Bea Ortiz ha iniciat la seva segona etapa com a waterpolista del Club Natació Sabadell. Va arribar l’any 2016 amb 21 anys i en tres temporades va guanyar tres Lligues, tres Copes de la Reina, una Champions i va disputar dues Final Four més. L’any 2019 va marxar al CN Terrassa i ara torna amb 27 anys amb el títol individual de Millor Jugadora Europea del 2021. Amb set de les seves companyes del CN Sabadell va guanyar aquest estiu l’or al campionat d’Europa de Split (més info: ‘Espanya, tricampiona d’Europa amb vuit jugadores del Club‘).
Ortiz, jugadora del planter del Club Natació Rubí, igual que Elena Ruiz, dues de les incorporacions per aquesta nova temporada, és un reforç de luxe. Parla clar tan dins com a fora de l’aigua. Ja ha guanyat una Copa Catalunya i ha perdut la final de la Supercopa en aquest inici d’una temporada amb la gran rivalitat contra el CN Mataró.
Com et sents tornant a Sabadell en aquesta segona etapa?
Estic molt contenta. Ja havia estat aquí i ja sabia on tornava. A Terrassa vaig marxar fa tres anys per fer un canvi d’aires i ara torno per seguir amb la dinàmica que tenia aquí, per guanyar tots els títols possibles.
De fet, vas marxar el 2019, l’any que el Club va guanyar la cinquena i última Copa d’Europa fins ara…
Vaig marxar guanyant la cinquena del Club i la meva primera. Ara he tornat per guanyar la sisena Copa d’Europa del Club i la meva segona.
Com prova ser la vigent millor jugadora d’Europa?
Sempre ho he dit, en aquest cas quan t’escolleixen millor jugadora d’Europa en un esport d’equip, el que s’ha de valorar no és només el treball individual sinó el que fa tot l’equip. Jo no seria la millor jugadora d’Europa si no fos per la feina del meu equip i el treball dia a dia. Tot suma, les estones que passem juntes, els moments que patim, entrenem… És gràcies a tothom aquest premi. El premi dona valors i ganes de seguir. De ficar-te uns altres objectius, de continuar lluitant i lògicament de revalidar els títols per seguir al màxim nivell.
Vens d’un estiu amb Mundial, Europeu i poques vacances. Esgotador però amb premi final, oi?
Ha estat molt llarg. No només personalment sinó també per tot l’equip. Psicològicament ha estat complicat. Molts mesos al màxim nivell, amb molts entrenaments. Primer al Mundial, que no va sortir com esperàvem (més info: ‘Espanya topa amb els EUA de Maggie Steffens i queda fora de les medalles‘). Això encara ho va fer més complicat. Vam demostrar que podíem sortir d’aquell pou i una altre cop vam ser campiones d’Europa. Demostrem dia rere dia el que som capaces i que aquest equip no es cansa de guanyar.
Cal que demostreu alguna cosa, després de tot el que heu guanyat?
Nosaltres entrenem per guanyar. Lògicament no sempre es guanya. Estem en un esport i sabem que és així i moltes vegades es perd. També és important saber perdre. Això passa en tots els equips. Tu li preguntes a la Sabrina [Van der Sloot] a Holanda i et dirà que ella entrena per guanyar el Mundial.
Tu vas fer un projecte de pel·lícula a la teva carrera. A Hollywood farien una pel·lícula amb aquesta dècada d’èxits, no?
És una història bastant maca i dura d’explicar. Darrere de cada campionat hi ha moltes històries. Es podria analitzar des del primer any que va arribar el Miki [Oca, seleccionador] fins ara amb tots els canvis, èxits i coses que han passat. És una cosa per emmarcar. No som conscients del tot que hem aconseguit, de tot el que hem guanyat i de tot el que volem continuar guanyant.
Fora de la piscina dius les coses clares. Tant en temps de coronavirus com amb les portades de diaris esportius quan la selecció guanya un or.
Soc molt impulsiva. Potser ho haig de controlar una mica, però és el que penso. Sempre ho dic amb respecte, però crec que són coses que s’han de dir.
Per últim, que t’agrada més de Sabadell?
M agrada Sabadell perquè té de tot. És una ciutat gran on trobes oci, tranquil·litat, esport. Hi ha moltes coses i entre elles es dona molt suport al waterpolo i a l’esport en general.
Foto portada: Bea Ortiz a la piscina de waterpolo del CN Sabadell. Autor: J.Sánchez
