iSabadell.cat
Santamaria aprofundeix el seu retrat de la Catalunya contemporània a través de Convergència

L’escriptor i periodista sabadellenc Antonio Santamaria ha aprofitat la traducció al castellà del seu profund estudi sobre la història de Convergència Democràtica de Catalunya per adaptar l’assaig als darrers esdeveniments. La confessió de Jordi Pujol, fundador de Convergència i far del nacionalisme català fins el passat estiu, fa així de tancament a una investigació documental que abarca tota la història de CDC: des de les arrels a segona meitat del segle XX fins l’actual moment històric.

Antonio Santamaria va publicar el seu volum Els orígens de Convergència Democràtica de Catalunya en llengua catalana l’any 2012 (més info: ‘Antonio Santamaría presenta su ensayo sobre la construcción del pujolismo‘). Ara s’ha traduït al castellà, de la mà d’Ediciones AKAL i la col·lecció FOCA Investigación, especialitzada en assaig polític. I s’ha ampliat amb els darrers esdeveniments, com les últimes novetats sobre el procés sobiranista, el procés de participació del 9 de novembre de 2014 i el cas Pujol.

De fet, Jordi Pujol, com a fundador i principal guia del nacionalisme català des de la dictadura franquista, esdevé un fil de continuïtat a l’obra, ja sigui en forma protagonista o en segon terme. Així, a la llum de la confessió pujoliana al juliol de 2014, es rellegeix amb major interés tot l’afer Banca Catalana, explicat de forma profunda a l’obra, així com tota la investigació judicial impulsada pels fiscals Mena i Jiménez Villarejo i que va acabar amb Pujol exculpat. En certa manera, manté Santamaria, el final del cas Banca Catalana va servir a Pujol per confondre la societat creant una analogia entre la seva figura i Catalunya. Així, criticar o fiscalitzar Jordi Pujol, i la família Pujol, va passar a ser vist i interpretat com un atac al país. I així, el pujolisme va aconseguir “l’hegemonia acadèmica, social i mediàtica, sense crítica ni autocrítica, on l’esquerra no va plantejar un projecte alternatiu i els que ara fan autocrítica abans acceptaven les pràctiques caciquils del pujolisme”, en paraules del periodista. Trenta anys després, l’afer Banca Catalana i tots els esdeveniments posteriors, il·luminen d’una altra manera el pujolisme, el seu balanç històric i la hipotètica corrupció estructural convergent, a la que es dedica tot un capítol.

Convergència Democràtica de Catalunya. De los orígenes al giro soberanista es divideix en tres parts, que analitzen la fundació de CDC, el seu moment àlgid, amb els 23 anys de governs nacionalistes entre 1980 i 2003, i el pas per l’oposició i gir sobiranista de la mà d’Artur Mas. Un volum de llarg abast, amb més de 600 pàgines, ambiciós, que es presenta com una de les obres més completes sobre la principal formació política catalana. El volum analitza passat i present de CDC. Però, quin és el futur que li espera a Convergència Democràtica en l’actual context? Santamaria, que defineix el seu assaig com objectiu i basat sobretot en fons documentals, no es defineix de forma taxativa però aposta per una refundació donat que el fundador, Jordi Pujol, qui admirava Enric Prat de la Riba i s’emmirallava en Abraham Lincoln, ha tocat de gravetat la seva creació, CDC, i el projecte inicial, interclassista, ha girat cap al sobiranisme. “Artur Mas podria sortejar el cas Pujol pel gir sobiranista. Voldrà evitar anar a les urnes amb les seves sigles, perquè ara les sigles CiU no són un factor que sumi”, diu el periodista. “El futur per a CDC i per a CiU és incert perquè la seva reconversió en partit independentista els podria ajudar a salvar els mobles però per a independentista ja hi ha Esquerra Republicana de Catalunya”, manté.

S’hauria investigat l’ex Molt Honorable sense el camí cap a la independència via l’anomenat dret a decidir? Quina és la relació entre el procés català i el cas Pujol? És la sortida a la llum pública dels draps bruts pujolians la torna del procés? Santamaria no ho descarta perquè “fa temps que l’Estat sabia les aventures de Pujol però ell era un home clau en la governabilitat espanyola en el moment de l’entrada a la Unió Europea o per entrar a l’euro i per altra banda era un factor de contenció del sobiranisme català”. No obstant, el periodista assegura que el cas Pujol surt a la llum pública dins un “fenomen general”: “en tots els partits del règim de la segona Restauració borbònica han sortit i estan sortint casos de corrupció política”.

El volum, a les llibreries des de fa unes setmanes, és en paraules del seu autor “un retrat de la Catalunya contemporània a través del seu principal partit polític”.

FITXA

Títol: Convergència Democràtica de Catalunya. De los orígenes al giro soberanista.
Autor: Antonio Santamaría.
Ediciones AKAL.
Colecció: FOCA Investigación
Número de pàgines: 640 pàgines.
Preu: 28 euros

Foto portada: Santamaria, a la plaça Sant Roc, fa uns dies. Autor: David B.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Salvador a gener 20, 2015 | 18:03
    Salvador gener 20, 2015 | 18:03
    Encara que no la aneu a publicar, us enviem aquesta reflexió. El sabadellenc d'adopció i Melillenc d'origen, sr. Rodríguez Santamaría, és un personatge curiós. Membre d'una família de funcionaris franquistes, en el civil i en el militar, repatriat seu pare a la Península, acaba a l'Ajuntament de Sabadell, com a encarregat de "assumptes militars" (els joves ja no saben com funcionava això de la mili: la crida, les talles, el passar revista un cop llicenciat i tot això). El bon senyor, a part de les talles de joves “quintos”, també és recordat pels funcionaris jubilats de la casa com el que organitzava, bastant bé per cert, els autocars que, entrepà inclòs, portava als sabadellencs a aplaudir el Caudillo cada vegada que aquest apareixia per Catalunya, allà pels anys 60 (explica m com va passar, que diu la tele). Seria per allò del xoc generacional que, sent estudiant, el jove Rodríguez Santamaría ni es parlava amb el seu pare, a qui titllava simplement de "feixista", mentre ell, juntament amb un altre jove company de pupitre, fill de policia armada i des de sempre càrrec sindical vitalici a l'Ajuntament, abracen la causa catalana i abans que ningú són ells els que s'emboliquen en la quatribarrada. Ara, arribada la maduresa, el sr. Rodríquez Santamaría, com Saule, cau del cavall, veu la llum de Podemos i es desdiu de tot allò que va ser la seva joventut. Serà veritat això que hi ha més alegria en el Regne del cel per un pecador penedit que per cent justos.
  2. Icona del comentari de: Antonio Santamaría a gener 22, 2015 | 13:25
    Antonio Santamaría gener 22, 2015 | 13:25
    Em resulta sorprenent que s'intenti desqualificar el meu llibre sobre la història de Convergència amb la trajectòria del meu pare. En primer lloc, encara que el meu pare que va morir fa 12 anys, hagués estat un "feixista" com vostè diu, crec que jo no tindria cap culpa. Al capdevall, la família no es tria i podria citar-li nombrosos casos de fills amb ideologia política radicalment contrària als de seus progenitors. Però resulta que vostè està molt mal informat. El meu pare, Pedro Rodríguez, com molts sabadellencs van instal·lar-se a Sabadell a mitjans de la dècada dels 60 i va treballar com a funcionari a l'Ajuntament de Sabadell en diferents departaments, entre ells Sanitat. A l'any 1974 va ingressar en el PSOE i el 1978 al PSC-PSOE i va continuar militant fins la seva mort. Això li podran confirmar nombrosos militants socialistes d'aquella generaci, com per exemple Simón Saura. Al caure la dictadura va col·laborar estretament amb el primer regidor d'esports del PSUC, Ginés Fernández, com aquest deixa per escrit a les seves memòries que sembla que vostè no ha llegit. Per tant, li pregaria que abans de calumniar la memòria d'una persona desapareguda es documentés una mica millor. I si té alguna crítica o observació sobre el contingut del meu llibre, la llegiré amb tota atenció

Respon a Salvador Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa