ARTICLE D’OPINIÓ
Francesc Patrís i Costa, responsable adjunt d’Espai Públic
Dissabte va ser un dia plujós, al matí no es trobava gaire gent pel carrer. A l’auditori de la Fira de Sabadell hi havia convocat un acte de presentació dels treballs realitzats sobre l’espai central de la ciutat per part de l’ajuntament, l’acte era obert a tots els ciutadans i hi varen assistir més de dos-centes persones. Poca broma, el tema s’ho mereix. Els regidors i regidores d’urbanisme, espai públic, cultura i comerç, i també l’alcalde en Juli Fernàndez varen donar compte de l’estat dels treballs a dia d’avui amb transparència i honestedat, el que s’ha fet i el que està per fer, i amb la intenció d’obrir el debat a tota la ciutadania.
Va ser realment molt il·lustratiu, copsar l’estat de la qüestió entre els assistents interessats en el procés que s’ha iniciat a l’espai central. Hi va haver força participació i totes les intervencions varen ser interessants i varen anar delimitant de que anava l’argument de la qüestió amb la precisió d’un guionista.
Algú va parlar de ser agosarats amb la solució tot qüestionant la implantació d’un nou aparcament soterrani de vehicles a les dues plantes soterrani existents al damunt de l’estació de ferrocarrils del passeig-plaça major que haurem de definir i que actualment són propietat de la Generalitat, així com també es va demanar parlar sobre la necessitat de mantenir l’ús d’aparcament existent al subsòl de la Plaça Droctor Robert de propietat municipal i actualment en concessió a l’empresa SABA.
Els veïns residents preocupats per l’accessibilitat i els espais lliures per a tothom, i els comerciants que aposten perquè el procés suposi una revitalització del comerç en el centre de la ciutat.
Per fi algú va parlar també de cultura, la gent gran que quan eren infants varen viure l’època de la segona república i que encara ens acompanyen ho recorden bé, l’interès per la cultura, l’ensenyament, la urbanitat en definitiva com a motor de creixement i progrés dels pobles, aquí crec que hi ha la clau de volta de la solució final.
Evidentment que el procés de l’àrea central endegat pel bustisme des del 2008 no podia reeixir, en un consistori que havia deixat de preocupar-se per l’interès públic, l’espai públic, l’àgora pública que varen iniciar els grecs en les seves ciutats-república. Els diferents intents de processos participatius varen significar al final una enganyifa a tota la ciutadania fins arribar al que tenim avui en dia, un amic meu en diu un “malalt” que hem de tractar urgentment.
Per sort els temps estan canviant, com cantava a finals dels seixantes en Bob Dylan, recent premi Nobel de Literatura d’enguany amb una bona polèmica sobre el que és cultura en definitiva, jo crec que ho és amb majúscules. Perquè la ciutat de Sabadell no pot excel·lir en cultura? I perquè no fer-ne el motor de l’àrea central juntament amb el comerç?. La regidora de cultura ho va deixar sobre la taula en parlar dels diferents plans que té en estudi, entre ells el pla de museus. Ens podem imaginar uns equipaments d’àmbit cultural en el centre de la ciutat que generin atracció a escala comarcal i nacional, posem per exemple el que ha significat per al barri de Ribera de Barcelona l’equipament cultural del Born 1714 en l’antic mercat, contribuint a la revitalització del barri.
Ens imaginem un passeig-plaça major diferent, lliure d’obstacles i adaptat a tothom, on la mobilitat ha de ser radicalment diferent, els vianants, les bicicletes i el transport públic han de ser-ne els protagonistes.
Sí, dissabte va ser un gran dia, com canta en Joan Manuel Serrat, l’alcalde en la cloenda de l’acte ho va deixar clar, que hi havia energies suficients i parts del diagnòstic en les que totes i tots hi estem d’acord. Ara cal que tots junts ens posem a treballar durament fins que ho aconseguim.
