Ple absolut a la sala d’actes de la fundació Bosch i Cardellach per escoltar les vivències de dues llegendes del Centre d’Esports Sabadell, Lino Gutiérrez i Josep ‘Honved’ Orriols. Durant més d’una hora, l’excapità i l’exmassatgista del primer equip han compartit amb l’afició arlequinada reflexions i anècdotes sobre la darrera etapa daurada del club, quan els millors equips del país jugaven a la Nova Creu Alta cada quinze dies.
En moments tan difícils com l’actual, trobades com les d’aquest dimarts demostren que l’entitat està socialment molt viva. Entre altres aspectes, la conversa, moderada pel soci Manel Escribà, ha tractat les diferències de l’esport dels anys 80 i 90 amb l’actual. “La preparació física ha canviat molt. Ara el jugador està millor alimentat, està aconsellat per nutricionistes i té assessors”, ha explicat el mític ‘Honved‘, massatgista del primer equip 37 anys.
En la mateixa línia, Lino Gutiérrez ha destacat l’accessibilitat que tenien els futbolistes de la seva època per parlar amb tothom. Una proximitat que, malauradament, s’ha perdut amb el pas del temps. “Sempre he cregut que els jugadors hem de poder arribar a les persones, sobretot als socis”, ha assenyalat. “Tenir un tracte proper amb els jugadors és molt maco per als aficionats”, ha afegit.
Un altre dels factors per comprendre l’èxit d’aquella generació va ser el seu sentit de pertinença a la ciutat. Figures com Francisco Tanco o Fernando Muñoz, presents a l’auditori, van aconseguir crear un vincle molt estret amb la graderia. Així ho ha explicat Orriols: “La ciutat estimava als jugadors perquè duraven com a mínim quatre o cinc anys aquí (…) l’afició s’enganxa quan se sap els jugadors de memòria”.
Curiositats i homenatges
Pel que fa a les anècdotes, el vespre també n’ha tingut per donar i per vendre. Des dels llarguíssims trajectes en autocar fins a les barbacoes a l’estadi o les controvertides metodologies del tècnic José Naya. Potser la més destacada ha estat el partit de la repetició davant Osasuna, un dels enfrontaments més recordats de finals de segle.
“Aquell partit crec que ens el vam agafar tots com si fos lo màxim. Entre els jugadors, l’afició i la ciutat vam guanyar-lo. El camp estava ple fins a la bandera, fins als anuncis… És un partit per a la història del club, d’aquella època i de sempre”, ha comentat l’etern capità.
Finalment, preguntat per la Grada Lino, el ’10’ s’ha mostrat molt agraït pel reconeixement i ha volgut posar en valor el mèrit col·lectiu de les seves fites. “Per a mi és un orgull molt gran que algú hagi pensat en posar el meu nom a una part del camp. És un sentiment que no es pot explicar amb paraules, s’ha de viure. Em sento un representant de tots els meus companys”, ha assegurat.
Contingut relacionat:
Foto de portada: Escribà, Gutiérrez i Orriols, aquest dimarts. Autor: Jordi M.
