El Ball de Diables omple Sant Roc de l’acidesa dels seus Versots, que arriben a la 31ª edició.
Les anades i vingudes de PP, CiU i PSC concentren les embranzides nacionals dels Diables.
No ho han defugit. El Ball de Diables, que l’any passat va passar de puntetes per la política local, aquesta any s’hi ha centrat ben bé. Amb una portada dels Versots conjugant el símbol del PSOE, un termòmetre i uns atributs masculins a punt d’esclatar, els Versots han clamat contra la corrupció, centrant-se en el cas Mercuri.
El (nou) alcalde ni ho va citar en la recepció de la Festa Major. En el pregó se’n va parlar de forma molt sibilina. Però els Versots són una altra cosa. El Ball de Diables han clamat contra la corrupció, començant per la presumpta domèstica. Ho han fet en dues etzibades. La primera, només començar:
Miro enrere a aquest balcó
i res no ha canviat pas gaire
el Bustos té un successor
que fa la mateixa flaire.El Manuel no ens feia cas
a veure si el Sánchez ara
surt al balcó a treure el nas
i no ens posa mala cara.Pel partit allà on ell resa
no hi tenim cap afalac
corrupció és un mal que hi pesa
i està ple de dats pel sac.Un bocata he preparat
i és que el trullo està a la vista
el xoriço és adequat
per l’estómac socialista?
Després els Diables han anat i vingut per les vicisituts de la consulta per la independència, el PP, el cas Bàrcenas, la relació entre Unió i Convergència, la llei Wert, el cas Método 3…
Diversos regidors del consistori, entre ells l’alcalde, Juan Carlos Sánchez, s’ho han mirat des del balcó de l’Ajuntament. Sánchez, sense mala cara i molt conversador amb el líder de l’oposició, el convergent Carles Rossinyol.
Semblava que els Diables s’allunyaven de Sabadell, però res més lluny de la realitat. De sobte:
Sabadell té ara dos reptes,
la consulta el més potent,
l’altre és netejar d’ineptes
tot aquest Ajuntament.Ja tenim el cas Mercuri
per fardar de corrupció
ben tramat perquè hi figura
el gran Capo estafador.Molts sobres de sotamà,
també tràfic d’influències,
els la podies mamar
i gaudir de preferències.El Bustos, que era un farsant,
ara fa de regidor,
així pot seguir cobrant
sou de la Diputació.Què hipòcrites, tu ho saps,
els d’aquest Ajuntament,
fan veure que tallen caps,
però ens l’endinyen igualment.Diablet cal fotre fora
el Bustos i els seus amics,
vinga, colons, que ja és hora
de desfer-nos de cacis.
I després de tot això poca cosa més que àcid sobre l’aposta federalista del PSC i l’habitual defensa de la catalanitat.
El Ball de Diables ha arribat així, en un any marcat per la crisi i la corrupció, a la seva 31ª edició. Foc, ball i uns versos molt àcids han convençut a un públic fidel que marca la cita cada Festa Major.
