hi. No tinc cap sensació d’haver fet alguna cosa malament. Hem fet les coses adequadament dins la nostra realitat, el millor que s’ha pogut.

Foto portada: captura del vídeo de la secció sindical de la FTC-IAC.
Captura del vídeo de la secció sindical de la FTC-IAC.

Les queixes per manca de material de protecció entre el personal continuen. Per què no tenen el material dos mesos després de l’inici de la crisi?
L’altre dia vaig tenir una protesta i es referien al que s’havia viscut a principi de la crisi, almenys va ser el que em van expressar. El material de protecció s’ha fet molt heterogeni. Fins ara teníem uns proveïdors de material. I al final tot acaba sent d’una mateixa tipologia. La gent s’acostuma a treballar amb un material molt homogeni. Però ara això ja no és així: el mercat està una mica trencat. Hi ha EPIs però avui la mascareta és d’una marca i d’aquí a una setmana serà diferent. Això és pot extrapolar a tot el material de protecció.

Els vídeos que han sortit, per exemple de sindicats amb representació al comitè d’empresa, amb treballadors amb bosses d’escombraries no són del principi. És de fa un parell de setmanes.
Són bosses d’escombraries amb termosellegat i amb totes les garanties. Una altra qüestió és si estèticament són boniques o no. Però el que hem buscat és protegir en tot moment. El mercat va subministrant amb comptagotes.

Tot el món està tirant d’EPIs a base de bé, els preus han pujat molt i nosaltres sempre hem comprat però en un determinat moment es va dir que comprava només el Ministeri de Sanitat i que el CatSalut distribuïa. Sempre hem usat aquesta via, que ha donat una disparitat de materials que tot ho ha una mica més incòmoda. Ara mateix els materials de protecció estan correctes i estem preveient adquisicions per una hipotètica nova crisi.

L’estat espanyol és qui té més sanitaris infectats per coronavirus del món, entre el 20 i el 25 per cent del total de casos positius. Quants sanitaris s’han contagiat a Sabadell?
Prop de 250 sanitaris, 245 en concret. No arriba al 5 per cent de la plantilla. Estem a la mitjana catalana. Els primers dies no es van poder fer PCRs a tothom, perquè no hi havia, però la situació és homologable al que ha passat a la resta d’hospitals. No hem tingut una taxa d’infecció de professionals superior a la d’altres llocs. Evidentment l’ideal hagués estat zero.

Ara hem engegat un assaig clínic per mirar el grau d’immunitat, que ens dirà la gent real que l’ha passat, ja sigui de forma clínica o subclínica.

Quants treballadors s’han inscrit?
Uns 2.000. La idea seria que s’inscrigui tota la plantilla. És voluntari. Comporta una extracció de sang i a partir d’aquí podem veure el grau d’inmunitat adquirit de cada professional. L’estudi planteja fer una comparativa amb grups de població general de l’entorn, per veure quina diferència hi ha entre el personal sanitari i la població en general. I incorpora mostres continuades al llarg del temps per veure quan pot durar la immunitat.

Un dels punts negres en aquesta crisi sanitària han estat les residències, amb moltes defuncions. Quan es parla amb gestors de les residències, d’una forma o una altra acaben assenyalant a la sanitat, i diuen que s’han trobat les portes tancades. Que no se’ls derivava. Pot explicar de quina forma i en quines condicions s’atenien o no els residents infectats per coronavirus, sobretot en el pitjor moment?

Els hospitals no hem tancat la porta mai. Qui regula els moviments d’ambulàncies és el SEM [Servei d’Emergències Mèdiques], i qui coordinava. Quan algú ha arribat a l’hospital se l’ha atès com a qualsevol altra persona. L’únic que puc dir és que cada persona que ha arribat a urgències des d’una residència se l’ha atès igual que a la resta. No hem fet cap limitació. Pacient que arriba, pacient que atenem.

Ara que han passat dos mesos, què s’ha après d’aquesta infecció?
A l’inici no en sabíem res i ara sabem coses, però ens falta molt. Ens va sorprendre que molts malalts empitjoraven de forma brutal i molt sobtada en molt poca estona. Ara tenim una aproximació molt millor. No ha quedat del tot clar quins fàrmacs són els més efectius. Necessitem que els estudis ens vagin desvetllant coses.

A nivell intern, ja ho sabíem però hem vist de nou com tenim una plantilla, amb legítimes manifestacions, però una extraordinària capacitat de resposta. La gent ha treballat molt bé i a més a més de manera molt vocacional. La resposta ha estat extraordinària. I hem tingut capacitat d’atendre molta gent i de créixer: hem tingut 700 malalts amb Covid i 200 malalts més no Covid. La capacitat de resposta ha estat molt gran.

Ara és el moment de reforçar un hospital, que està infradotat però en canvi atén una àrea de més de 400.000 habitants?
El Taulí té una dotació estructural insuficient per la població que li pertoca. Això ens obliga a tenir l’estructura tensionada. És evident que el Taulí ha de créixer i té necessitats clares. Necessitem més quiròfans, més disponibilitat de crítics i ordenar tots els espais de consultes externs. Tenim necessitats molt clares. Pel que parlem, el CatSalut està molt disposat a anar posant recursos i equilibrar el desajust en un temps raonable.

Foto portada: el director general de la CSPT, Joan Martí. Autor: J.d.A.