Els convidats del Panathlon del mes d’abril varen ser la parella arbitral d’handbol, Andreu Marín i Nacho Garcia Serra, parella considerada la número 1 del rànquing mundial de l´arbitratge en l’handbol. Van estar acompanyats pel president de l’OAR Gràcia, Salvador Gomis.

La parella ha xiulat cinc campionats del món femenins, dos de masculins, quatre Campionats d´Europa femenins i dos de masculins, així com la final olímpica femenina de Paris 2024. Pel camí queden la Champions, la Lliga Asobal, la Copa de la Reina. I abans? “Abans veníem sovint a Sabadell a xiular al Pau Casals, a l’Arraona, a l’OAR, al Pavelló de Sol i Padrís… com també a Sant Quirze, on vaig ser entrenador”, recorda recorda Andreu Marín.

Porten 28 anys com a parella arbitral i consideren que, en aquests darrers dos anys, han arribat al cim de la seva carrera esportiva, que han de combinar amb altres ocupacions laborals.

“A nivell esportiu tot i formant part essencial de l’espectacle, els àrbitres no estem gens considerats, al menys a nivell estatal. Ni fotografies oficials, ni recepcions politico-esportives, ni cap tipus de reconeixement. Això sí, ens fan fer el jurament olímpic”. Aquesta és la conclusió de Marín i Garcia Serra quant a la seva valoració per la feina feta.

La preparació d’un àrbitre d’handbol, i més quan s’està a dalt de tot, és constant: preparació física, examen del teu estat físic, revisió de vídeos de partits per conèixer els jugadors, com juguen, com es mouen, etc. Tot això és primordial per poder gestionar el control del joc i guanyar-te la confiança dels jugadors i no ser manipulat. La parella afegeix que “amb el temps, l’àrbitre millora envellint, mentre que el jugador ho fa a l’inrevés“.

París 2024, final olímpica

“Ens van comunicar la designació 24 hores abans i sense poder fer-ne divulgació. De bon començament vàrem quedar en un estat de xoc, però el dia de la final hi vàrem anar molt tranquils. Recordem que feia un molt bon dia climatològicament parlant. Hi havien 24.000 espectadors en aquesta final femenina en la qual s’enfrontaven França i Noruega (21-29). Només de sentir la Marsellesa cantada per tot el públic se’ns va fer difícil aguantar la emoció, teníem la pell de gallina. Va ser, potser, el millor moment de la nostra vida com a àrbitres”, ens recorden el Nacho i l’Andreu.

Aquest 2025, el passat mes de febrer, van ser designats per xiular la final del Campionat del Món Masculí entre Dinamarca i Croàcia (32-26), països que conjuntament amb Noruega van ser els organitzadors. Però la vida d’aquesta parella continua en un esport que, com altres. busca innovar-se, canviar coses, reglaments. Ara sembla que anem cap als “trios” -ens confirmen la parella catalana-. Compartir l’arbitratge amb un coreà i un danès, per exemple, serà cada vegada més habitual en un esport que s’assembla més al rugbi -pel contacte-, que no pas al bàsquet.

Text: JMA.