El 21 de març se celebra el dia de la síndrome de Down, una data escollida en referència al fet que les persones amb la síndrome de Down tenen 3 cromosomes 21. Aquest fet comporta un retard maduratiu i cognitiu en major o menor grau. Per això, molta gent amb aquesta condició necessita suports pel seu dia a dia, suports que entitats com Andi Down Sabadell proporcionen.

Avui, tres persones que conviuen diàriament amb la síndrome de Down a Andi ens comparteixen la seva experiència.

Angie Perálvarez, mare del Biel (9 anys)

Soc l’Angie, la mare del Biel. Tinc el Jan de 14 anys i el Biel que en té 9.

A quina escola va el Biel?
Va a l’escola Catalunya i superbé, també a nivell de suport. Va començar més tard perquè es va quedar un any a l’escola bressol per estar més segur.

Té amics?
Tothom el coneix, a vegades vaig pel carrer i de cop li diuen “Adéu, Biel” i ni sé qui són!

A què juga normalment?
Li agrada molt jugar a pilota, als trens i els cotxes. També, com la seva tieta treballa a la biblioteca, des de petit li han aficionat els contes. A més, li encanta la música, cantar i pintar.

Quins esports li agraden?
Des de fa 2 o 3 anys anem al grup de ball del nostre barri. Som com una família. De fet, hem guanyat el segon premi de comparses a la rua de Carnestoltes. Li va bé perquè així es relaciona amb altres nens de diferents edats. En un futur segurament l’apuntarem a natació, que és un esport molt complet.

Eva (33 anys)

Soc l’Eva Mesa, he fet 33 anys.

De què treballes?
Des de fa 1 any treballo a la Residència La Font amb contracte indefinit i estic molt contenta. Allà faig tasques com planxar la roba, engegar la rentadora, posar l’assecadora, col·locar la roba dels residents als seus armaris, netejar l’habitació de la pols i, a vegades, escombrar el pati. Em porto molt bé amb els companys.

On vius?
Abans vivia a Cerdanyola, però em vaig independitzar dels meus pares. Ara visc a Sabadell, amb 3 amics més.

T’agrada estar independitzada?
Per una banda, sí, a vegades no tant perquè la convivència pot ser una mica complicada i costa gestionar-la. Però, per això, ens ajuden la psicòloga i la persona de suport. Igualment, m’agrada compartir el pis amb els meus amics d’Andi. Xerrem a la nit i sortim els caps de setmana.

Quines són les teves aficions?
Llegir novel·les o llibres infantils, escriure, pintar i veure la tele.

Fas esport?
Faig dansa els dimarts i els dimecres faig expressió corporal a Andi.

T’agrada algun artista o músic?
M’agrada la Soraya i també l’Aitana d’OT.

Bernat (33 anys)

Tinc 33 anys i em dic Bernat Amargant.

On vius?
Visc a Sant Vicenç de Castellet i cada dia vinc amb el tren jo sol en la línia R4.

On treballes?
Treballo al restaurant la Rambla de Sabadell de cambrer i m’agrada estar allà. Prenc nota, doblego tovallons, porto plats i paro taula.

Et portes bé amb els teus companys?
Sí. Amb el meu cap, el Ferran, sempre estem fent broma.

Fas esport?
Faig bàsquet els dimarts i juguem a partits o fem entrenaments on ens ensenyen a defensar la nostra zona. A més, soc el segon capità. A part d’això, jugo a tenis i soc àrbitre de hoquei.

Què t’agrada fer al temps lliure?
Jugo a la play. Ara tinc un joc nou de futbol! També soc molt fan del Barça i dels Catarres. M’agrada anar als seus concerts. De fet, un cop van venir al nostre restaurant i els vaig poder conèixer i fer-me una foto.

Aquests testimonis ens mostren que les persones amb la síndrome de Down porten vides plenes d’activitats i relacions com qualsevol altra. Amb el suport adequat i l’oportunitat de desenvolupar-se en entorns inclusius, es poden assolir grans fites en l’àmbit personal, social i laboral.

Foto portada: l’Angie, l’Eva i en Bernat, tres testimonis al voltant de la síndrome de Down. Foto: Andi.