Quedo esgarrifat quan sento certes elits empresarials i governants diversos parlant alegrement d’ampliar els usos de les lleres del riu Ripoll. Ho fan de manera elegant, com ells i elles, intentant convèncer-nos que no ens preocupem, que el percentatge d’ocupació de les empreses que s’hi posaran és mínim, que totes, absolutament totes, seran netes, pervertint l’adjectiu fins a límits insospitats. També ens intimiden i ens fan xantatge dient-nos que aquesta iniciativa crearà llocs de treball i que si la critiquem serem els culpables de l’atur existent a la nostra ciutat. Se les saben totes. A ells els importa un rave si el Ripoll està més net o més brut. Són els mateixos que fa dècades vessaven els tints al riu i cada dia baixava d’un color diferent. Afortunadament, ara hi ha lleis que ho impedeixen, però ells i elles continuen pensant que tot s’ha d’urbanitzar, amb el ganxo i el parany que tot plegat serem més rics i més potents en l’àmbit econòmic.
Jo, des de la meva ignorància en el tema, sempre he pensat que si obrim la porta, per poc que ho fem, ja no hi haurà marxa enrere. És a dir, si acceptem que certes empreses s’instal·lin a les lleres del riu, tot i que aquestes compleixin uns determinats requisits mediambientals, estem donant la punyalada final a un espai ple de vida, a una zona de més de sis kilòmetres de llargària amb una riquesa natural i faunística impressionant. Molt probablement, els sabadellencs i sabadellenques no en som conscients d’aquest fet. La llista d’ocells que s’hi poden veure durant tot l’any és interminable, a més dels hivernants, estivals o de pas. Corbs, pardals, puputs, orenetes, estornells, mussols, merles, colltorts, cueretes grogues, ànecs, martinets, bernats pescaires, gavines, rossinyols, falciots… La llista és molt més llarga. Fins i tot, gràcies a la bona qualitat de l’aigua del riu i a l’acció indispensable de les depuradores, s’han vist llúdrigues.
Algú amb dos dits de front creu que cal malbaratar aquest patrimoni natural, l’únic que ens queda, insisteixo, per crear polígons industrials a mida de certs sectors amb poder? Algú pensa que tota aquesta moguda, per petita que pugui ser, no afectarà la fauna del riu? Algú pensa que qui s’instal·li allà no vetllarà molt més pels seus interessos econòmics que per quatre ocells als quals obligaran a marxar a un altre lloc? Què se n’ha fet dels defensors de les aus i dels que em titllaven d’ignorant quan vaig criticar la inacció de l’administració amb els ànecs del Parc Catalunya? Què diuen ara? Per què callen? Per què no surten en defensa d’aquests ocells? O és que no són importants? No serà que el sectarisme fa estralls en aquesta ciutat grisa i complexa?
A parer meu, és completament incongruent intentar enlluernar-nos amb la propaganda, amb la seducció de la plantació de no sé quants millers d’arbres per tota la ciutat a no sé quants anys vista, mentre s’intenta destruir l’entorn del riu Ripoll. Sé que alguns pensaran que exagero, que potser només es tracta d’acontentar algun grup empresarial concret, que l’espai a urbanitzar és mínim i que això acaba aquí. No m’ho crec, perquè tot plegat comportarà construir més accessos, per a vehicles més grans, construir aparcaments. Pensem en una indústria neta, un gimnàs, per exemple. Visualitzen el que els dic? Baixaran els usuaris caminant o en bicicleta? Se’ls obligarà a fer-ho?
En definitiva, crec que qualsevol ciutat que tingués sis kilòmetres de riu intentaria cuidar-los amb atenció, amb delicadesa, promovent visites per a l’observació d’aus, intentant vincular-los a la pedagogia, a les escoles, a la conscienciació de les noves generacions en la salvaguarda de la natura. No cal anar massa lluny, perquè entitats com l’ADENC fa dècades que treballen amb l’objectiu de donar a conèixer espais força desconeguts i que subsisteixen amb dificultat. De fet, les autoritats s’entesten a seduir-nos amb la idea que s’està construint una ciutat verda, però això no passa d’uns quants arbres empresonats en un quadrat envoltat de gris. I, malauradament, la gent s’ho creu, la gent és feliç contemplant arbres engabiats on molt poques vegades es para o s’aixopluga un ocell. Mentre s’assenyala la problemàtica de la desaparició de la natura, molts miren el dit, és a dir, els arbres que, el que volen, és tapar un fet que pot suposar la mort definitiva del Ripoll tal com el veiem ara, en una paràfrasi semblant a la que va dir Confuci.
Per això és important donar suport a qualsevol iniciativa que busqui conservar-lo, dignificar-lo com a zona d’interès ornitològic, perquè, malgrat que ens vulguin dir que el progrés és omplir d’empreses aquelles zones, ja sabem com acaba tot. La biodiversitat del riu és senzillament excepcional, malgrat els atacs constants d’empreses i, també, cal no oblidar-lo, de persones que embruten l’espai o no saben com cuidar-lo. Hi ha tantes persones enganyades venent-los progrés, que, a hores d’ara, la llista és infinita de qui es va creure que carregant-se la natura seríem més feliços. I ja coneixem les conseqüències. No, no tot és economia, no tot és naus i més naus. Estic convençut que aquest Visit Sabadell que s’han inventat, pot ser també un reclam si mantenim el riu i el seu entorn tal com està. I això, sí que és progrés.
L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de cada article; iSabadell només la reprodueix.
Pingback: Rèplica de Manel Larrosa: 'El Ripoll a 2024' - iSabadell - El diari digital de Sabadell