• Push emociona a la Faràndula amb Simon Gronowski agraint el suport del públic.
• Espectacular posada en escena acompanyada per l’OSV en un espectacle dedicat a Joan Planes.

Molt probablement, la millor cloenda possible a una capitalitat de la cultura catalana que Sabadell ha portat amb orgull des de l’inici. L’òpera participativa Push! (Empeny!), amb més de 130 cantaires damunt l’escenari, ha emocionat el públic assistent i ha reivindicat la memòria, la llibertat i la bondat humana. La presència del protagonista de la història, Simon Gronowski, ha estat especialment aplaudida, encara més, després de la seva intervenció en acabar l’espectacle.

No és una òpera qualsevol; tampoc no és una òpera participativa a l’ús. Push! (Empeny!) va molt més enllà de la mera explicació d’una història particular, la del Simon. És un al·legat en favor de la pau, de la humanitat més profunda, d’una fraternitat que conflictes, guerres i odi trenquen dia rere dia. L’esperança no es perd. Simon Gronowski no la va perdre mai, tot i ser conscient de la mort de la seva mare i de la seva germana en les càmeres de gas; també la del seu pare, de pena. Advocat, pianista i defensor dels drets humans, ha dedicat tota la seva vida a explicar la seva història, plena de casualitats, des del número que li van assignar, 1234, des d’aquella empenta que li va donar la seva mare i que li va salvar la vida, fins avui a Sabadell. L’entrada de Simon Gronowski a la platea de la Faràndula ha estat molt aplaudida, amb tothom dret i ell saludant afectuosament. Val a dir, també, que entre el públic es trobava Linda Lovrovic, coordinadora del muntatge Push! a Brusel.les, acompanyada d’altres col.laboradors que van fer possible l’estrena a la ciutat belga.

L’espectacle ha començat, però amb les paraules de Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana. Tudela ha felicitat a tothom qui ha fet possible l’èxit de Sabadell, desitjant molta sort a la ciutat que agafa el relleu, Salou. L’alcalde de la ciutat tarragonina, Pere Granados, ha expressat la seva alegria per ser present a Sabadell, reivindicant el llegat cultural de la seva ciutat que, tot i rebre dos milions de persones l’any, es reivindica com a mil·lenària, com així ho testifiquen tots els estudis duts a terme i no només com de sol i platja. Ha acabat convidant tothom a visitar Salou.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Sabadell ha agraït l’esforç de totes les persones que han fet possible l’èxit de la capitalitat cultural, insistint en el fet que tot plegat a reforçar la marca de Sabadell. Farrés ha assegurat que la cultura és una eina de futur i que les més de 4.000 activitats dutes a terme durant l’any 2024 a Sabadell ha suposat un enriquiment per a tothom.

Farrés ha tingut unes paraules d’afecte cap a Simon Gronowski on, en castellà, li ha dit que era l’heroi de l’òpera, que era acollit de manera càlida a la nostra ciutat i que calia continuar expandint un missatge d’optimisme i esperança. Abans d’entrar de ple en la representació, s’ha anunciat per megafonia que aquest seria dedicat a la memòria de Joan Planes, referent de la Fundació Òpera de Catalunya i de l’OSV, mort només fa uns dies.

Pel que fa a l’espectacle pròpiament dit, Push! (Empeny!), obra del compositor britànic Howard Moody, ha estat genial de principi a fi. La producció de la Fundació Òpera a Catalunya (FOC) i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) ha comptat amb la participació de quatre corals de Sabadell, Belles Arts, Els Notes, Cor Jove i Ohana. A més a més, l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). Molta, molta gent, implicada en un projecte que va néixer a Bèlgica i que s’ha representat ja a Londres i a Oslo.

El reconegut baríton Toni Marsol ha posat veu a Simon, el protagonista de l’obra, la soprano Laia Frigolé ha fet de la seva germana i el baríton Germán de la Riva ha interpretat el paper de guardià. La versió en català ha estat traduïda per Joan Sellent, sent en Manel Valdivieso el director musical, en Dani Coma el director d’escena i Buia Reixach la responsable dels cors. Tot plegat, dirigit i coordinat per l’incansable Jordi Cos.

Es fa difícil destacar alguna cosa d’un muntatge tan concret, tan minimalista pel que fa a la història, però amb un gran poder ideològic. La presència damunt l’escenari de tantes persones, el seu vestuari, la música en directe, el coneixement per part del públic de l’empenta que salva la vida de Simon, la simbiosi amb una música potent i delicada alhora, on el clarinet, però també els instruments de corda recorden lleument la de la banda sonora de la pel·lícula La lista de Schindler, converteixen Push! en un element únic.

No es pot obviar l’escenografia, amb una pantalla que va i ve, amb uns llums que són molt més que uns estris col·locats per fer bonic. No, tot plegat és un personatge més. I les maletes, unes maletes que hem vist tantes vegades en imatges, en reportatges, i que, oblidades a l’andana, apartades dels seus propietaris, signifiquen la mort, potser també l’oblit, una lluita que el Simon porta pel món. En un final apoteòsic, on s’instava a explicar la història, continuar fent-lo, a treballar per l’amistat i l’optimisme, es repetien les paraules de Simon: ma vie n’est qu’un miracle (La meva vida només és un miracle).

Durant l’assaig de dissabte, on també va ser-hi present, va confessar que va perdre la fe després de la mort de la seva mare i de la seva germana, i que els dos fets que el van marcar més en la seva vida van ser precisament l’empenta de la seva mare i poder conèixer un dels guardians que el van fer pujar al tren el 1945. Anys després va demanar-li perdó pel que havia fet.

Cal destacar que a Sabadell s’han incorporat al principi tres nens de tres conflictes actuals al món per tal de donar més visibilitat a la tragèdia que viuen encara ara milions de nens al món.

En acabar, Simon Gronowski ha pujat dalt de l’escenari amb una jovialitat increïble per a la seva edat. Ha començat recordant el número que els nazis li van donar, 1234, i, en francès, ha agraït el suport de Sabadell que, representat a la platea del Teatre la Faràndula, aplaudia dret tot el que deia. Ha tingut també paraules d’afecte cap als artistes i ha recordat aquella empenta que li va salvar la vida, a la seva mare, a la seva germana, al seu pare. No ha estat el final. Simon reivindicava dos deures, el de la memòria i el de la cultura, com aglutinadors d’un humanisme que ha de ser fort. Visiblement emocionat, ha assegurat que, malgrat les tragèdies del passat i del present, malgrat els milions d’homes i dones que pateixen, cal creure en la bondat humana. Simon Gronowski s’ha acomiadat del públic sabadellenc amb visques a la llibertat, a la democràcia, a la pau i a Catalunya, assegurant que Push! ha donat vida a la seva família assassinada.

Un dia que serà per sempre recordat a Sabadell, no només per l’esforç de tanta gent per aconseguir un resultat magnífic, sinó per la presència d’un home que, amb les seves paraules, ens hauria de fer reflexionar sobre la nostra participació en la humanitat, en, com ell ha dit, en la consecució de la bondat humana. Impreses queden en la ment dels assistents a l’acte de cloenda de la capitalitat de la cultura catalana les d’un fragment d’aquesta òpera: Qui salva una vida salva a la humanitat, però qui mata una vida mata a la humanitat sencera.

Foto portada: un moment de Push, aquest diumenge al matí. Autor: D.Jiménez.