Foto portada: la bandera irisada i una a favor dels refugiants, a la plaça del doctor Robert. Autor: David B.

El ple crític. ‘Dos pel preu d’un’

La tercera sessió telemàtica des de la declaració de l’Estat d’Alarma ha consistit en dos plens extraordinaris. Un dedicat a dotze dictàmens, en principi destinats a pal·liar els efectes de la crisi de la Covid-19. Un altre amb l’únic punt de la moció presentada pels tres grups independentistes per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem sobre l’ús de banderes no oficials als edificis institucionals.

El primer plenari ha permès copsar els múltiples efectes de la pandèmia en tota una sèrie de àmbits com les piscines i instal·lacions esportives, les colònies d’estiu, les terrasses de bars i restaurants, els mercadillos o els autobusos urbans. Tanmateix, com s’ha criticat des de l’oposició, alguns dels dictamens no es corresponien amb aquest objectiu com ara l’adhesió al protocol de seguretat de la Generalitat contra la violència sexual en els espais d’oci, l’aprovació de les bases reguladores dels premis del Memorial Àlex Seglers o la declaració d’interès general del museu-jardí de l’Aeroport de Sabadell.

Ara bé, potser la qüestió en que aquesta dissonància entre les intencions i la realitat ha estat més pronunciada ha estat el relatiu a la inclusió d’una partida per a l’adquisició de pistoles taser en el paquet destinat a la modificació de crèdit del Pressupost del 2020 (més info: ‘Nova polèmica per les Taser‘). La ponent socialista, Montserrat González, no ha estat massa afortunada en la rèplica a les crítiques de les regidores Èlia Soriano (ERC) i Anna Lara (Crida per Sabadell) a l’adduir que estava justificada la seva compra a petició de la Policia Municipal per fer front a intervencions que requerien molt contacte físic, posant en perill de contagi als agents.

Per la seva banda, José Luís Fernández (Cs) ha posat el dit en la nafra quan ha denunciat que amb aquests paquets de mesures s’està buidant de sentit els eventuals acords entre l’equip de govern i els grups de l’oposició per entomar el pla municipal post-covid. Així, quan es celebrin aquestes reunions, l’executiu local haurà pres gran part de les mesures que, suposadament, s’haurien de pactar amb els grups municipals. Aquí la resposta de González ha estat un mica més afortunada a l’argumentar que algunes d’aquestes actuacions són molt urgents i no poden esperar; encara que en aquest cas no s’entén per què aquestes reunions no han convocat abans.

Foto portada: captura de pantalla del ple telemàtic.
Captura de pantalla del ple telemàtic.

Especialment il·lustratiu ha estat el punt dedicat a pal·liar les pèrdues milionàries de la cooperativa de Transports Urbans de Sabadell (TUS) derivades dels efectes del coronavirus que, de moment, ha d’eixugar l’Ajuntament davant la manca d’ajuts econòmics de la resta d’administracions. Aquí tots els grups han reclamat que es fes “pressió política” al govern de l’Estat per tal que destini una part dels fons de la Unió Europea a aquest tema que afecta a tots els municipis espanyols que disposen d’autobusos urbans. L’alcaldessa Marta Farrés ha recollit el guant i ha informat que tenia previst reunir-se amb el ministre de transports, José Luís Ábalos, per a tractar del tema. El punt ha estat aprovat amb l’única abstenció de Junts per Sabadell. De fet, el seu portaveu en aquest tema, Francesc Xavier Baró, ha insinuat que caldria un “canvi de model” en el servei de autobusos urbans. Una observació que, quan falta poc per exhaurir-se el conveni entre administració local i cooperativa, podria interpretar-se com una aposta per tal que el servei sigui concedit a una empresa privada del sector. Així sembla que ho ha interpretat l’edil d’ERC Santi Valls al defensar emfàticament el model de la TUS.

La sessió extraordinària, de cinc hores de duració, llevat d’alguna aïllada excepció no ha estat particularment crispada. Tant govern com oposició han procurat mantenir les formes atesa la gravetat d’algunes de les qüestions tractades i potser dominats per la impressió que la ciutadania castigarà a aquells que posin els seus interessos partidistes pel damunt de combatre els efectes econòmics i socials de la pandèmia.

Banderes no oficials

Després d’un breu recés d’escassos minuts ha començat el segon ple extraordinari sobre el rebuig a l’esmentada sentència del Tribunal Suprem que havia quedat sobre la taula al desestimar-se al ple passat el seu debat per la via d’urgència. La moció ha estat aprovada amb el vot afirmatiu de tots els grups municipals, excepte l’abstenció de Cs, que han coincidit en titllar de la sentència d’excessivament rigorosa (més info: ‘El ple rebutja la sentència del Suprem sobre les banderes no oficials‘). Malgrat votar a favor, tant Marta Morell (Podemos) com Pol Gibert (PSC) han criticat el procediment de forçar un ple extraordinari quan aquestes qüestions solen ser tractades en les Juntes de Portaveus.

Els ponents dels tres grups independentistes, Gabriel Fernàndez (ERC), Francesc Xavier Baró (Junts) i Nani Valero (Crida) han emprat arguments molt semblants. Així han denunciat l’atac a la llibertat d’expressió, la vulneració de l’autonomia municipal i el caràcter reaccionari i antidemocràtic del Tribunal Suprem. Unes tesis que han menat a Gibert a assegurar que votava a favor pel text escrit de la moció i no per aquestes intervencions orals que el portarien a canviar el sentit del seu vot.

La intervenció de Baró ha estat la més discutible quan, en la seva desqualificació d’aquesta instància judicial, ha citat la seva recent sentència sobre les comunicacions entre la Generalitat valenciana i catalana, afirmant que el Suprem les obliga a emprar el castellà, quan això no és cert. En realitat, aquesta sentència ha derogat la norma valenciana que obligava a fer aquestes comunicacions només en català i poden fer-ho en català sempre que adjuntin una traducció al castellà. Així mateix ha comparat exageradament la sentència de les banderes amb la legislació racial dels nazis i l’apartheid sud-africà en una manllevada argumentació sobre les contradiccions entre legalitat i legitimitat.

Fernàndez ha invocat la llibertat d’expressió quan, com l’ha recordat Adrián Hernández (Cs), segons les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, els beneficiaris dels drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió són els ciutadans i no les institucions. A més, ha manifestat que la sentència del Suprem, amb la que no està d’acord, resulta una interpretació de la Llei de banderes del 1981 i que la via democràtica és canviar aquesta llei i no presentar mocions que, d’altra banda no tenen massa recorregut legal. Especialment quan, com ha recordat Gibert, la polèmica sentència no és ferma i està pendent d’un recurs.

Els arguments de Nani Valero en favor de la llibertat d’expressió i l’autonomia municipal contenen el greu inconvenient de contradir-se amb la pràctica de la seva formació que quan ostentava l’alcaldia va decidir, sense votacions ni consultes a la resta de formacions, la retirada de les banderes espanyola i europea.

Els grups municipals han coincidit en el rebuig d’aquesta sentència pel fet que no només prohibeix l’exhibició en edificis públics d’estelades o llaços grocs, sinó també de banderes com les del poble gitano o la del col·lectiu LGTBI. Ara bé, si estem d’acord en que els espais institucionals han de preservar la seva neutralitat política, la sentència del Suprem no resulta tant desaforada doncs resulta de l’aplicació certament rigorosa d’aquest principi general.

Com deia el filòsof Baruch Spinoza els principis ètics i polítics han de ser universals i no ser emprats a la nostra conveniència particular, en aquest cas partidista. A més, seguint l’argumentació dels proposants, no podríem evitar que en un Ajuntament on Vox ostentés la majoria absoluta es pengessin banderes o pancartes de contingut ofensiu per amplis sectors de la ciutadania. En definitiva, creiem que és millor passar-se per excés que no per defecte en la delicada qüestió de la neutralitat política dels espais institucionals.

Foto portada: la bandera irisada i una a favor dels refugiants, a la plaça del doctor Robert. Autor: David B.