Marta Farrés celebrant la victòria electoral. Autor: David B.

‘Amb altesa de mires’, per Josep Asensio

La victòria de Marta Farrés en les eleccions del passat 26 de maig obre una nova etapa a la nostra ciutat. Enrere queda una campanya molt burda, on la guanyadora va jugar deliberadament a la confusió amb el seu cognom, on no va ser capaç de renunciar al llegat de Manuel Bustos, ni al caràcter corrupte del seu mandat, i on tampoc no va ser honesta en tornar els diners que sembla que SMATSA li havia pagat per un viatge de plaer.

La campanya ha servit per evidenciar una vegada més la raresa de la nostra societat, la sabadellenca, que només quatre anys després ha tornat a apostar per un PSC que encara és ple de reminiscències adulterades, de membres gens íntegres, de llops solitaris, incapaços i incapaces de passar pàgina. Malgrat tot, la seva jugada els ha sortit bé: confusió, intent d’oblit i manca de projecte concret, igual a deu regidors. Encara ara està per veure la força del bustisme dins el PSC local, però sobta el silenci de Farrés davant l’evidència d’uns anys de corrupció absoluta on ella va ser, com a mínim, còmplice.

Els resultats a Sabadell confirmen també la mort (definitiva o momentània, el temps ho dirà) de l’esquerra hereva d’Iniciativa per Catalunya i EUiA. La salvatge lluita entre personalismes exacerbats, ha portat la destrucció absoluta d’un espai que va governar la ciutat durant molts anys i que té molt difícil la seva reconstitució. Així doncs, reconec el meu error de càlcul en pronosticar un ajuntament molt fraccionat, i en preveure l’entrada de grups minoritaris que, consegüentment, haurien alterat la normalitat en una ciutat ja plenament convulsa a nivell polític. De fet, crec que és una bona notícia la reducció de grups representats al ple. D’una banda perquè facilita els acords, i d’altra, perquè saneja d’alguna manera les visions infectades de radicalitat i d’egocentrisme que han caracteritzat aquests últims quatre anys.

Amb el pacte anunciat amb Podemos, Marta Farrés serà la nova alcaldessa d’una Sabadell en declivi, en baixada lliure que ningú, de moment, no sap com aturar. Personalment no dono importància als vots de la investidura, doncs pot tenir un efecte pervers, destrossant els aires de canvi que els sabadellencs han demanat. És cert que la guanyadora vol assegurar-se una legislatura sense ensurts, però Sabadell és diferent i la prudència ha d’imposar-s’hi. Que una sola regidora tingui la capacitat d’influir en el transcurs diari de la tasca municipal és molt perillós. Ja ho vam patir durant els últims quatre anys i demostra que no val la pena recolzar-se en il·luminats o il·luminades que tenen d’altres objectius. Aquests individus no poden condicionar el camí que emprengui la majoria. Un 5 per cent dels vots no ha de marcar la línia a seguir; i si ho fa, el pas enrere ja és definitiu.

Amb totes les reserves que caracteritzen el moment polític sabadellenc, penso que Marta Farrés pot liderar una etapa de consens que hem trobat a faltar aquests últims anys. Un dia abans de les eleccions, jo mateix apostava per un pla de ciutat, per una convergència de prioritats, per un rebuig dels personalismes i una creença decidida per estratègies simbiòtiques, per interessos comuns, per plans que dignifiquin barris, places i espais diversos, en el meu article ‘Sabadell: potser l’última oportunitat. En definitiva, un canvi en les formes, un debat intens que portés a grans acords de ciutat i que apartés d’una vegada per totes simbologies identitàries que separen més que uneixen.

El repte de Marta Farrés és doble. D’una banda ha de ser valenta i renunciar al seu passat, amb paraules i amb fets. Només així serà creïble. D’altra banda ha de treballar per aquesta cohesió ara inexistent, entre tots els sabadellencs. Per això considero important un acostament a ERC i a la Crida, especialment perquè disposen d’individus amb un important coneixement de la ciutat que pot donar aquesta embranzida que ens cal.

Renunciar a persones de reconeguda vàlua és un suïcidi i Farrés té l’oportunitat de fer seure en una taula diverses maneres de pensar, precisament per trobar-ne una que plagui a la majoria. Segur que les visions sobre el futur de la Gran Via, de l’Artèxtil o del nou pla d’ordenació urbana no són tan diferents. Segur que la constatació de que cal una millora en el servei de neteja de la ciutat és compartida i compartida també la necessitat de posar remei a aquesta situació. Estic convençut de que Marta Farrés té aquesta capacitat de creació de consensos, d’entesa i de recerca de punts en comú. I si no la té, està obligada a buscar-la, per aquesta necessitat que té la ciutat de trobar el seu lloc en el món. A més, tant ERC com la Crida poden exercir el paper de controladors i impedir que tornin velles pràctiques lligades a la corrupció.

El mapa electoral sabadellenc ens mostra una dualitat colpidora que incideix en aquesta manca de cohesió tan evident. Un centre republicà i uns barris socialistes. A algú se li ha passat pel cap que una de les maneres de mostrar i demostrar humilitat i grandesa política hagués estat un pacte Marta Farrés-Juli Fernàndez, amb el suport de la Crida, que trenqués tots els pronòstics i incidís en un sabadellenquisme transversal? Si realment volem una ciutat congruent i que esdevingui un pol d’atracció, no hagués estat  millor incorporar les opcions majoritàries i trobar punts d’entesa?

I si Marta Farrés i Juli Fernàndez haguessin compartit l’alcaldia per evitar precisament dependre d’elements egocèntrics pertorbadors? I si en aquest pla estratègic cabdal per a la nostra supervivència col·laboren persones independents que fins ara han estat menyspreades?

Sabadell es mereix alguna cosa més que un tauler numèric on el repartiment de càrrecs es fa segons interessos partidistes i sectaris que res no tenen a veure amb els de la ciutadania. Farrés té davant seu una possibilitat de canviar les maneres, de fer un impuls cap a l’espai comú i engrandir-lo i en Fernàndez l’ocasió de fer veure que la ciutat importa més que qualsevol altra cosa. Tindran altesa de mires o afegiran més frustració a uns ciutadans ja immersos en una melanconia funesta?

Foto portada: Marta Farrés, celebrant la victòria electoral el 26 de maig. Autor: David B.