Les sis hores de durada de la sessió no ha estat justificada per la rellevància dels temes a debat. Com ja és habitual el ple ha esdevingut la caixa de ressonància de diverses protestes ciutadanes com les dels veïns contra la instal·lació d’un tanatori a la Rambla d’Ibèria, la manifestació dels pensionistes, contra l’amiant i de l’associació africana.
Sota la mirada del president destituït Carles Puigdemont, la segona modificació de pressupost fou objecte de dures crítiques per part de l’oposició. El portaveu socialista, Josep Ayuso, la qualificà de “publireportatge” en clau prelectoral i va incidir en la manca de solvència del govern que acumula superàvits per la seva incapacitat d’executar les partides pressupostàries. José Luis Fernández (C’s) ha qualificat la partida de 77.000 euros dedicada al Sabadell Informatiu, publicació quinzenal editada per Ràdio Sabadell, de “propaganda encoberta”.
Aquest primer intercanvi de crítiques ha pujat una mica de to en els dictàmens relatius a la modificació de gestió de les escoles bressols. El ponent del govern, Joan Berlanga (Unitat pel Canvi), ha justificat que el servei no pugui ser municipalitzat per una sèrie d’informes jurídics, encara que ha reiterat la voluntat del govern que els “serveis públics siguin de gestió pública”. Adrián Hernández (C’s) ha aprofitat l’avinentesa per assenyalar el fracàs de les polítiques de remunicipalització dels serveis públics que, al seu parer, s’estan quedant en ben poca cosa.
Tanmateix el tema estrella de la sessió ha estat la declaració del govern municipal, defensada per Juli Fernàndez (ERC) respecte a la caserna de la Guàrdia Civil, actualment ocupada per diversos col·lectius ciutadans. L’exalcalde ha manifestat que l’ajuntament prenia “plena possessió” de l’equipament que aviat faria efectiva, emparant-se en un informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat que considera nul el conveni signat per l’aleshores alcalde Bustos i el ministre de l’Interior, Rubalcaba. Tota l’oposició, excepte CiU que ha recolzat al govern, va expressar els seus dubtes sobre aquesta declaració. Especialment, perquè les resolucions de la Comissió Jurídica Assessora no són vinculants i perquè molt probablement el ministeri interposarà un recurs contenciós administratiu sobre el tema. Una circumstància que, segons Ayuso, alimenta “falses expectatives”, tornarà el problema a la “casella de sortida” i ens abocarà a un llarg plet entre ambdues administracions. Els portaveus de PSC, C’s i PP han apostat per la negociació com a única via per desencallar el tema.
El govern municipal ha d’estar molt segur de l’efectivitat d’aquesta decisió ja que ha pressupostat 200.000 euros per a la planificació de les intervencions municipals a la Caserna. Haurem d’estar molt amatents respecte al desenvolupament d’aquesta interminable picabaralla, que s’arrossega des de fa 11 anys. Si s’acompleixen els pronòstics de l’oposició sobre la interposició d’un recurs contenciós administratiu, la resolució del conflicte podria allargar-se durant uns quants anys; encara que amb la novetat que ara serà l’administració de l’Estat qui haurà de recórrer davant els tribunals pels seus eventuals drets, quan fins ara ha estat al contrari. De tota manera, el PSC ha demostrat una escassa cintura política al quedar-se sol votant en contra del dictamen, mentre que PP, C’s i els dos regidors no adscrits s’han abstingut, mostrant que encara li queda feina per fer per trencar definitivament amb l’era Bustos.
El dictamen sobre les bases reguladores sobre el concurs fotogràfic dels viatges de la Gent Gran provocaren una agre discussió entre el ponent, Miquel Soler (Guanyem Sabadell) i Cristian Sánchez (PSC) que ha criticat, sense esmentar-la, la contracció com “assessora teatral” de l’actriu Amparo Moreno. Soler va negar que existís aquesta figura i replicà amb un to contundent que Sánchez votaria un dictamen que ni tan sols s’havia llegit.
Sectarisme i oportunisme
En aquest ambient caldejat, malgrat les gèlides temperatures a l’exterior de la sala, s’ha encarat el debat de les set mocions que al final s’han quedar en cinc. Sembla que el PSC intenta recuperar la iniciativa política portant un allau de mocions al plenari. Una tàctica qüestionable ja que l’efectivitat política d’una moció rau en el fet de respondre a una problemàtica ciutadana real, treballada prèviament amb els afectats, i no a proposicions purament declaratives.
En qualsevol cas, la moció del PSC relativa a favor de les parades intermitges dels autobusos nocturns ha desfermat un dur creuament d’acusacions. El regidor d’Espai Públic, Xavier Guerrero, ha manifestat que el govern municipal es mantindria en el criteri de votar en contra a mocions que reclamen “coses que ja estem fent”, especialment quan, com és el cas, havia recollit la sol·licitud del PSC sobre aquest tema. Aquesta declaració va provocar l’airada rèplica de la ponent socialista, Ana Carrasco, que ha acusat al govern de “sectarisme”, “immaduresa política” i de “només saber fer oposició”. El regidor no adscrit, Carles Bosch, ha tocat la mateixa tecla i ha titllat al govern de “mesquí i hipòcrita” pel tractament de les mocions de l’oposició.
La moció presentada per la Crida per Sabadell, a la qual s’hi han sumat tots els grups municipals, contra l’esclavitud a Líbia, va posar un contrapunt a la crispació on tots els portaveus han brindat un recital del que es considera políticament correcte.
