El periodista Roger Mateos (Barcelona, 1977) ha presentat aquest dimarts la seva darrera publicació, El verano de los inocentes, en un acte que ha aplegat desenes de lectors a La Llar del Llibre. L’obra és el resultat d’una extensa recerca periodística per esclarir el cas de l’últim home afusellat pel règim franquista, Xose Humberto Baena, un jove militant del FRAP acusat -sense proves ni testimonis- d’haver matat un policia. Va ser realment l’autor material de l’atemptat o van executar la persona equivocada?
Mateos és actualment el cap de política de l’Agència EFE a Barcelona. Tal i com va explicar en una entrevista a aquest digital, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a investigar la història del PCE (ml), una de les organitzacions clandestines més actives durant la dictadura de Franco. El seu treball, de fet, va ser fonamental per treure de l’oblit la història de Cipriano Martos, un jove andalús, però afincat a Sabadell, que va ser brutalment torturat i assassinat per la Guàrdia Civil el setembre del 1973.
La presentació del seu darrer volum ha començat a les set de la tarda amb un reconeixement en forma d’aplaudiment a totes les persones que van formar part de la lluita antifranquista de la ciutat. Al costat de l’escriptor, l’activista Paqui García Lorite ha fet de mestra de cerimònies, tot compartint algunes de les seves vivències de joventut com a membre del partit marxista-leninista. “M’estic llegint el llibre per recordar i no oblidar tot el que vam passar en els temps durs del franquisme”, ha exposat.
El naixement del FRAP
El verano de los inocentes s’endinsa en l’època final del règim per parlar d’un tema espinós: el Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP). Un grup armat, vinculat al PCE (ml), al qual se li atribueix la mort de mitja dotzena de policies i guàrdies civils. “Hi ha una tendència a infravalorar historiogràficament el que va representar el FRAP; durant la primera meitat dels anys 70, amb el 1973 com a pic, va esdevenir una de les forces antifranquistes més potents, més actives i amb més gruix de militància”, remarca Mateos.
En aquest sentit, el periodista ha destacat que la novetat documental més valuosa que aporta el llibre són les actes de les reunions que va fer la cúpula de l’organització entre els anys 1974 i 1975, just quan van decidir “declarar la guerra oberta a la dictadura”. “Són transcripcions literals dels debats interns que tenien a porta tancada; és una joia documental que prové de l’arxiu personal d’un exdirigent del partit que les va conservar”, ha detallat l’autor.
El cas de Xose Humberto Baena
Més enllà del context polític, l’obra busca posar llum en el cas d’un dels últims condemnats a mort pel franquisme: Xose Humberto Baena. Es tracta d’un militant gallec del FRAP que va ser acusat d’assassinar un agent de policia a les portes d’una oficina d’Iberia l’estiu de 1975. Després d’un procés judicial sense garanties, el tribunal militar el va declarar culpable de l’atemptat. La pregunta és: ho era realment? Poc abans de ser executat, Baena va mantenir una conversa amb el seu pare que ha acabat motivant l’inici del llibre. Així ho ha recordat Mateos:
“En aquells moments tan dramàtics, el pare s’abraça al fill i li diu: ‘no hi ha res pitjor que saber que afusellaran al teu fill, però hi ha una cosa que seria encara més dolorosa per a mi, i és que em diguessis que tu no vas matar al policia, perquè llavors no només estarien matant al meu fill, sinó que a sobre estarien matant a un innocent’. I Baena li respon: ‘ho sento pare, però no puc donar-te aquest consol, no el vaig matar jo’. Aquestes paraules no demostren res per sí soles, però van ser com l’espoleta que em va motivar a fer la recerca. Les conclusions prefereixo que les treguin els lectors”.
Foto de portada: Roger Mateos i Paqui Lorite, a la presentació del llibre ‘El verano de los inocentes’. Autor: Jordi M.
