L’Escola Illa i Dibuixant Sabadell han organitzat la novena edició del recorregut per espais històrics de la memòria històrica i personalitats com Marian Burguès o Jesús Llamas. Unes cinquanta persones s’han aplegat per seguir la figura de Fidela Renom, la primera regidora de l’Ajuntament de Sabadell, republicana federal, feminista, cooperativista i espiritista. L’activitat ha finalitzat a la nau del carrer Cellers reivindicant la seva recuperació com espai per les arts contemporànies.
“Una dona d’acció” en paraules de l’historiador sabadellenc, Eduard Masjuan encarregat de conduir l’itinerari. La ruta ha començat a la plaça Fidela Renom (al costat de l’Ajuntament) i ha continuat fins al número 5 del carrer Jardí, antiga entrada principal del Círcol Republicà Federal (CRF), la Catedral Republicana del Vallès, enderrocada als anys 50 per construir pisos. Masjuan ha subratllat la importància per a la generació de Fidela Renom Soler (1891-1987), d’aquesta entitat, fundada en 1880 que, més enllà del federalisme, va aixoplugar a lliurepensadors, espiritistes, sindicalistes, esperantistes, excursionistes… Fidela va formar part de l’associació La Emancipación, Sociedad de Auxilios Mutuos y Actos Civiles, fundada per Tomàs Viladot el 1882, amb l’objectiu de celebrar cerimònies civils com casaments i enterraments davant el monopoli de l’Església catòlica.
La segona parada ha estat al carrer de la Indústria, actual seu del despatx Lluch i de les dependències municipals d’Atenció Ciutadana. Aquí va tenir la seu lentitat espiritista Centre d’Estudis Psicològics de la que Fidela va ser un membre actiu. L’espiritisme -ha afirmat Masjuan- va tenir un fort arrelament a la ciutat i s’ha d’entendre no tant vinculat als fenòmens parapsicològics, sinó a una actitud laica respecte a la vida i la mort enfront als dogmes del catolicisme. En l’entorn del CRF i del CES es formà una generació de joves feministes com la mateixa Fidela, Magda Lladó, Anna Alavedra o la llevadora Carme Casanovas que fundaren el 1932 la Lliga Laica Femenina i que va crear l’escola-bressol per a nens i nenes de famílies obreres al carrer Montllor 104. També, el 1932 amb Magda Lladó i Maria Gispert, militants del Bloc Obrer i Camperol (BOC), i de la llevadora Maria Casanovas fundaren el Cos d’Infermeres Laiques per combatre el monopoli de les monges en l’assistència domiciliària i la cura dels malats.
La Casa de la Maternitat
La tercera estació ha estat al número 94 del carrer Creueta, ara l’entrada d’un bloc de pisos, on havia estat la primera clínica de la Federació de Germandats. Justament al costat de la Clínica dels Amos de la patronal als números 90 i 92 del mateix carrer. La qüestió dels dèficits de l’assistència sòcio-sanitària a la generació de Fidela ha estat un dels fils conductors de l’itinerari. Llavors no existia la Seguretat Social. Tant les visites al metge com els medicaments s’havien de pagar a uns preus que no estaven a l’abast de moltes famílies obreres.
D’aquestes mancances neixen una munió de mutualitats i cooperatives obreres, anomenades germandats. L’any 1922, 24 d’aquestes entitats decideixen sumar esforços i federar-se, impulsades per Vicenç Cabané i Josep Viladoms, per constituir la Federació de Germandats que el 1928 comptava amb 12.000 socis, una xifra molt important per a un ciutat d’uns 50.000 habitants. Un edifici de grans dimensions amb un gran pati que donava al carrer Illa. Des d’aquí Fidela Renom va impulsar l’any 1932-1933 els cursos d’infermeria que constaven de cinc sessions que s’impartiren al saló de plens de l’Ajuntament a càrrec d’un prestigiós metge de Barcelona.
La quarta parada ha estat a l’antiga Maternitat que després seria seu de l’Escola Illa. A les eleccions municipals de febrer de 1934, Fidela va ser la primera dona que ostentà el càrrec de regidora pel CRF. En aquests anys, participà en les campanyes en favor d’una mutualitat sanitària per donar un servei de qualitat a la classe treballadora. La seva actuació més destacada com regidora fou a la Maternitat del carrer Illa, actualment tancada.
L’edifici va ser bastit l’any 1927 sota el mandat del metge i l’alcalde de la dictadura de Primo de Rivera Esteve Maria Relat, com a centre de protecció de menors i que posteriorment va ser destinat a Casa de Maternitat. Unes instal·lacions de molt mala fama amb molts dèficits, denunciats per la premsa d’esquerres com Vertical o El Poble, i on eren freqüents el canvis de nadons. Fidela va fer fora a alguns d’aquests elements i contractà gent treballadora i eficaç com les llevadores Carme Casanovas, Maria Gràcia, Sanvicente i Borrell. També s’encarregà de controlar les compres. Així mateix, va contractar un ginecòleg, Pere Fontanet, ja que no n’hi havia cap, i al pediatra Pere Calafell. Unes mesures que provocaren l’enemistat dels metges conservadors.
El Casal Mutualista
La darrera parada ha estat sota la pluja a la plaça del Gas, l’antiga plaça del Duc de la Victòria dedicada al general Espartero, davant la mansió Corominas, al costat de la casa Grau, i seu del Casal Mutualista. Actualment és la seu dels Serveis Socials i futur emplaçament del projecte museístic impulsat per la Fundació del Banc Sabadell. Un edifici que la vídua del fabricant va llogar amb condicions molt favorables als cooperativistes. Masjuan ha descrit la ferotge oposició del Col·legi de Farmacèutics de la ciutat per la competència que suposaven les els serveis sanitaris i les farmàcies cooperatives; uns obstacles que no van poder ser superades fins a la promulgació de la Llei de Cooperatives Sanitàries de la Generalitat l’any 1936, poc abans de l’esclat de la Guerra Civil. Al seu parer, aquesta experiència de cooperativa sanitària de Sabadell va ser amb Mataró una de les més importants de Catalunya fins el 1939.
Ha descrit el funcionament de les seves instal·lacions, amb una gran escala, que donava accés al primer pis amb quiròfan a càrrec de cirurgià Masoliver i amb habitacions pels postoperatoris. A la planta baixa hi havia la farmàcia regentada per Enric Masjuan, avi de l’historiador sabadellenc.
Eduard Masjuan ha lamentat que l’Ajuntament no hagi donat els permisos per visitar l’interior tant de la Maternitat com del Casal Mutualista. Així mateix, ha reivindicat la figura de Joan Moix Regàs, president del Casal Mutualista i germà de l’alcalde Moix, que ha qualificat de “gran oblidat de la història de Sabadell”
La Fidela
La trobada ha finalitzat a la Nau del carrer Cellers on s’ha servit un aperitiu i s’ha distribuït el manifest redactat per l’Associació d’Artistes Plàstics i Visuals de Sabadell (AAPVS), pel qual s’han demanat signatures dels assistents.
El manifest, titulat Per la recuperació de la Nau del C/Cellers. La Fidela, nau per a les arts contemporànies, reclama la recuperació d’aquesta instal·lació, ara en funcions de magatzem municipal de maquinària industrial, com un espai per a les arts visuals, tal i com figurava al Mapa Cultural de 1993. Un espai que s’ha batejat com La Fidela com una expressió de l’art com a eina de transformació social.
Foto de portada: un moment del recorregut. Autor: NG.
