La Paquita Company neix l’any 1941 al quarto de davant de la casa familiar de l’actual Avinguda de Barberà, que comença al final de la Rambla, on abans hi havia hagut l’Apeiadero del tren, ara cobert per la Gran Via. Temps de postguerra, en què la gent anava en bicicleta per necessitat, hi havia pocs cotxes, els quals, encara, es podien deixar davant de casa. Alguns carrers principals tenien llambordes, se sentia la ràdio i a l’estiu es treia la cadira al carrer per prendre la fresca.
Alumne de les “Madres Escolapias” del carrer Sant Josep, a catorze anys es va posar a treballar d’administrativa, com la majoria de gent que no continuava estudiant. Es feien moltes hores, vuit hores cada dia i quatre el dissabte al matí, els que treballàvem a les oficines.
Comença en el món teatre de forma casual gràcies a la Quimeta Pagès, una companya de treball, que la va engrescar. Es defineix com a “teatrera”, tot i que deu ser de les poques persones -vinculades al teatre- que de petita no va fer els pastorets, ni els havia vist. Entre els Pastorets i la Passió, clàssics de teatre, l’únic que recorda és la lectura que, ja de gran, va fer de la Passió que havia fet la Francesca Forrellad. Tota una descoberta per la Paquita, que té molt present el Quadre Escènic de la Puríssima Concepció, que l’any 1951 estrenava el text dramàtic de Francesca Forrellad Ponç Pilat, una versió de la Passió amb molt èxit a Sabadell i Barcelona. L’estrena va tenir lloc al local anomenat L’Americana -seu del centre parroquial de l’església de la Puríssima. Un punt d’inflexió pel teatre independent sabadellenc, i que la Paquita, posteriorment, va col·laborar en l’edició i exposició d’aquesta versió de la Passió.
Entra en contacte amb el grup teatral Palestra de la Puríssima i amb la seva Aula de Teatre, on la intenció era fer petits muntatges teatrals per millorar com a actors. Palestra ha estat un referent per la Paquita i el teatre sabadellenc. Va ser el primer grup que va fer teatre sense apuntador, en espais oberts, i amb escenografies mínimes entre altres innovacions. Allà coneix a Salvador Fité, actor, director i amic, que com la Paquita s’estimava el teatre d’una manera amateur.
De Palestra passava a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts, als nous locals del Passeig de Manresa amb un petit auditori, on a més de conferències i debats al voltant del teatre, es va decidir fer treballs d’interpretació: Uap Al, The Manchester of Catalonia, El Tutalimundi, Almanac Intermitent, Un pessic al melic, Les bruixes de Caldes. D’aquesta manera arribava a la dècada de 1980 del segle passat. Tot un recorregut amateur. Perquè la Paquita no s’ha volgut professionalitzar mai. Sempre s’ha guanyat la vida fora del teatre, el qual ha sigut la seva gran passió. Diu, es neixen amb unes aptituds artístiques, les quals es poden perfeccionar, però sempre que hom surt a un escenari -o fer alguna activitat artística- sap que d’alguna manera ho fa bé, i no es falsa modèstia.
Actualment, a més del teatre, es dedica a l’Espai Foc de Sabadell. L’any 1995 es trobaven uns forns de ceràmica al subterrani de la botiga de cal Ventura a la Via Massagué, mentre s’ampliava la botiga. Un conjunt terrisser en bon estat, recordem que la ceràmica era una activitat econòmica i comercial destacable a Sabadell entre els segles XVII i XVIII. L’any 1997 s’inaugurava l’espai FOC (Forns i Obrador de Ceràmica del segle XVIII) amb la col·laboració del Museu d’Història de Sabadell. Aquest espai, històric i cultural, als baixos de la botiga es va rehabilitar i convertí en un epicentre cultural amb una tasca creativa i divulgativa important: exposicions, lectures dramatitzades, concerts, presentacions de llibres, teatre de petit format, entre altres. La Paquita és una de les ànimes d’aquest espai.
