Feia molts mesos que la sala de plens deixava d’esdevenir el punt de cita de col·lectius ciutadans o laborals per expressar, amb pancartes, les seves reivindicacions. No crec que el fet que el plenari es celebrés, el dimarts 13, tingui res a veure. De fet, va durar tres hores i mitja. Molt més curt que les maratonianes sessions a que ens te acostumats la nostra Corporació Municipal.
L’ordre del dia, amb només set punts, va contribuir a escurçar els tràmits. La sessió s’inicià amb les tarifes de les vacances a la gent gran, una de les joies de la corona del bustisme. Per cert, amb preus, segons els regidors de l’oposició, més cars que al mercat. Un tema on ningú va gosar a anomenar linnombrable encara que el nom de l’empresa Zoetrope travessaria la ment d’alguns regidors.
La cosa va animar-se amb el tema de Can Gambús. L’equip de govern tornava a presentar a aprovació un punt que havia estat rebutjat al ple anterior. En aquest cas, Maties Serracant, d’Entesa, es va atrevir a anomenar l’innombrable a l’esmentar la promotora Nuñez i Navarro. El dictamen fou aprovat amb els vots negatius del Carles Marlés (no adscrit), ICV-EUiA y Entesa.
Potser que el ple es celebrés en plena temporada de rebaixes va ajudar a que tres de les quatre mocions presentades fossin relatives a la situació del comerç local. Dues de CiU i una d’EUiA més aviat genèriques i sense massa substància.
El plat fort de la sessió fou la moció d’Entesa per tal de deixar sense efecte el conveni del castell de Can Feu, propietat de la societat Mas Duran. Un tema pelut, on va planejar els fantasmes de Jordi Soriano i Manuel Bustos. I on potser Entesa hauria d’haver impulsat una moció conjunta de tots el grups de l’oposició. Justament al ple del 2009 va desfermar-se un gran escàndol, quan els dos regidors del PP votaren en contra de l’adquisició municipal del Castell, invalidant l’operació. Immediatament, Bustos va dictar un recés de deu minuts sense precedents i es va tancar amb Soriano al seu despatx. Al reiniciar-se la sessió, l’alcalde va anunciar, adduint que el portaveu PP li havia demanat, la repetició de la votació i el PP va canviar de vot. Una mostra, com indicà Serracant, de l’impudícia del mètodes del bustisme que, sense guardar el més mínim respecte a les formes democràtiques, gosava ensenyar-los cruament en un ple municipal.
La maledicció del castell va tornar a funcionar. Si llavors fou Soriano qui facilità l’operació, dimarts fou Antonio Vega, regidor no adscrit i cap de llista del PP a les passades municipals. L’abstenció de Vega, que no va fer ús de la paraula per explicar el sentit del seu vot, propicià un empat a 13 regidors i una segona votació, on el vot de qualitat de l’alcalde Sánchez va girar la truita a favor del govern local. De fet, l’adquisició del castell fou un dels temes que Bustos aprofità propagandísticament fins a la sacietat, com evocaren diversos portaveus de l’oposició.
Regidors no adscrits
Vega va aprofitar l’ocasió per passar factura per la seva condició de apestado que fou aprovada pel conjunt dels grups municipals quan va deixar el PP. A diferència de Marlés, que intervé en els temes importants, Vega no parla mai als plens i acostuma a abstenir-se adduint manca d’informació. En aquest cas, no va saber o no va voler mesurar les conseqüències del seu vot. I no perquè afavorís a l’equip de govern, sinó perquè no alliberà a la ciutat d’un mal conveni, lesiu pels interessos públics.
El ple va finalizar amb un prec de Marlés a l’alcalde per demanar igualtat en el tractament als regidors no adscrits. Juan Carlos Sánchez va respondre’l suament, reconeixent el dret a la informació, però recordant-li que un regidor no adscrit no podia equipar-se als portaveus dels grups municipals.
Amigo Santamaría: Acepto la crítica de que tendría que haber explicado el motivo de mi abstención antes de emitirla, aunque como ya expliqué en otra ocasión y creo que se entendió bien, que al ir la cosa de un solo voto, si adelanto el mío, o no lo adelanto pero de lo que yo diga se induce lo que voy a votar, lo único que consigo es que el grupo que que iba a votar en el mismo sentido que yo vote lo contrario, como ha ocurrido en esta ocasión, por aquello de “quedar bien”. Pero tienes razón, debería de haber explicado mi voto ahora que, sin pretenderlo yo, se ha cumplido en mí aquello que dicen las Escrituras de que “la piedra que desecharon los constructores ha devenido en piedra angular” (nunca mejor dicha la expresión teniendo en cuenta de qué va la pieza principal del caso mercurio). En lo que creo que te equivocas es que mi abstención no libere a la ciudad de la carga económica que constituye el convenio del Castillo de Can Feu y puesto que tienes un familiar jurista, puedes preguntarle si se puede o no se puede rescindir unilateralmente un convenio sin indemnizar a la otra parte. Yo afirmo que no, que una decisión precipitada de este asunto acabará en un pleito largo y costoso y por lo que he podido ver con el tema de las expropiaciones y otros temas nuestro Ayuntamiento no ha sido favorecido en una gran cantidad de sentencias que han supuesto varios cientos de millones de euros para las arcas municipales. Nada impide quitar electoralismo al tema, después de cinco años, no viene ahora de de cinco meses y que la nueva mayoría que entre en junio (que no será la que hay ahora) estudie a fondo el asunto y tome una decisión sin precipitación. En cuanto al sr. Marlés, por lo que empieza a pasar él, llevo dos años pasando yo, no le recrimino que se queje, pero la solidaridad conmigo en aquel momento le hubiera beneficiado mucho en el momento actual. Ser no adscrito no significa ser proscrito y si bien es cierto que hay una sentencia del Tribunal Constitucional que regula los derechos de los no adscritos, esa sentencia lo hace con un carácter de mínimos dejando a criterio de Pleno ampliar esos mínimos. En su día el sr.Marlés formó parte de esa mayoría que pensó que en mi caso con los mínimos era suficiente, siento mucho que el sr. Marlés haya tardado tanto en darse cuenta que estaba equivocado.
Per molt que intenti justificar-se, el senyor Antonio Vega ha fet un flac favor a la ciutat. Tampoc s’entén a canvi de què, o trigarem a saber-ho?
Que pasa Bofarull o como te llames, ¿ nuevamente piensa el ladron que todos son de su misma condicion .?
Sr.Vega, Jo no he format par de cap majoria que permetés la marginació de ningú. Quan vostè va passar a ser regidor no adscrit en la única qüestió que el grup municipal al que jo pertanyia va tenir responsabilitat es en incidir positivament en la defensa del seu dret a intervenir al ple en torns i temps amb el mateix criteri que tots els grups. D’altres els hi volien retallar considerablement. Altre cosa es com vostè els utilitza. Per la resta de qüestions parli amb el govern perquè jo personalment no tinc res a veure. En tot cas, després de dos anys li ha vagat prou de queixar-se públicament. Jo mateix, al primer mes vaig queixar-me per escrit i al segon ho he fet públicament al ple. Si es sent criticat està en el seu dret de defensar-se, però li agrairia que no m’utilitzi a mi per justificar-se.
Carlos, en la primera semana (no a los dos años como dices) presente el mismo o similar escrito al que tu has presentado ahora solicitando igualdad de oportunidades y tambien en ruegos y preguntas del primer pleno siguiente (como has hecho tu) solicite explicaciones al alcalde Sr. Sanchez, que me dio la misma respuesta que te ha dado a ti. En lo referente a como empleo mi turno de palabra el los Plenos creo que ya lo he explicado en varias ocasiones aunque eso a ti ni debiera de importarte, no es tu problema.