Som molts els catalans i les catalanes que no ens sentim còmodes amb el tracte que en els últims anys ens dispensa l’Estat espanyol. El que dic és una obvietat, com també ho és que ni molt menys tots estem a favor de la independència.
En el que segurament sí coincidim la majoria dels catalans i les catalanes és en reclamar un millor encaix, un millor tracte fiscal i un major reconeixement de la nostra identitat pròpia per part de la resta d’Espanya.
Ni el govern espanyol ni el govern català poden fer seves les majories, els “silencis” o les “veus” del poble català en un i en un altre cas i sentit, respectivament.
I quina és la millor solució al problema de relacions Espanya-Catalunya?: Preguntem-ho sense por mitjançant una consulta legal, acordada i, per tant, vinculant i útil, al conjunt dels catalans i les catalanes.
Defenso la consulta com a un element de regeneració democràtica, com un dret del poble català a ser consultat sobre quin futur volem per a Catalunya.
Això sí, no valen trampes. Ni estic a favor que ens neguin el dret a ser consultats, ni tampoc vull que la consulta estigui teledirigida en una única direcció.
Per tant, hem d’avançar sobre la base del diàleg, l’acord i les urnes mitjançant una consulta sobre el futur polític del poble català amb dues preguntes que recullin i representin la majoria dels sentiments actuals dels catalans i les catalanes: Independència, sí o no? i Federalisme i reforma de la Constitució, sí o no?
Abans de fixar una data, és prioritari que fixem les regles del joc (democràtic) perquè no se silenciï la majoria dels catalans i les catalanes i perquè tothom se senti còmode en cas de ser consultat. És necessari davant l’immobilisme del govern espanyol i el pensament únic del govern català.
Personalment n’estic convençut que la majoria avalaria majoritàriament un millor tracte fiscal per a Catalunya com a solució primera al problema. Però de la mateixa manera que no m’agrada que “parlin” per boca meva, també seria trampós fer el mateix en sentit contrari.
I mentre fem aquest debat, la crisi avança i continua causant estralls molt seriosos en termes de desigualtat molt greus. Si bé el debat sobre la independència ha estat marcat fins ara per una gran frivolitat, no ens podem permetre frivolitzar amb els problemes i les necessitats reals i immediates de la gent que està patint una situació gravíssima des del punt de vista econòmic i social.
Per tant i per acabar i avançar, als governs estatal i autonòmic els hi demanaria diàleg, serietat, sensatesa, sensibilitat social, claredat I, el més important, que es posin a governar i a buscar solucions als problemes i les necessitats reals i urgents de la gent. Davant la política devastadora de retallades i de pèrdua de drets socials de les dretes espanyola i catalana el temps corre a favor seu, tant de PP com de CiU, però en contra dels ciutadans que ho estan passant malament.
No ens podem permetre que ens facin perdre els nostres drets socials que tants anys de democràcia ha costat aconseguir.
Tampoc podem permetre que ens facin perdre el temps per acabar tornant al punt de partida.
I si no, temps al temps…
Sr. Francesc, en su momento (elecciones de 2010) los catalanes votaron una mayoría parlamentaria (CiU, ERC, CUP) que apostaba por un referéndum/consulta sobre la independencia de Catalunya, una vez que Rajoy dió carpetazo a cualquier otra forma de relación y trato (federalismo, concierto económico…).
Si usted quiere organizar otro tipo de consulta lo tiene fácil: gane las elecciones planteándo esa opción.
Hasta ese momento no juegue con las mayorías segun le convenga, porque hoy por hoy estan claras.
Sr. Fuente: Usted confunde la mayoría parlamentaria con la mayoría social. Piense que en las elecciones autonómicas la asbtención ronda el 50 por ciento. Tendiendo en cuenta que los secesionistas, de derechas o de izquierdas, votan todos ( se vigilan entre ellos para que ninguno falle), comprenderá que de ahí a tener mayoría social hay una gran diferencia.
Muy curioso eso que la llame fuente cuando se firma torre. A usted, Ana Maria, la veo muy sabia. Yo la votaría a usted antes que a la indepencia, por si toca lo del decidir que sigan los que mandan, que no habrá otra si mandan a votar.. Yo votaré Ana Maria. y espero que me comprenda y no se lo tome a mal. Yo la veo buena parsona, legal, y ya por imaginar, pues la mar de guapa. A usted, por lo lista y resalá, hasta me la invitaba al circo, que lo tenemos de visita. Yo la llevaba a palco a usted de buen rollo.. Y si nos toca cantar lo del Hola don pepito, que me supongo que sí, pues como si me votase a mi en lo de un referendums. Yo la votaría a usted, y asi sucesiva y mutuamente. Se ve que al bustos le votaron el torres, el fuentes, las cuestas, el rios, las sierras, el castillos, el puig, el montcau, la vila y el cap, entre otros. Toda una geografía. Pero yo, con que me vote usted, ya me quito del to de lo de la independencia. A diferencia de los políticos, soy hombre de un solo amor. Mi Ana Maria, y que se quite lo demás
Gracias por su enjabonamiento de buen rollo D. Pepito, pero soy mujer casada y conservadora pues llevo ya muchos años con el mismo cónyuge y no es cuentión de cambiar de gustos a estas alturas,siento por ello no poder acompañarle al Circo, aunque el Circo de la sección nada de gira por toda la Península, islas y territorios adyacentes u plazas desoberanía. Lo de sr. Fuentes no va por el tal Torres, sino por el tal Toni, el cual, como buen catalán escribe muy bien en castellano (acuerdese que Unamuno nos echaba en cara a los españoles que cuando hablamos destrozamos el castellano y que ( a parte de Castilla la Vieja y los habitantes de las Españas de ultramar) sólo vascos y catalanes tienen el privilegio de hablar un correcto y rico castellano.
Mientras no se permita que el pueblo se exprese en las urnas, es decir, en referéndum, la única mayoria existente y contabilizable es la parlamentaria. Hasta ese momento podemos debatir si la mayoría social es verde, roja, amarilla, violeta o marrón clarito, pero todo quedará en el campo de la especulación interesada o partidista.
Pero claro sra. Ana María, poco podemos hacer cuando sabemos que para usted el referéndum es imposible hasta que no estemos todos reformateados y renacionalizados, no sea que ganen los malos.
Dues setmanes sense el teu article d’opinió han estat molt llargues.
Avui De la Torre t’has tornat a superar i continues fent aportacions boníssimes, planteges dues preguntes en una possible consulta vol dir que ja ets partidari del dret a decidir, benvingut al club !
De moment només està prevista una pregunta si en vols dues hauràs de fer una via catalana pel federalisme, se t’ha girat feina noi !
Continuo rient molt amb els teus acudits, segueix així.
De debò no has pensat a presentar-te al Club de la Comèdia ?