El ple de juliol d’una extraordinària i injustificada duració ha tingut dues parts clarament diferenciades. D’una banda, la part resolutiva dedicada a l’atorgament de nombroses subvencions. L’altra, deliberativa, on s’ha desenvolupat el debat pròpiament polític. Les dues parts han estat dominades per l’impacte sanitari i social de la pandèmia.
La sessió, de quasi vuit hores de duració, s’ha desenvolupat tant en la forma com el contingut determinada per la crisis de la Covid-19. Així es celebrà de manera presencial per als regidors, però on només els portaveus ocuparen els escons, mentre que la resta d’edils ho feren des de les cadires reservades al públic. No es va permetre la presència ni de la ciutadania ni de la premsa, excepte per uns breus instants dels reporters gràfics.
La part resolutiva del plenari, dedicada als dictamens presentats per l’equip de govern, ha estat destinada majoritàriament a l’atorgament de subvencions a 26 entitats cíviques i associacions culturals per valor de 420.366 euros (quasi 70 milions de les antigues pessetes) totes les quals foren aprovats per unanimitat (més info: ‘Pluja de subvencions‘).
Una altra qüestió rellevant fou la relativa al contracte programa de Ràdio Sabadell per valor de tres milions d’euros (un milió a l’any) (més info: ‘Ràdio Sabadell: tres milions en tres anys‘). Aquí, Adriàn Hernàndez (Cs) ha posat el dit en la nafra al recordar que des de fa quatre temporades l’emissora municipal no disposa de director/a i que viu en una estranya situació de provisionalitat en la que qual ni tant sols hi ha la intenció d’encetar el procediment per esmenar aquesta anomalia. El responsable d’aquesta àrea, Pol Gibert (PSC), s’ha vist obligat a “recollir el guant” i afirmar que a la tornada de l’estiu es plantejaria el tema.
La resta de dictàmens foren de caràcter marcadament tècnic, tret potser de la desestimació de la demanda de Torra SA, concessionari del cementeri municipal, per tal que l’Ajuntament aportés fons per restablir l’equilibri econòmic de l’empresa. Tots el grups van estar d’acord que la ciutadania, a través de l’administració local, no devia sufragar els errors en la seva política d’inversions.
Tanmateix, en el curs dels debats destacaren dues observacions de llarg recorregut sobre la situació de la política local. D’una banda, Lourdes Ciuró (Junts per Sabadell) al·ludí a la qüestió recurrent de la necessitat de renovar el pla general d’urbanisme al seu parer esgotat i massa rígid. De l’altra, José Luís Fernández (Cs) advertí dels greus problemes financers que pot patir l’Ajuntament derivats de la caiguda d’ingressos i de les despeses extraordinàries motivades per la pandèmia i apel·là a la col·laboració amb el sector privat.
La baula dèbil
Com sol ser habitual la part deliberativa, destinada al debat de les sis mocions, ha estat on s’entomà la discussió més pròpiament política de la sessió. La primera, presentada pel Casal Can Capablanca i Sanitàries en Lluita en favor d’una única sanitat pública al cent per cent, fou aprovada amb les úniques abstencions d’ERC i Junts (més info: ‘Aprovada moció en suport dels sanitaris‘).
Aquí, com en les altres mocions que contenen crítiques o exigències al Govern de la Generalitat, ambdues formacions actuaren en defensa dels seus companys a l’executiu català. Ara bé, Junts ha demostrat una major flexibilitat o si es vol habilitat a l’invocar el seu caràcter municipalista i la seva voluntat de posar pel davant els interessos de la ciutat per a sobre dels del partit. D’aquesta manera, ha posat com exemple la seva defensa del retorn de l’oncologia pediàtrica a l’Hospital Taulí malgrat la posició contrària del seu partit al Parlament de Catalunya. Pel contrari, ERC ha fet una defensa aferrissada i acrítica de les actuacions dels seus consellers a l’executiu autonòmic com es palesà en l’argumentació i l’abstenció de la moció presentada pel PSC per instar a la Generalitat a aixecar la suspensió dels ajuts als lloguers habituals. Tot i que som del parer que els grups del govern local s’haurien d’abstenir de presentar mocions ja que aquest és un recurs adient per l’oposició. El govern disposa d’altres i superiors mecanismes per defensar els seus punts de vista,
Aquesta correlació de forces es reproduí en la moció presentada conjuntament per PSC i Cs per demanar a la Generalitat el retorn de les activitats ordinàries als ambulatoris de la ciutat on també s’han abstingut Junts i ERC. L’alcaldessa, Marta Farrés, ha retret als republicans que al ple passat, el PSC va votar a favor de la seva moció per tal d’instar al govern central a fer efectius els imports dels ERTEs, mentre que ERC no ha fet el mateix quan es tracta d’un tema que afecta a la Generalitat.
La moció de Ciutadans per millorar la transparència i la rendició de comptes, defensada per Adrián Hernández, estava destinada en realitat a denunciar les despeses dels dos assessors del govern designats per Junts que, al seu parer, són part del preu polític que ha de pagar el govern de coalició PSC-Podemos per gaudir del suport dels postconvergents. La moció fou aprovada per unanimitat ja que tant Ciuró com Gibert han intentat desviar els fons de la qüestió argumentant que es tractava d’uns assessors que treballarien per temes de gran rellevància ciutadana per així desactivar la requisitòria política d’Hernández (més info: ‘Farrés es compromet a tenir Pla de mandat abans de la tardor‘).
En la discussió d’aquesta moció ERC i Crida per Sabadell han atacat durament Marta Morell, tinent d’alcalde de Podemos, considerada la baula dèbil del govern de coalició. Espacialment, punyent ha estat Raül García Barroso (ERC) que en dues ocasions insistí en recordar el compromís de Morell de no pactar mai amb la dreta catalana; encara que potser la seva formació no es la més indicada per fer aquests retrets, atès que el seu partit comparteix govern de coalició a la Generalitat amb aquesta mateixa dreta catalana. En qualsevol cas, potser Crida i ERC s’equivoquen al multiplicar els seus atacs contra Podem. En primer lloc perquè estan contribuint a refermar el pacte d’aquesta formació amb el PSC. I també perquè a l’enfocar les seves crítiques contra el partit petit deixen escapar al partit gros.
Discrepàncies ideològiques
El plenari entomà una discussió de forta càrrega ideològica en la moció de Junts en defensa de les escoles bressol privades, moltes de les quals estan travessant una situació econòmica crítica arran de la pandèmia. Ciuró ha defensat el seu caràcter de “servei essencial” i ha demanat amb elles la mateixa “empatia” que amb els casals d’estiu, generosament subvencionats. En les argumentacions i votacions s’ha delineat una marcada frontera ideològica entre l’esquerra i el centredreta. Així Podemos, Crida i ERC ha votat en contra. Podemos ha criticat la manca de recursos destinats per la Generalitat a les escoles bressol públiques i la seva política d’afavorir al sector privat. Crida i ERC han defensat la prioritat en les despeses de la xarxa pública.
Pel contrari, Cs ha recolzat la moció de Junts amb una argumentació de caràcter liberal. Els vots del PSC han estat decisius per tal que la moció prosperés. El regidor Manuel Robles, malgrat fer una emfàtica defensa de l’ensenyament públic, ha justificat el vot favorable del seu partit amb l’argument que en temps excepcionals s’havien de prendre mesures excepcionals; encara que ha planat la sospita que ha estat una mena peatge pel suport de Junts a l’executiu municipal.
La sessió ha transcorregut amb relativa tranquil·litat i sense massa crispació. Únicament han saltat guspires arran de dues intervencions de la portaveu de la Crida, Nani Valero. La primera motivada per les seves observacions sobre l’incompliment de la moció de Sabadell per República sobre els canvis en el nomenclàtor. El regidor socialista Eloi Cortés li ha demanat humilitat, al·ludint a la superioritat moral esquerrana de certes intervencions de la Crida, tot recordant-li en quines zones de la ciutat treuen millors resultats ambdues formacions. La segona ha estat protagonitzada per l’alcaldessa en resposta a les dures crítiques de Valero al caràcter oportunista de la moció sobre la suspensió dels ajuts a l’habitatge que li ha recordat la manca de resposta i el seu alineament acrític amb ERC en el tema de l’oncologia pediàtrica.
El prec de l’exalcalde Fernàndez
La maratoniana sessió ha finalitzat amb el punt destinat a precs i preguntes. Aquí hem assistit a un surrealista prec de l’exalcalde Juli Fernàndez (ERC), que fa mesos que no intervé en cap punt del plenari, el qual ha demanat que donada la seva importància política dels plens no es tingués en compte la seva duració i que si de cas es fessin dos plenaris en cada mes.
