Alumnes de l'institut Arraona, protestant a les portes del ple. Autor: David Jiménez.

‘El ple crític’. Barracons i Mapa Cultural

Amb el mandat exhaurit i políticament amortitzat, la sessió de març ha estat de pur tràmit. Dels 29 punts, més un d’urgència, de la part resolutiva, cinc han estat reconeixements extrajudicials de crèdits i onze atorgaments o justificacions de subvencions directes. Des del punt de vista polític, la concentració de pares i alumnes dels instituts Arraona, Virolet i Narcisa Freixas arran de la moció de la FAV ha estat la qüestió més interessant del plenari.

La sessió s’ha iniciat amb la pressa de possessió de Ramon García Fernández que ja havia estat regidor de Ciutadans (Cs) que ostentarà breument aquest càrrec i amb escasses opcions de reeditar-ho el proper 28 de maig. Acte seguit la Síndica Municipal de Greuges, Eva Abellan, ha presentat el seu informe anual, molt crític amb l’equip de govern, que ha donat peu a l’oposició a afegir-se a les crítiques.

La dació de compte del Pla d’Actuació del Mandat (2021-2023), sobre l’execució dels objectius programats, ha desfermant el gairebé ritual intercanvi de retrets entre Eloi Cortés, portaveu de facto del PSC, i Gabriel Fernàndez, alcaldable d’ERC, sobre la comparació entre la gestió de l’anterior govern municipal i la d’aquest. Un exercici reiterat, que ja cansa, del “i tu més”.

Altres punts de certa rellevància social com el Pla Municipal d’Accessibilitat, el carnet d’acompanyament per familiars d’alumnes del projecte de mobilitat educativa i els ajuts als taxis que adaptin els seus vehicles per fer-los accessibles han estat aprovats per unanimitat.

La votació d’urgència per concedir ajudes econòmiques a les víctimes del terratrèmol a Turquia i Síria ha fet planejar l’esperit de Marta Morell, de viatge institucional als campaments de refugiats sahrauís d’Algèria. Sembla ser que no va informar als portaveus de la resta de grups municipals de la inclusió d’aquest punt en el ple. L’alcaldessa, Marta Farrés, ha hagut de suspendre la sessió durant uns minuts, per assabentar-los del contingut del punt que, ha estat aprovat per unanimitat, no sense que abans l’oposició aixequés acta de la mala gestió de l’edil absent.  

Una dècada de barracons

Tota la sessió ha transcorregut amb la música de fons de les sorolloses protestes dels alumnes i pares de l’institut Arraona, l’institut-escola Virolet de Can Llong i l’institut Narcisa Freixas que ompliren el saló de plens per seguir el debat de la moció presentada per la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS).

Sabadell, tal i com han exposat les alumnes dels tres centres docents que han donat lectura a la moció, és la segona ciutat catalana amb més barracons que afecten a uns 1.500 alumnes. Una situació inqualificable que s’arrossega des de fa una dècada i que no és la primera vegada que es planteja cruament en el ple municipal. Tot això farcit de reiterades promeses incomplides i retards en l’execució de les obres per part la Generalitat, ara governada en solitari per ERC, que soscaven la credibilitat de les institucions davant la ciutadania.

Políticament, la moció anava directament adreçada a ERC. A Gabriel Fernàndez no li va quedar una altra que assegurar que faria tota la pressió del món als dirigents del seu partit per accelerar els terminis de les obres compromeses i ara ajornades. Aurora Murillo, flamant regidora de la Crida per Sabadell, després de criticar les responsabilitats directes de Junts i ERC, apuntà cap a les indirectes del PSC per no haver fet prou pressió davant la Generalitat. Aquesta afirmació irrità visiblement a l’alcaldessa. Potser si el saló no hagués estat ple de menors, Farrés hauria entomat una dura rèplica contra Murillo; en qualsevol cas, s’ha contingut i no ha volgut entrar al drap.

Tres mocions aprovades

El plenari ha finalitzat amb l’aprovació de tres mocions. La primera, de Cs, carregada de raons, per millorar l’atenció d’atenció presencial de l’Ajuntament de Sabadell que prosperà amb l’abstenció de PSC i Junts. La segona, d’ERC, aprovada per unanimitat, per elaborar una ordenança municipal per les instal·lacions fotovoltaiques i que ha donat peu a un surrealista debat sobre si fer de les plaques voltaiques un “símbol d’identitat” de la ciutat com abans ho havien estat les xemeneies. La darrera, de la Crida, ha estat una declaració genèrica per fer de Sabadell “una ciutat on la cultura i l’oci estiguin a l’abast de tothom”, que ha reivindicat una actualització del Mapa Cultural de 1995 impulsat per Pere Vidal, regidor de Cultura amb Antoni Farrés.   

Foto portada: alumnes de l’institut Arraona, protestant a les portes del ple. Autor: David Jiménez.

Comments are closed.