Qui era Antoni Benaiges i Nogués? La resposta curta seria que fou un mestre nascut a Mont-roig del Camp el 1903 i mort a Villafranca Montes de Oca el 1936, a l’edat de 33 anys i un mes. Però la resposta llarga dona per molt més. Benaiges no va morir de malaltia ni accident, sinó assassinat pels falangistes just quan feia una setmana solament de l’esclat de la guerra civil. Fou doncs una de les víctimes més primerenques del conflicte bèl·lic. Les seves restes, que no han estat mai identificades, molt probablement siguin a la fosa de La Pedraja, on es van trobar més de cent cadàvers. Les investigacions de Sergi Bernal, autor d’un llibre i posterior exposició sobre aquest episodi foren el punt de partida del muntatge.
La figura de Benaiges com a pedagog gira entorn de la tècnica Freinet, una metodologia totalment diferent a la que s’impartia a les escoles tradicionals. Quan Benaiges és enviat a un petit poble de Burgos, promet als seus alumnes que un dia els portarà a veure el mar. Malauradament no va poder complir mai la seva promesa.
El que sí va tenir temps de fer va ser comprar un gramòfon i una impremta, que serviria als seus alumnes per plasmar els seus sentiments i experiències i elaborar una revista, seguint una de les pautes que preconitzava Freinet. En aquestes intervencions, els nens expressen el seu desig de conèixer el mar, el que dona peu a la promesa del professor. Aquests relats són la columna a partir de la qual es desenvolupa la dramatúrgia.
L’obra, escrita i dirigida per Xavier Bobés i Alberto Conejero, en la seva primera col·laboració conjunta, i interpretada pel mateix Bobés, donant certes rèpliques com a veu de la consciència, i Sergi Torrecilla com a protagonista en el paper del mestre, és un cant d’amor a la figura de Benaiges, a aquells nens d’escola rural, i a la llibertat. Durant els seixanta-cinc minuts de durada, el documental, la poesia i el teatre d’objectes – una especialitat en la qual Bobés es un dels més reconeguts artistes actuals-, es fusionen, tot elegantment vestit amb música – per cert, composta per un músic burgalès anomenat Antonio José també afusellat pel bàndol franquista- , coreografies i projeccions hipnòtiques, creant un espai escènic ple de màgia. Tampoc falten les veus gravades d’ alguns d’aquells nens, ara ancians de noranta anys, que rememoren aquells dos cursos amb “el maestro catalan”. Pels interessats, l’ editorial Antígona ha publicat el text en format llibre.
No deixa de resultar paradoxal que una ciutat que es vanta de ser la capital de la cultura catalana 2024 – ni que sigui pel fet que ningú més s’hi hagi presentat – sigui incapaç d’omplir la platea del Teatre Principal amb una proposta tan necessària com aquesta, una proposta que és una denúncia contra el feixisme. Com diu la famosa frase d’autor incert “El poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la”. Aquesta obra sense dubte quedarà gravada al cor i la ment dels espectadors, que dempeus han aplaudit efusivament els actors.
El mar, visió d’un nens que no l’han vist mai venia avalada per excel·lents crítiques teatrals, però també havent estat víctima de la censura al municipi de Briviesca, molt a prop d’on Benaiges va fer aquella promesa i d’on va morir.
Després de la representació s’ha ofert un col·loqui moderat per Montse Barderi, on a banda del procés creatiu i l’episodi de censura explicat pels actors, s’han pogut expressar moltes emocions i records que l’obra ha despertat entre el públic.
