Foto portada: un pacient amb Covid, a l'UCI, aquest dijous. Autor: David B.

‘Amb constància obtens resultats’, per Ernest Espinós (Moviment Veïnal del Sud)

ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud

No tot són notícies dolentes, en aquest any de bojos. Durant aquests dies previs a les festes de Nadal hem tingut per avançat els regals de reis en forma d’ampliació del Taulí, que es suma a l’anterior del Frontal Gran Via en construcció. Amb una inversió de 40 milions fins 2024, es crearà un centre satèl·lit polivalent amb 35 llits UCI, semicrítics i d’hospitalitzacions, i uns altres 70 de curta estada d’urgències. El citat de Gran Via recordem, ampliava 20 llits UCI i el més important, sis quiròfans amb capacitat per unes 3.000 operacions a l’any. Per tant, estem parlant d’una gran millora en les capacitats hospitalàries del Taulí que evitarà haver de traslladar pacients o haver de dependre d’altres espais provisionals com la Pista Coberta en situació de pandèmia.

A més a més i per sorpresa de tothom, també s’ha anunciat el que fa tants anys esperava el moviment veïnal del Vallès, la construcció de l’Hospital Ernest Lluch, una infraestructura vital que es va aprovar fa deu anys però que les retallades del govern d’Artur Mas va enterrar. En unes setmanes es preveu iniciar els tràmits per construir-lo en cinc anys, un hospital lleuger que dependrà del Taulí i que donarà “cobertura més àmplia i de proximitat a tot el territori d’aquesta regió”, assegurava el Departament de Salut. Parlem concretament d’una zona entre Montcada i Reixac i Ripollet, però la seva influència s’estendrà fins a Barberà, Badia i Cerdanyola, unes 176.000 persones aproximadament.

Tot i que sospitosament aquests anuncis es troben a les portes de les properes eleccions al Parlament, sigui com sigui per als ciutadans i ciutadanes del Vallès Occidental és una molt bona notícia, i encara més, com dèiem, per un moviment que durant quinze anys no ha defallit en cap moment, primer presentant pels volts del 2003 des de l’anomenada coordinadora veïnal del Vallès les propostes a la llavors consellera Marina Geli, sumat a tot un procés de mobilitzacions per diferents ciutats fins que es va aconseguir aprovar un Pla de Xoc de millores sanitàries a tot el Vallès en una reunió a la seu del Consell Comarcal, que entre altres actuacions comprenia la construcció d’aquest nou Hospital, a més d’un altre a Rubí que esperem també es desbloquegi amb més inversió per a la sanitat pública i de qualitat que tanta falta ens fa.

Malauradament durant aquest temps de pandèmia no afavoreix les reunions ni les assemblees veïnals per informar o organitzar res, però com sempre en la història del moviment veïnal aquest ha donat mostres que a part de les pancartes o fulls informatius, aquest ha sabut trobar sempre formes originals per demostrar la seves conviccions i com no, la seva força i solidaritat, que és la veritable protagonista d’aquesta nova victòria per a tothom.

Durant aquest 15 anys hi han hagut moltes reunions per part dels diferents alcaldes i alcaldesses que han anat passant pels diferents consistoris amb els diferents responsables de la conselleria de Salut, el resultat sempre era el mateix, es descartaven inversions per falta de pressupost, imperaven les retallades. Però a força d’insistir, mobilitzar-se i no defallir en cap moment tot i el pas del temps, ha fet que finalment s’hagi aconseguit un objectiu llargament esperat i combatut pel moviment veïnal i amb una gran participació de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS).

El moviment veïnal pot sentir-se content i satisfet amb aquestes dues notícies però encara la sanitat té moltes deficiències, principalment en les àrees d’especialitat i àrees bàsiques de salut, on falten nous espais, recursos, metges, metgesses com infermers per revertir les llistes d’espera, així com els augments econòmics que des de fa molts anys estan reclamant i que es mereixen més que mai. Aprofitant l’embranzida de la victòria i les lliçons que ens dona aquesta -com diem, amb la recepta d’organització, mobilització i perseverança- com a Moviment Veïnal ara hem de passar dels ja oblidats aplaudiments als balcons al reconeixement actiu des del carrer, reivindicant més millores i una sanitat pública de qualitat a l’alçada dels moments.