El crispat debat Pla de Xoc de la Covid-19 i la seva aprovació gràcies al vot de qualitat de l’alcaldessa, ha significat un punt d’inflexió entre les forces polítiques representades al Consistori que probablement marcarà la seva relació durant la resta del mandat.
El plat fort de la darrera sessió del curs polític ha estat el Pla de Xoc per tal de superar els efectes de la crisi desfermada per la Covid-19. Tanmateix, en comptes d’un Pla de Xoc consensuat per les forces polítiques de la ciutat davant la greu situació provocada per la pandèmia, al ple telemàtic s’ha escenificat un veritable xoc entre el bipartit PSC- Podem i el seu soci de mandat Junts per Sabadell i la resta de l’oposició (més info: ‘Aprovat el pla de xoc sense consens i entre crítiques‘).
Quan ha passat un any de la constitució del govern municipal, aquest ple ha significat un punt d’inflexió en la correlació de forces que, amb tota probabilitat, es mantindrà fins al final del mandat. D’una banda, PSC i Podem, amb el suport pràcticament incondicional de Junts; de l’altra, l’oposició dura de Crida per Sabadell i Ciutadans i l’oposició matisada d’ERC que cerca trobar un punt intermedi entre exercir una oposició rigorosa i presentar-se com una partit de govern responsable i propositiu. És a dir, dintre de l’àmbit dels grups independentistes, ocupant una posició a mig camí entre la col·laboració amb el PSC de Junts i la radicalitat de les crítiques de la Crida.
La dura crítica d’Adrián Hernández
El crispat debat sobre el Pla de Xoc ha deparat dues novetats. D’una banda, la duríssima intervenció d’Adrián Hernández (Cs) qui ha titllat l’esmentat pla d’irreal, arbitrari i poc creïble. Un discurs que ha significat una autèntica ruptura amb el que podríem denominar un compàs d’espera d’aquesta formació que ha comprovat sense cap gènere de dubte que el PSC de Marta Farrés i Pol Gibert aposta decididament i definitivament per Lourdes Ciuró i Junts per Sabadell. La seva requisitòria ha estat tota una declaració de principis de la que es pot deduir que, a partir d’ara, el partit taronja exercirà una oposició sense concessions. Hernández ha argumentat que el Pla de Xoc resulta una mena de calaix de sastre on es barregen mesures per combatre els efectes sanitaris i socioeconòmics de la pandèmia amb mesures que no tenen que veure amb el coronavirus i que només busquen extraure rèdit polític. A més, ha indicat que gran part del pressupost, 8 milions d’euros, ja havia estat aprovat en anteriors plenaris i que d’altres formaven part de les despeses habituals de l’Ajuntament, però que ara s’han traspassat al capítol de lluita contra al Covid-19. Així mateix, ha criticat que el portaveu socialista Pol Gibert el truqués la nit abans del ple per lligar almenys la seva abstenció, probablement a causa de l’absència per malaltia del regidor socialista Carles de la Rosa, que podia modificar la majoria necessària per aprovar el pla.
ERC modula les crítiques però vota No
L’altra novetat ha estat l’actitud d’ERC. Gabriel Fernàndez, amb to més moderat que Cs i la Crida, ha valorat positivament els esforços de l’equip de govern davant una pandèmia de la qual no hi ha precedents; una línia argumental que semblava portar-lo ha defensar si més no a l’abstenció. Però, al mateix temps, ha entonat una crítica al pla per justificar el seu vot negatiu, basant-se en que la majoria de les seves propostes havien estat rebutjades. En un gest insòlit ha anunciat que. per no adulterar les majories del Consistori i atesa l’absència de l’esmentat edil socialista, el regidor Juli Fernàndez no participaria en la votació, de manera que s’assegurava l’aprovació del Pla de Xoc.
Efecte bumerang
Davant aquest panorama l’alcaldessa, Marta Farrés, ha pres la paraula en una intervenció desafortunada i innecessàriament agressiva. Convençuda que ERC i Cs s’abstindrien en la votació, ha retret als primers no ser un partit fiable i el que és pitjor s’ha endinsat en la crítica personal contra Adrián Hernández a qui a acusat de no ser un home de paraula.
Potser l’alcaldessa no ha estat conscient del malestar que ha provocat en aquests partits l’acte de presentació del Pla de Xoc, la vigília del ple, on va comparèixer flanquejada per les principals entitats econòmiques de la ciutat i els sindicats majoritaris. Una escenificació que aquestes formacions han pogut interpretar fàcilment com una pressió per decantar el seu vot favorable o si més no la seva abstenció. En qualsevol cas, tot sembla indicar que ha tingut l’efecte contrari a l’esperat. La seva intervenció ha estat replicada en termes molt durs per Hernández en un veritable trencament dels ponts entre les dues formacions.
Si ERC ha protagonitzat el citat gest insòlit, que el redactor d’aquestes línies no havia vist en els molts plenaris a que ha assistit, encara més ho ha estat la discussió entre el secretari municipal i l’alcaldessa sobre la manera de comptar els vots. Segons Marta Farrés, l’absència en la votació de Juli Fernàndez donava un resultat de 13 vots (10, PSC, 1 Podem i 3 Junts) a favor i 12 en contra (6 ERC, 3 Ciutadans i 3 Crida). El secretari municipal, la funció del qual és justament vetllar per la legalitat dels procediments i dels acords presos, ha indicat que el vot de Juli Fernàndez havia de comptar -se com a una abstenció, llevat del cas que s’absentés durant la resta de la sessió. Fernàndez ha manifestat que sota cap concepte votaria de manera diferent del seu partit. Finalment, s’ha hagut de repetir la votació amb un resultat de 13 a favor i 13 en contra. Un empat que s’ha desfet amb el vot de qualitat de l’alcaldessa.
Des del punt vista polític, el bipartit a l’executiu local no pot estar satisfet per aquest resultat que ha mostrat que no han estat capaços d’ampliar el seus suports més enllà dels seus socis de mandat, fins i tot en circumstàncies tan excepcionals com la crisi del coronavirus que, en principi, semblava facilitar l’assumpció d’amplis acords més enllà de les fronteres partidàries.
El comiat de Juli Fernàndez
La sessió ha continuat amb l’aprovació d’una sèrie de punts destinats a subvencions i a la modificació del Pressupost justament per encabir les despeses del Pla de Xoc, que Cs i ERC han votat a favor contradictòriament amb el seu posicionament anterior.
El contrapunt a la crispada sessió ha estat el comiat de l’exalcalde Fernàndez on tots els portaveus s’han desfet en elogis vers la seva figura en una mostra d’un llenguatge políticament correcte, no exempt de certa dosi d’hipocresia (més info: ‘Fernàndez deixa el ple: “el meu compromís amb la meva ciutat hi seguirà sent”).
