La durada del ple ordinari d’abril, de set hores i 10 minuts, s’ha apropat a una jornada laboral. La sessió ha constat de 25 dictàmens de l’equip de govern i quatre mocions de l’oposició. La situació econòmica de l’Ajuntament, derivada de l’aprovació del Pla Econòmic Financer, i la gestió del macropàrquing del Centre han estat els plats forts de la sessió.
Només començar el plenari, al seu primer torn de paraula, la portaveu de Vox, Nuria Acacio, ha demanat la condemna a les agressions a la seva parada la Diada de Sant Jordi; en cas contrari, ha assegurat, ho tornaria a demanar al final del ple al punt de precs i preguntes.
Els primers dictàmens de la sessió han estat dedicats a les detallades dacions de compte de l’interventor que han servit d’aperitiu al debat sobre el pla econòmic financer. Joan Mena (En Comú Podem), que portava els deures fets, ha centrat les crítiques en la recurrent baixa execució del pressuposts, només el 30 per cent, a les que s’han sumat els portaveus de les formacions d’esquerra, Sílvia Renom (ERC) i Oriol Rifer (Crida per Sabadell). El primer tinent d’alcaldessa, Eloi Cortés, no ha estat especialment brillant en la defensa de la gestió del govern municipal, amb la peregrina justificació que les majors inversions estan repartides en diversos exercicis i invocant les perjudicis de la Llei d’Estabilitat Financera, coneguda com llei Montoro i de les seves regles fiscals que ofeguen la capacitat financera de les administracions locals. Gabriel Fernández, regidor no adscrit i exportaveu d’ERC, ha aprofitat l’avinentesa per reclamar al govern de coalició PSOE–Sumar que deroguin d’una vegada aquesta infausta legislació. Mena no li ha deixat passar. L’ha replicat que el consell de ministres del 2025 va aprovar un decret per derogar-la, però que no va ser convalidat al Congrés dels Diputats, pels vots en contra de PP, Vox i Junts. Ara que Fernández té tan bones relacions amb Junts faria bé en convèncer-los de canviar la seva posició, li ha etzibat.
Pujolista Matas, encara portaveu de Junts
Existia una certa expectativa respecte al comportament del dos regidors de Junts, en tràmit d’expulsió del partit però que formalment encara representen legalment al Consistori a la formació postconvergent. El seu portaveu, Lluís Matas, va intervenir en el debat d’aquests punts, sense venir massa al cas, per fer un aferrissada defensa de Jordi Pujol, arran del seu polèmic trasllat a Madrid, per tal de remarcar el seu gen convergent.
Trencar la regla
Antonio Rodríguez Galián, regidor de Desenvolupament Econòmic i exregidor de Recursos Humans amb Antoni Farrés, ha estat l’encarregat de defensar el Pla Econòmic Financer. El govern municipal -ha explicat- va superar en cinc milions d’euros la regla de la despesa de la esmentada llei Montoro provocada pels 13,6 milions d’euros destinats a la compra de maquinària per la neteja viària i recollida de residus. Es tracta d’una despesa de caràcter puntual i no estructural que no comporta cap mesura de sanejament addicional. Galián ha tret pit de l’informe de l’interventor que avala la “solvència” econòmica i bona ràtio d’endeutament de l’Ajuntament.
Els grups de l’oposició s’han abstingut de criticar frontalment aquesta mesura. Mena ha proposat que en el proper plec de clàusules, quan s’exhaureixi el contracte amb l’empresa concessionària SMATSA (juny 2027), s’inclogui l’obligació de l’empresa de fer-se càrrec del cost de la renovació de la maquinària. Rifer, com sempre ha fet la Crida, ha qüestionat els termes de l’actual contracte amb SMATSA i ha observat la contradicció que suposa que l’Ajuntament compri i sigui el propietari de la maquinària de neteja i recollida de residus, cosa que li sembla bé, i no faci el mateix amb la renovació dels autobusos de la TUS. Per la seva banda, Renom ha acusat al govern de manca de previsió i haver de recórrer a aquesta argúcia legal.
L’alcaldessa, Marta Farrés, ha emprat la seva facultat de prendre la paraula quan ho consideri oportú i sense límit de temps, que fins ara utilitza amb moderació, per entonar un abrandat discurs contra la regla de la despesa de la llei Montoro. Una normativa que ha titllat “d’absurda” ja que no permet gastar més, encara que hi hagin com és el cas majors ingressos. Així ha afirmat que el govern municipal ha decidit “conscientment trencar la regla de la despesa” i ha emprat aquesta escletxa legal per fer-ho.
En el segon torn Galián ha reblat el clau. Ha subscrit les paraules de l’alcaldessa, en aquests termes: “ho hem fet expressament. Una decisió política estudiada i deliberada”. Així mateix, ha subratllat que tots els indicadors econòmics de l’Ajuntament són excel·lents, com ara la capacitat d’endeutament, ara del 28 per cent quan la llei permet fins el 115 per cent. D’altra banda, ha corregit implícitament al seu company Eloi Cortés, al precisar que l’execució del Pressupost no està en el 30 per cent, com ha afirmat Mena, sinó en el 40 per cent: “mai a la història hem invertit tant en nombres absoluts com ara”. També s’ha mostrat receptiu sobre la proposta de la Crida per emprar aquest mateix mecanisme per la renovació de la flota d’autobusos.
El macropàrquing i la ‘caixa’
El fet que el concurs per la licitació del pàrquing del Passeig hagi quedat desert, al no presentar-se cap empresa, ha generat un contratemps pels plans del govern municipal que va comprar per 4,8 milions d’euros els aparcaments subterranis dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la ‘caixa’. Ara l’ha tocat a Adrián Hernández, tinent d’alcaldessa d’Urbanisme i Seguretat i exregidor de Ciutadans, saltar a l’arena per justificar l’opció per la figura del “procediment negociat sense publicitat” per cercar entre 11 empreses alguna interessada en l’explotació del macropàrquing.
El dictamen ha donat peu a un llarg debat sobre aquesta controvertida qüestió. Ha estat una mena de recapitulació dels arguments àmpliament difosos d’ençà uns cincs anys quan es materialitzà l’operació de compra. Els tres grups d’esquerra, amb diferents matisos, ha posat sobre la taula les contradiccions que suposa defensar un macropàrquing al rovell de l’ou, alhora que es defensa la reducció del trànsit dels vehicles privats en favor del transport públic o la implantació de la Zona de Baixes Emissions. Al seu parer, el fet que el concurs hagi quedat desert reforça la seves raons contraries a un projecte de dubtosa viabilitat econòmica i ecològica. Tanmateix, cap dels portaveus d’aquestes tres formacions -tampoc ningú els hi ha preguntat- què s’ha fer amb la Caixa que realment existeix. Sense sorpreses, el punt ha prosperat amb el vots del PSC, Junts, Vox i PP.
Mocions amb i sense cafeïna
De les cinc mocions de l’ordre del dia, només s’han debatut quatre, ja que el PP ha deixat la seva sobre la taula. La moció d’ERC, defensada per Santi Valls, ha estat la més interessant per tot plegat. El regidor no adscrit Fernández no ha deixat passar l’oportunitat d’observar que el títol de la moció “per la viabilitat de municipalització del servei de neteja viària i recollida de residus”, tal i com figura a l’ordre del dia s’havia modificat a l’eliminar la paraula “municipalització”.
Valls ha defensat la conveniència, atès la imminència de la finalització de la concessió a SMATSA, d’estudiar -sense descartar cap opció, inclosa la municipalització- les diverses fórmules de gestió del servei. Mentre que des de la Crida, Rifer ha defensat la gestió directa i municipal, Mena ha proposat la creació d’una empresa municipal, com ara VIMUSA, que permet una major flexibilitat en la gestió. En qualsevol cas, la moció “descafeïnada” ha estat rebutjada amb els vots del PSC, PP i Vox, i els favorables de la resta formacions i del regidor no adscrit.
Tampoc ha prosperat la moció de la Crida per la creació d’espais culturals i de socialització porxats a l’aire lliure, amb el vots contraris del PSC i Vox, l’abstenció de Junts i el favorable de la resta de formacions. Pel contrari, ha prosperat, gràcies a l’abstenció del PSC, la moció del Comuns, presentada per Jaume Marco de l’Associació de Veïns de la Creu Alta, per estudiar canvis i millores en els actes de la Diada de Sant Jordi.
La darrera moció, com és habitual, ha estat la de Vox. En aquest ple per l’adequació del terreny situat a la carretera de Prats, al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, actualment un degradat aparcament de vehicles decomissats i sovint vandalitzats. Un espai de titularitat municipal destinat a equipaments locals. La resta de grups no han volgut intervenir, únicament l’alcaldessa l’ha respost per afirmar que estaven en marxa els tràmits per cedir aquest solar als Mossos.
La sessió ha acabat com ha començat amb el prec d’Acacio demanat la condemna a les agressions a la parada de Vox al passat Sant Jordi. L’alcaldessa l’ha contestat que ella condemna tota mena de violència, inclosa la d’aquells que van a manifestar-se davant de centres docents, en al·lusió als recents incidents a l’institut escola Sallarés i Pla, a Campoamor.
