L’ESTAT DE LA CIUTAT
L’abstenció de CiU en el ple de pressupostos no només va salvar els mobles al PSC sinó que apunta a una nova correlació de forces al consistori que significa la fi de la unitat d’acció dels grups de l’oposició que va formar-se amb l’esclat del cas Mercuri.
Si normalment el ple de pressupostos municipals és una de les sessions més importants del curs polític, aquesta importància s’incrementa en l’actual situació de crisi sòcio-econòmica que experimenta la ciutat.
El cas Mercuri va provocar que els pressupostos fossin tombats en desembre pels cincs grups de l’oposició, que sumen majoria absoluta, fins que no dimitissin el càrrecs electes i de confiança i funcionaris implicats en aquest cas de presumpta corrupció urbanística.
La convocatòria del ple extraordinari de divendres implicava que l’equip de govern socialista havia aconseguit el suport o l’abstenció d’almenys un grup municipal per tirar endavant els comptes municipals. En aquest sentit circularen moltes especulacions sobre un eventual suport del Partit Popular (PP) o ICV (Iniciativa per Catalunya Verds).
La sorpresa va esclatar quan fou Convergència i Unió (CiU) qui, amb la seva abstenció, va permetre la seva aprovació, a la que també es va afegir l’exregidor del PP i ara no adscrit Antonio Vega, que no va fer ús de la paraula per explicar el sentit del seu vot.
El portaveu convergent, Carles Rossinyol, va justificar una abstenció que permetia aprovar els Pressupostos argumentant d’una banda que l’equip de govern havia donat una sèrie de passos en el sentit del decàleg de regeneració democràtica impulsat pel seu grup. Per l’altre, pel sentit de responsabilitat donada la necessitat ciutadana de comptar amb uns pressupostos no prorrogats per encarar la crisi. També va apel·lar a la bona voluntat dels Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) per tal que responguessin a la seva generositat amb un gest similar en “altres administracions” en clara al·lusió a la situació dels prorrogats pressupostos de la Generalitat.
Canvi de cromos
Aquest posicionament va provocar la lògica indignació de la resta de grups municipals que, a la sortida del Ple, al·ludiren un eventual “canvi de cromos” entre les dues formacions en altres àmbits de la vida pública. Carme Garcia (ICV) fou particularment explícita quan va manifestar el seu malestar per la moció de censura que CiU ha presentar recentment a Viladecavalls per fer fora a l’alcalde de la seva formació, Carles Rodríguez (qui per cert havia treballat d’administratiu al grup municipal ecosocialista de l’ajuntament de Sabadell a l’anterior mandat), i formar un equip amb dos regidors imputats per presumpta malversació de fons públics, un d’ells Josep Faure de la federació nacionalista.
Certament, CiU no podia mantenir dos discursos contradictoris, un de neteja democràtica a Sabadell on es reclama la dimissió als imputats per un cas de presumpta corrupció i un altre que atorga el poder municipal als imputats per delictes semblants a Viladecavalls.
En efecte, la qüestió dels pressupostos hauria estat una magnífica oportunitat per pressionar a l’equip de govern i l’alcalde Juan Carlos Sánchez per tal que apartessin del poder almenys als càrrecs de confiança i funcionaris imputats en Mercuri, condició mínima per restablir una certa normalitat democràtica a Sabadell i que només es completarà amb la dimissió dels tres regidors imputats pel cas Mercuri.
No ha estat així. És més, Rossinyol, en una improvisada roda de premsa a la sortida del ple, va manifestar que havia encetat converses amb el grup socialista per tal d’ampliar els acords a mig i llarg termini, sempre que el PSC es comprometi a aprofundir en la via de “regeneració democràtica”. Tanmateix va negar que la seva abstenció signifiqués un “xec en blanc” i que CiU es postulés com el soci preferent de l’equip de govern en el que resta de mandat. Encara que tot indica que aquesta és la seva orientació.
La fi de la unitat d’acció opositora
Realment, l’actitud de CiU resulta de difícil comprensió. Si durant la crisi Mercuri es van negar a recolzar la moció censura adduint que no els corresponia a ells salvar els mobles al PSC, ara ho fan quan no s’han complert les mínimes condicions de normalitat democràtica al municipi.
En efecte, la votació dels pressupostos palesa que s’ha trencat definitivament la unitat d’acció de les forces de l’oposició que va formar-se en esclatar el cas Mercuri i que CiU dóna per superada la crisi mercurial amb la substitució de Bustos per Sánchez a l’alcaldia. Això seria comprensible si aquest hagués impulsat una sèrie de mesures per la regeneració democràtica de l’administració local i al seu partit. Tanmateix, excepte la no renovació de la confiança en la parella de l’alcalde i cap del gabinet, Montserrat Costa, no ha fet res més i cada cop més apareix com un alcalde titella on Bustos continua exercint el poder real tant al partit com a l’Ajuntament.
La neteja pendent
En aquest context, sembla que serà l’administració de justícia l’única instància amb capacitat per restituir la normalitat democràtica a la ciutat. El proper dimarts el germans Bustos aniran a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la peça relativa a les múltiples irregularitats detectades a l’ajuntament de Montcada i Reixac en la contractació de Carmina Llumà, ex alt càrrec del tripartit i dona del cap dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Sabadell.
De fet, el secretari general del PSC i exalcalde de Terrassa, Pere Navarro, curant-se en salut va avisar que els càrrecs públics del partit serien apartats de totes les seves responsabilitats públiques en el moment en que passessin de la condició d’imputats a la d’acussats, cosa que podria succeir a Maria Elena Pérez, alcaldessa de Montcada, als germans Bustos i al diputat Dani Fernández després de la seva compareixença davant el TSJC.
A llum d’aquestes consideracions, seria desitjable que les fragmentades esquerres representades al consistori superessin les seves diferències partidistes i personals per enfrontar-se al nou alineament format per PSC i CiU, que podria perllongar-se més enllà d’aquest mandat.
