Joan Muñoz és un dels entrenadors clàssics de futbol de la ciutat. La seva trajectòria ha estat sobretot al barri de la Plana del Pintor i a Can Rull. L’actual tècnic d’un dels equips amateurs del Planadeu Roureda és veu autoritzada per parlar del futbol territorial, femení, formatiu, de barri… ha tocat totes les tecles del piano en el món de futbol durant ja més de dues dècades.
Fem l’entrevista amb Joan Muñoz a la seu de Cafès Pont del carrer Sant Antoni. Compagina el seu treball a la companyia cafetera amb la seva passió pel futbol. Amant de l’esport, segueix el waterpolo amb una de les seves dues filles, que és al planter de waterpolo del CN Sabadell.
Com és l’Escola de Futbol Planadeu Roureda, el resultat finals de les fusions del barri?
Aquest any no tenia previst entrenar, però em van trucar a darrera hora per donar un cop de mà al segon amateur. La gent no la coneix, però és una entitat que cuida el futbol base i estan potenciant també el futbol femení al barri. Crec que la unió fa la força i és bona per la nostra zona. Crec que s’està treballant bé i arribaran els resultats amb millors categories.
Com van ser els teus inicis com a entrenador?
Vaig començar a entrenar perquè el meu amic Javi Maiquez em va convèncer perquè tots dos tinguéssim el títol d’entrenador. Ell per motius de feina es va fer enrere i jo vaig seguir fins al final.
Quina és la primera lliçó que vas aprendre?
El primer que volia és saber les coses que no s’havíen de fer als entrenaments perquè no fossin perjudicials pels nens i les nenes. Per exemple, de la categoria infantil cap avall està prohibit treballar la força. Cada cop els entrenadors, tret d’alguna excepció, són més professionals i tenen més estudis. Antigament, s’han vist casos de nens de 12 anys entrenant amb pilotes medicinals i està prohibit.
Ja fa 20 anys vas apostar fort pel futbol femení a La Planada amb jugadores que han arribat a l’elit.
Parteixo de la base que a l’esport i al futbol no calen etiquetes ni masculí ni femení. Fa 20 anys entrenàvem a la Planada i al futbol femení no hi havia categories. Va venir una noia que volia jugar a futbol i vam començar amb el futbol femení. Un exemple, Carol (Férez) que juga al Llevant a Primera, va venir amb 13 anys i jugava directament amb dones de 30-40 anys. Eva (Olid) jugava amb nosaltres i ara és entrenadora del Hearts d’Escòcia.
En aquella etapa, l’any 2003, el Sabadell va ser campió de la Copa de la Reina…
Va ser increïble i per això ara veient que hi ha el boom del futbol femení és una llàstima no tenir un equip potent a la ciutat. Sabadell per història es mereix un equip en categories grans. Parlo una mica des del desconeixement, però d’igual manera que el CE Sabadell està fent molt bé les coses en futbol base amb les millors categories, potser seria el moment de portar el femení com ho fan al masculí que ho estan fent ‘superbé’.
Quina recomanació li donaries als pares que veuen que els seus fills volen començar a jugar a futbol?
Crec que el primer, més enllà dels noms dels equips, recomanaria que fos un equip de proximitat, del seu barri. Crec que s’han d’eliminar els tabús que té el futbol de barri. Els que ja tenim una edat recordem clubs a qui se’ls hi posava una etiqueta i després no era veritat. Els nens i les nenes, almenys fins que arribin a una edat cadet o juvenil, han de gaudir de l’esport amb els seus amics del barri. Creixeran més com a esportistes i com a persones.
El futbol de barri s’ha emportat unes quantes d’etiquetes.
Parlo des del coneixement tant a La Planada com a Can Rull on he estat. En tots els barris de la ciutat hi ha gent preparada. Cal evitar els prejudicis. La meva idea i la d’altres és sempre l’esport com una eina d’integració i generar valors que després els joves es trobaran a la seva vida, treball, estudis… Difícilment un jugador de futbol territorial arribarà a Primera Divisió, per això és molt important que aprengui els valors per ser un home o una dona de profit.
Finalment, més enllà dels resultats, com veu el futbol territorial a la ciutat?
Per un costat veig que hi ha millor formació en els entrenadors, per altra banda, és una llàstima que no hi hagi un segon equip important a la ciutat com és el cas de Terrassa que sí que té al San Cristóbal. Seria ideal, més enllà del filial, tenir un equip fort com a enllaç. Com deia, el Sabadell, amb l’arribada de Gabri està fent bé les coses i hi ha jugadors que són d’aquí i ja estan jugant amb el primer equip.
Aprofitant l’entrevista a Joan Muñoz, aquests han estat els resultats d’aquest cap de setmana:
Primera Catalana:
Sabadell B – U.Llefià: 1-1
Segona Catalana:
Tibidabo TR -Montcada: 1-2
Ripollet – Can Rull RT: 1-0
Sabadell Nord descans
Tercera Catalana:
Sabadellenca – Matadepera: 5-4
Castellbisbal – Cercle Sabadellès: 4-3
Júnior – EF Planadeu Roureda B: 6-0
Marina EF Joan Murtró-Llano: 2-0
EF Planadeu Roureda – Ripollet B: 4-1
Foto portada: Joan Muñoz durant l’entrevista a Cafès Pont. Autor: J.Sánchez.
