ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Saumoy i Jordi Serrano.
Llegim amb desencís i indignació l’entrevista feta Hélène Vietti, actual directora de l’Alliance Française a Sabadell, on critica a l’anterior director, sense donar-li ni tant sols l’oportunitat de defensar-se. Vietti afirma que Sébastien Bauer, l’anterior director, “no va entendre què era l’Alliance Française i va fer una cosa molt grossa”. Sense cap mena de dubte, és molt fàcil criticar algú per alguna cosa no concreta. I, certament, no encaixa massa en els valors republicans francesos. Fa 119 anys Émile Zola va publicar l’al·legat titulat “J’accuse” en defensa d’un personatge defenestrat per l’establishment francès. A França, quan es vessen públicament acusacions sense cap mena de definició ni prova, no falta el recurs a Zola per recordar els valors republicans del país. Sébastien Bauer és gràcies a Vietti, el Dreyfuss sabadellenc. Per tant, de justícia és recuperar la idea de Zola.
Les persones que coneixem Sébastien Bauer li reconeixem una profunditat intel·lectual de primer nivell, de persona que coneix sòlidament França i la seva cultura, però també un rigor enorme en el coneixement de Sabadell. L’activisme que va demostrar en la seva etapa de director de l’Alliance Française a Sabadell va situar l’entitat en un primer pla de la força cultural intel·lectual de la ciutat i va dur aquesta important entitat a incrementar la seva relació amb el món intel·lectual de Sabadell i el seu paper com a àmbit cultural.
Lamentem que Vietti digui coses clarament incompatibles amb els valors republicans, amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Quan s’acomiada algú i repetits judicis el donen com a improcedent, possiblement és que sigui un acomiadament improcedent amb totes les de la llei. No es pot embrutar l’honorabilitat d’una persona després d’un judici on una jutge ha condemnat sense pal·liatius a Alliance Française de Sabadell. On després Alliance ha fet un recurs temerari que ha allargat la incertesa de Bauer durant més de dos anys -una indecència-, i, que per fi ha culminat en una altra sentència condemnatòria.
No té raó quan diu “que s’han solucionat ara fa quinze dies amb un acord econòmic.” Alliance Française té dues condemnes fermes, i l’acord porta a les modalitats d’execució de la sentència, únicament això. S’ha pactat el temps d’execució de la sentència. En una entitat amb valors republicans davant de les dues sentències, la direcció hauria presentat la dimissió. Més encara quan compromet el futur econòmic de l’entitat.
Tots aquells que hem assistit a les classes magistrals de Sébastien Bauer sobre filosofia hem aprés que la cultura no es pot dissociar de l’ètica. A la ciutat no sobra ningú, i encara menys qui des de l’activisme cultural i intel·lectual, amb coneixement i profunditat, busca interconnectar aquests valors individuals i col·lectius de Sabadell en un projecte associatiu i comunal. I si alguna cosa sobra, són les crítiques indeterminades, de tipus diví, fetes des de setis paralitzats i inútils. Però com a sabadellencs, el que més lamentem és que Sébastien Bauer no estigui participant de la vida cultural i intel·lectual de la ciutat. Algú va decidir que sobrava. Aleshores, no ens ha d’estranyar la caiguda en picat del pes i de la força d’una entitat històrica i internacional com l’Alliance Française. Algú va afirmar que l’enveja és el motor del món, neutralitza a les bones persones, a les persones vàlides i útils per a una societat. I no construeix res de bo. Suggerim humilment una disculpa pública.
