Aquest mes de gener no només serà recordat per les rebaixes típiques d’aquestes dates sinó per unes altres rebaixes, preocupants, en el sentit negatiu de la paraula. Si res ho impedeix i no hi ha cap canvi significatiu d’última hora, en els propers dies s’aprovarà definitivament l’Avantprojecte de Reforma de la Llei de Bases del Règim Local proposat pel govern del PP que afecta més de 8.000 ajuntaments espanyols.
Una reforma que sota el paraigües de fer més eficients, eficaces i austeres les nostres administracions locals ve a rebaixar instruments, competències i efectius als ajuntaments en un moment com l’actual, en què aquests s’han convertit en l’administració més propera i la primera porta a la que truquen els ciutadans i ciutadanes quan tenen necessitats i problemes importants.
Un dels punts destacats -per negatiu- d’aquesta reforma que planteja el Govern central és la reducció del número de regidors. Aquesta reducció no només no comportarà cap estalvi –si tenim en compte que el 85 per cent dels regidors de l’Estat no cobren-, sinó que resten democràcia, acaben amb la pluralitat i les minories.
Un altre dels aspectes negatius d’aquesta reforma és el nou plantejament del paper de les Diputacions provincials. Darrera d’aquest s’amaga l’intent de privatitzar serveis que en aquests moments donen les administracions locals. Una privatització que en cap cas no faran que aquests serveis siguin més eficients ni de més qualitat, i que a més comportarà la pèrdua d’un gran nombre de llocs de feina.
Tampoc sembla necessària l’eliminació de les mancomunitats, les quals sovint tenen un paper clau a l’hora de donar serveis als petits ajuntaments. Al contrari, totes les mancomunitats que funcionin positivament i donin serveis de qualitat als ajuntaments s’haurien de mantenir ja que són resultat de l’acord de les diferents entitats locals.
Ara bé i si tenim en compte la situació excepcional de l’economia i les administracions públiques espanyoles sí resulta del tot necessari actualitzar les competències de les administracions locals per evitar la duplicació de serveis i fer més eficaç la seva gestió, així com racionalitzar les retribucions dels càrrecs electes locals, alcaldes i regidors depenent del municipi en qüestió i segons paràmetres poblacionals i pressupostaris.
Novament s’ha començat plantejant l’eliminació i l’afebliment dels instruments dels ajuntaments, el nivell institucional més feble però el que segons el CIS, Centre d’Investigacions Sociològiques, la ciutadania percep com a més proper, útil i que tenim més a mà davant qualsevol necessitat.
Aquesta nova contrareforma del PP, en definitiva, allunyarà l’administració pública de la ciutadania. Els alcaldes i regidors són els polítics que menys cobren d’Espanya i en la majoria dels casos exerceixen la política per vocació. Novament els ciutadans i ciutadanes serem els perjudicats d’aquesta nova errònia decisió, i això que som els destinataris finals per als que treballen les administracions.
Com s’explica que la primera administració a la que ens adrecem per demanar ajuda sigui la última a l’hora de dotar-la de finançament? Qui és preocuparà més pels problemes del nostre municipi, el que treballa a tocar de la mà o algú que només el sap situar a un mapa des d’un despatx? Qui s’hi voldrà dedicar, el que des de la distància prendrà decisions, encertades o no, sense saber en primera persona el benefici o perjudici d’aquestes sobre els ciutadans o el regidor que tenim al nostre abast i fins i tot podem reprovar el seu desencert en un ple municipal?
Per si algú continua tenint dubtes amb aquestes reflexions i les considera “subjectives” aporto noves dades objectives: En el segon trimestre de l’any passat, el deute públic representava el 76 per cent del PIB (804,3 milions d’euros). D’aquest, el 58 per cent (617, 5 milions) corresponia a l’Administració Central, el 14 per cent (150 milions) a les comunitats autònomes i només el 3,4 per cent (36 milions d’euros) a les administracions locals.
Sembla clar, doncs, que la necessària reforma de l’Administració Local de la que parla el president espanyol, Mariano Rajoy, és una coartada ideològica de la dreta del PP. Perquè vol afeblir-se l’administració que genera menys despeses i dóna més serveis? Algú sap la resposta?
Jo no la trobo de cap de les maneres, ni per l’esquerra ni per la dreta…
One Comment