Un any més la nostra ciutat torna a reviure per un cap de setmana l’ambient i tradicions de l’època medieval. Amb alguns desencerts i anacronismes repetits sense remei cada any (patates i tomàquets a les parades, excés de mercantilització, poc rigor en la caracterització d’alguns participants i alguna activitat de balls asiàtics totalment fora de context al Sabadell medieval) però complint la tasca bàsica d’atraure el públic al carrer i d’implicar al màxim les entitats culturals, com és el cas de Bastoners de Sabadell, Malaboig Malabars, La Jaima, El Ciervo o la Companyia Malnascuts entre d’altres, així com els museus que celebren el seu dia internacional i la seva Nit dels Museus.
Les activitats van començar divendres amb la inauguració del mercat i les passejades en ruc, així com espectacles de malabars i lluites a càrrec de les companyies Malaboig i Malnascuts respectivament, i una activitat pedagògica sobre trobades arqueològiques a Sant Pau de Riu-sec. Una activitat, per cert, que mereixeria un espai propi a la programació cultural i que deixa palesa la mala gestió municipal en el cas del ‘Polígon Ikea’. Tornant, però, a Medievàlia, dissabte s’hi van sumar les activitats d’animació a càrrec del Ciervo, espectacles de titelles i clowns pels més petits, pràctiques de tir amb arc, i tallers de cuina i oficis varis, així com actuacions musicals i sessions de contes a càrrec del conegut Joan Boher, entre d’altres. Per diumenge, a banda de les mateixes activitats del dia anterior, s’ha programat un concurs de disfresses.

Una de les activitats que més públic atrau any rere any són els tornejos. Aquest cop sota el nom de ‘Repte de Sabadell’, els comtes de Sabadell i Terrassa, acompanyats pels seus guerrers, lluiten per aconseguir la capitalitat de la comarca. Un espectacle a càrrec de la jove companyia Malnascuts, formada per membres de Joventut de la Faràndula i del Centre Sant Vicenç, que entusiasma el públic de totes les edats.
El Ciervo és també una entitat veterana en aquesta fira medieval, que implica molts dels seus membres a participar-hi. Tant Malnascuts com El Ciervo porten setmanes assajant i preparant les seves actuacions, que a més els impedeixen ser al teatre per veure els seus companys a l’escenari: Joventut de la Faràndula estrena aquest cap de setmana El món del màgic d’Oz mentre El Ciervo conclou El senyor de les mosques, tot i que per un problema tècnic han hagut de suspendre la representació dissabte.
Una feria comercial más como la que se puede encontrar en muchos municipios! No aporta ninguna singularidad! Los precios de los alimentos, carísimos! Supongo que debe aportar muchos ingresos a las arcas municipales!
No puc entendre que hi pinta amb la Fira Medievália, casetes amb venda de petita bissutería, regals, membres de Restauració del Vapor Llonc oferint productes actuals, casetes de caramels i chuches, etc. etc
Sols te significat que el Consistori li importi un “pimiento”, i sols afany recaudatori.
De res serveix els consells que se’ls hi dona a l’organització any rera any, tot i que els seus responsables ja m’ho van deixar clar. “Medievàlia no viu de la seva essència i menys del sentimentalisme. Medievàlia ha de ser un acte rendible i l’éxit el té” Aixi es com pensen els seus organitzadors tot i que cal recordar que Medievàlia no hauria de ser un acte per a la ciutat sino mes aviat un acte DE CIUTAT. Cal rigurositat i respecte vers l’época medieval, vers l’història de la nostra ciutat i això no s’assolirà mai si la ciutat en plé no hi participa amb idees i bones propostes i amb entusiasme; igual com viu la ciutat de Terrassa la Fira del Modernisme. Prenguem exemple i això que el tenim al costat de casa. Medievàlia té un cost, es cert i no es fàcil organitzar-ho, però cal imaginació i bon gust i d’això l’organització en va mancada per la seva ignorància sobre l’época medieval; i el que es mes greu,sobre el paper que la vida de Sabadell hi va jugar en aquells temps. Ara Medievàlia es una fira comercial com tantes d’altres que s’organitzen a Catalunya. L’història, que hauria de ser l’eix vertebrador de l’activitat se la passen pel forro. Trist, molt tist…
I la clau no es afegir actes populars o ampliar el nombre de paradetes que de fet de medieval no en ténen res. La clau es la necessitat d’una renvovació absoluta i amb sàvia nova.