Resseguim la història del Casal Mutualista, una cooperativa sanitària, ubicada a les actuals dependències de Serveis Socials de la plaça del Gas. Una mutualitat constituïda sota l’impuls entre d’altres pel farmacèutic sabadellenc Enric Masjuan, que va ser anorreada pel franquisme.

Devem a la investigació del seu net, l’historiador sabadellenc Eduard Masjuan Bracons, una reconstrucció històrica d’aquesta cooperativa sanitària amb un important implantació a la ciutat, ja que va arribar a donar servei a una quarta part de la població local.   

La Federació de Germandats

L’origen del Casal Mutualista es remunta a la Federació de Germandats, una entitat fundada l’any 1922 per 22 mútues i germandats locals. L’objectiu del Casal Mutualista era crear una cooperativa per adquirir productes farmacèutics i prestar altres serveis sanitaris a un preu més assequible que el de les farmàcies privades. Llavors no existia la Seguretat Social i les medicines s’havien de pagar trinco-trinco, unes despeses molt oneroses per a una família obrera. La Federació de Germandats comptava, el 1928, amb 12.000 afiliats, una xifra molt important per una ciutat d’uns 48.000 habitants. Els socis pagaven una quota mensual de pesseta i mitja el cap de família i una pesseta per persona.

El primer intent d’instal·lar una farmàcia cooperativa de Sabadell es produí a la dictadura de Primo de Rivera quan una farmàcia de Sabadell es vinculà a la Federació de Germandats, però fou clausurada per l’oposició del metge i alcalde Esteve Maria Relat i de la subdelegació sabadellenca del Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Barcelona.

El segon intent es verificà en temps de la Segona República. L’any 1933, la Federació de Germandats es traslladà de la seva anterior seu a la mansió dels Corominas, bastida el 1880. La seva vídua, Feliciana Ferret, els hi llogà a un mòdic preu i amb unes condicions molt favorables.

Es tractava d’un cèntric edifici al costat de la Casa Grau o Marcet Font, a la plaça del Gas, on ara hi ha les dependències municipals de Servei Socials i que ara està previst es reconverteixi en un equipament museístic sufragat pel Banc Sabadell.

Un any més tard, el 1934, la Federació passà a constituir-se en Casal Mutualista Cooperativa Sanitària, “amb una clara voluntat -escriu Eduard Masjuan- d’unir els dos ideals que els membres del Casal sempre defensaren com eren el Mutualisme i el Cooperativisme”. La farmàcia cooperativa tenia previst funcionar amb un horari de sis del matí a deu de la nit, festius inclosos, amb torns entre el veterà farmacèutic Enric Masjuan i el jove Ramon Grau Molins, de la veïna Casa Grau, que es llicencià el maig de 1934. D’aquesta manera s’assegurava que el soci sempre fos atès per un facultatiu.

Fins a la legalització, obriren un oficina provisional, a càrrec d’un practicant, que recollia les receptes dels medicaments i passava la comanda per telèfon a la farmàcia que Masjuan ja regentava a la Creu de Barberà. L’endemà eren portades en bicicleta fins al Casal.

La segona farmàcia cooperativa s’enfrontà a les mateixes dificultats que la primera: l’oposició del Col·legi de Farmacèutics de Sabadell i dels governs municipals republicans entre octubre de 1934 i febrer de 1936. Així, el 29 de maig de 1935, Joan Garriga Manich, president del Col·legi de Farmacèutics de Sabadell, presentà una denúncia a l’inspector de Sanitat de la Generalitat pel caràcter il·legal del rètol de ‘Farmàcia’ que figurava en un departament a l’interior del Casal i apuntava contra Masjuan, ja que “no podria tenir vida si cap farmacèutic l’ajudés i sostingués i quedant comprovat que el col·legiat Sr. Enric Masjuan havia tingut relacions amb el Casal Mutualista, i que aquest serveix fórmules facilitades per dita agència”.

Tanmateix, el veritable motiu de la denúncia eren els preus més econòmics del Casal en comparació a les farmàcies privades. Tornava a acusar Masjuan que “no respecta el preu dels seus companys ni registra en el receptari les fórmules especialitzades”.

La victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 desencallà els entrebancs. El maig de 1936, poques setmanes abans de l’esclat de la Guerra Civil, arribava la legalització de la cooperativa sanitària.

Enric Masjuan

El Casal Mutualista no s’explica sense l’impuls del farmacèutic Enric Masjuan Castany. Nascut a Sabadell l’any 1890, fou el tercer i darrer fill de matrimoni format per Quirze Masjuan, natural de Tossa de Mar, i Carme Castany, de Lloret de Mar. El seu pare emigrà a Puerto Rico on va aprendre l’ofici de fuster i va fer fortuna amb fàbrica pròpia a San Juan de Puerto Rico i Sabadell. La seva mare era filla d’una família de metges psiquiatres.

El petit Enric va quedar orfe de pare amb sis anys i de mare amb onze. Un fons vitalici creat pels pares va permetre cursar magisteri a la seva germana Mercè i a ell la carrera de Farmàcia a la Universitat de Barcelona on es llicència el 1912, amb 22 anys.

Enric Masjuan va muntar l’any 1913 la seva primera farmàcia a Santa Perpètua de la Moguda, que llavors tenia uns 2.000 habitants, on restarà fins al 1916. Va contraure matrimoni amb Maria Bracons amb qui tingué tres fills, Anna Maria, Joaquim i Mercè. Al mateix temps, va comprar el 1914 una casa a la Rambla de Sabadell, 209, que reformà. Als baixos instal·là un laboratori i al pis superior l’habitatge familiar. Aleshores, Sabadell comptava amb uns 35.000 habitants, nou farmàcies i 17 metges en actiu.

La farmàcia de Masjuan fou inaugurada el maig de 1915 i funcionà fins a principis de 1932. Josep Casamartina, en el seu treball sobre l’arquitecte modernista Josep Renom, la denomina Farmàcia Costa, que foren els seus propietaris a la postguerra, quan seria més adient referir-se a ella com Farmàcia Masjuan. Renom, com arquitecte municipal, va signar els permisos de reforma de la casa, però no està clar si també va encarregar-se del disseny d’una farmàcia d’un estil inconfusiblement modernista.

A la dècada de 1920 Enric Masjuan fou tresorer, vicepresident i tresorer del Col·legi de Farmacèutics de Sabadell. En reconeixement al seu prestigi, l’alcalde Relat el designà tinent d’alcalde de Sanitat als anys 1926-1927, fins a presentar la dimissió. D’altra banda, el setembre de 1927 va ser nomenat farmacèutic municipal de Santa Maria de Barberà (actualment Barberà del Vallès) i obrí el juny de 1932 la primera farmàcia del municipi al carrer Creu 58.

Guerra Civil

Arribada la legalització, el 25 de maig de 1936 Masjuan fou contractat com farmacèutic titular de la Cooperativa Sanitària Casal Mutualista amb uns emoluments de 800 pessetes l’any. Una responsabilitat que exercí fins al final de la guerra.

El Casal Mutualista comptava el 1937 amb 13.500 socis i va estar presidit per Joan Moix Regàs, germà de l’alcalde, Josep Moix.

A la farmàcia hi treballaven un regent, un llicenciat, cinc practicants, un mosso, un mig practicant i una administrativa. La cooperativa sanitària estava dirigida per una Junta de Govern de sis membres i tants vocals com seccions n’hi havia. A més de la farmàcia comptava amb 12 metges, un practicant, sis infermeres i personal administratiu per cobrir els consultoris de Medecina General, Assistència Mèdica Domiciliària i les diverses especialitats (Urologia, Cirurgia, Otorrinolaringologia, Oftalmologia, Infància, Raig X…) així com 15 llits pels postoperatoris. Cap al final de la guerra hagueren d’entomar els greus problemes derivats de l’escassedat de proveïments i subministraments.

Del segon trimestre del 1935 al setembre de 1937, el Casal Mutualista publicà 10 números del butlletí trimestral en llegua catalana on es difonien els principis del cooperativisme i mutualisme i alhora servei com mitjà d’informació dels serveis disponibles pels associats.    

Destrucció franquista

Les autoritats franquistes imposaren, el 26 de maig de 1939, un nou reglament interior del Casal Mutualista que no només anul·lava els serveis prestats i l’antiguitat dels treballadors durant la guerra, sinó que tot el personal passava a ser eventual i interí.

El metge falangista Alfonso Pareja Casañas, de l’obra sindical del Movimiento, fou nomenat president de la Junta Gestora de l’equipament, pel qual passaven totes les decisions, que va derogar l’anterior gestió cooperativa. Mesos després, el 28 d’agost de 1939, la Junta Gestora li comunicà, amb el pretext del seu excés de feina i la seva delicada salut, la decisió de substituir-lo com a titular de la farmàcia per “Caballero mutilado”.

Malgrat les dificultats, Masjuan intentà als primers mesos de la postguerra continuar almenys amb el servei de la farmàcia. Això li costà tornar a ser denunciat, el maig de 1941, pel Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona per haver venut un pot d’Oftalmol per un preu inferior al taxat. Davant aquesta situació, va presentar la dimissió de regent de la farmàcia aquest mateix mes de maig. Va ser acceptada pel Col·legi amb la condició de continuar dirigint-la fins l’arribada del seu substitut, el Caballero mutilado requeté de Bilbao Ricardo Roji Arregui, que no es materialitzà per l’oposició de l’alcalde Josep Maria Marcet, qui va intercedir en favor del farmacèutic i paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont.

El mes de maig de 1942 cessaren totes les activitats del Casal Mutualista. El carlí Llorenç Torrents va actuar per tal que fos absorbit per la Quinta de Salud la Alianza i la farmàcia va estar dedicada exclusivament al servei de la clínica. Posteriorment, l’edifici passà a ser propietat municipal, primer per encabir les dependències de la Policia Municipal i més tard dels Serveis Socials.

Enric Masjuan es traslladà a la petita població d’Isona, de 900 habitants, al Pallars Jussà, on obrí una farmàcia el desembre de 1941 i on solia cobrar als pagesos en espècies. Molt malalt de tuberculosi va morir el 16 de juny de 1944, amb 54 anys d’edat. La seva família retornà a Sabadell en la més absoluta pobresa.

Actualment, el seu net, Eduard Masjuan porta a terme, amb el grup de recerca històrica dirigit pel catedràtic Jordi Catalan Vidal, un estudi de les cooperatives sanitàries més importants de l’època com foren Sabadell, Mataró, Badalona i Canet de Mar amb les seves respectives farmàcies cooperatives.

Bibliografia

CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Josep Renom arquitecte. Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell, 2000.
DEU BAYGUAL, Esteve. La Guerra Civil a Sabadell, 1936-1939. Repressió, conflicte intern i obra social a la rereguarda. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018.
MASJUAN BRACONS, Eduard. La Farmàcia Masjuan de Sabadell, 1912-1944. Revista de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, n. 40. Desembre 2024.

Foto portada: Vista del Laboratori de la farmàcia cooperativa de 1937. En plena feina Josep Pellissa Barberà i Josep Lassalle Just. Arxiu particular E. Masjuan.