Són temps convulsos per a la societat en general i per a la política més concretament, especialment per als seus protagonistes actuals.
A ningú se li escapa que a la societat dels nostres dies s’ha instal·lat la idea que la política s’ha convertit en una professió més.
Res més lluny de la realitat quan coneixes de primera mà alguns polítics de la talla personal i política com la Montserrat Capdevila Tatché, qui fa només uns dies i a través del seu blog personal anunciava la seva renúncia com a regidora de l’ajuntament de Sabadell.
Dedicació, entusiasme, treball inesgotable, honestedat, compromís, rigor, empatia, sensibilitat, serietat i professionalitat però, per damunt de tot, sabadellenquisme i socialisme al mateix nivell. Model de política, política model al capdavant de Promoció Econòmica del consistori, entre altres.
Aquests són només alguns dels adjectius que aquests dies hem pogut llegir a les xarxes socials i hem escoltat en boca dels sabadellencs i les sabadellenques i dels seus companys, davant la seva difícil decisió.
Capdevila assegura que es tracta d’una decisió personal i meditada, totalment respectable i del tot comprensible si tenim en compte que ha estat compaginant la primera tinència d’alcaldia de Sabadell, amb la de diputada del PSC al Parlament de Catalunya. Dedicant tot el seu temps per fer molt més per Sabadell amb molts menys recursos.
Ens quedem amb les seves paraules i amb el seu anunci de centrar-se i dedicar des d’ara tot el seu temps al PSC, a refermar i ampliar la confiança dels ciutadans i les ciutadanes en les propostes dels socialistes catalans, sense oblidar tot el que des de la cambra catalana pot continuar aportant a Sabadell, a la comarca i a Catalunya.
Capdevila ha agraït la seva trajectòria a l’Ajuntament, als sabadellencs i les sabadellenques, i especialment als companys que han cregut en ella i l’han ajudat a interactuar per l’interès general amb la ciutadania i la ciutat. També ha apuntat alguns dels motius de la seva renúncia: un component de dedicació personal que ha estat en detriment de la vida familiar, per una banda, i l’actitud dels grups de l’oposició a Sabadell. Al seu entendre han anat traslladant a la vida política local una tensió extrema derivada d’estar més centrada en l’atac personal que en el legítim enfrontament partidista en propostes i en el seguiment crític de l’acció de govern.
Jo, personalment, volia dedicar-li l’article d’aquesta setmana, per esperonar-la a continuar sent una política referent amb la mateixa il·lusió, dedicació i empenta que sempre l’han caracteritzat des que la conec.
A canvi, resta pendent, i ja van unes quantes Festes Majors de Sabadell, un ball de la bola.
Els que ens estimem la Montserrat per com és i, especialment, per tot el que aporta i suma pel socialisme, no li podem desitjar sort perquè no la necessita, però sí li volem expressar el nostre respecte pel què ha estat, és i, segur, continuarà representant per al socialisme sabadellenc, vallesà i català.
Su dimisión tiene algo a ver con el levantamiento del sumario del Caso Mercurio??
Esto huele mal…
DE L’ESTIL BUSTOS A L’ESTIL SANCHEZ
Al carrer de les Comèdies un cop més la realitat supera a la ficció.
El passat dijous en l’acte institucional de l’Ajuntament d’agraïment a les entitats que col·laboraven per la Festa Major es van produir uns fets que no podem qualificar d’una altra manera com de deplorables i que ens recorden èpoques passades.
Com ja sabeu els sindicats amb representació a l’Ajuntament de Sabadell havíem convocar al conjunt dels treballadors/es municipals al Museu d’Art, que és on es realitzava aquest acte d’agraïment, per exigir el compliment del nostre conveni.
En aquest lloc de trobada uns companys van accedir-hi abans que els altres, cosa normal. Però la nostra sorpresa va ser majúscula al comprovar que la policia en aquell moment decideix tallar el carrer, no deixant accedir-hi a la resta de companys/es que estaven per arribar. Aquests darrers quan van voler accedir al carrer Comèdies van ser rebutjats per la policia i de manera enèrgica es va impedir el pas.
Restant aïllats els primers en el punt de concentració del carrer de les Comèdies i sent abordats pels mossos d’esquadra els quals els comunicaren que havien d’abandonar el carrer ja que aquest estava tallat. A la pregunta dels companys/es on estava l’ordre, la comunicació, el ban, on deia que uns ciutadans no podien estar pacíficament allà, un carrer públic i peatonal ?, van respondre que era la policia qui ho ordenava.
Davant aquesta situació tan de ficció i davant la nostra insistència contestaren que es tractava d’una festa privada. Festa privada??? Encara vàrem quedar més perplexos. Per immediatament rectificar i dir-nos que era un cordó de seguretat perimetral. Cordó de seguretat perimetral??? De que tenen por els nostres polítics???
Acte seguit i sense cap més explicació varen demanar que els allí presents ens identifiquéssim amb els carnets d’identitat, i seguidament vàrem abandonar el carrer públic de manera pacífica, com sempre. El carrer que és de tots per uns moments ens el van segrestar alguns que es creuen superiors a altres.
No som ni terroristes, ni delinqüents, ni buscaraons….som treballadors/es que exigim que se’ns pagui el que se’ns deu. Mai hem actuat de manera violenta en cap dels actes que hem organitzat, ben al contrari. Amb aquesta actuació han volgut impedir que els treballadors municipals expressem la nostra indignació davant les constants agressions que patim.
La quantitat de policia desplegada per ordre de l’alcalde ha estat desproporcionada, injustificada i intimidatòria.
Es així com el govern municipal vol relacionar-se amb els representants dels treballadors?