Opinió de Josep Asensio: ‘Carta a Rafa Nadal’

Benvolgut Rafa:

He pogut gaudir d’unes merescudes vacances aïllat parcialment del món que m’envolta quotidianament; això vol dir que ni la televisió ni les xarxes socials han pertorbat el meu descans que ha servit si més no per carregar piles davant de la mar Mediterrània, la mateixa que envolta la teva illa estimada. Han estat uns dies plens de trobades amb amics, de passejos i de tertúlies més o menys profitoses però que, com et dic, han aconseguit l’objectiu de desconnectar de la feina. No obstant això, m’he assabentat que cobraràs 1,4 milions d’euros per portar la “Marca España” pel món, concretament per fer publicitat d’oli d’oliva, olives, porc ibèric i vi. Sembla que la campanya costarà en total 2,3 milions d’euros, per la qual cosa tu te n’emportaràs més de la meitat.

Sembla ser que estàs molt avesat en això de la publicitat. De fet, en guanyes molt més que corrent pista amunt i pista avall. No sues tant i només has de somriure per una foto que es veurà per tot arreu. Ja al 2008 vas apostar pel turisme balear, amb un contracte que t’ha suposat un total de sis milions d’euros. Ignoro, Rafa, si se t’han acabat i per això ara, al 2015, necessites posar-te davant la càmera per aconseguir-ne uns quants més. Ja m’ho diràs. En aquell moment vas declarar tot cofoi que era important per a tu poder representar a les Illes. Home, Rafa! Si a mi em paguen aquestes quantitats, represento qualsevol país, encara que a mi no em passarà, això.

Et confesso que no sóc gaire amant del tennis. Sí que he vist partits on tu hi jugaves i he saltat d’alegria quan has guanyat els tornejos més importants del món, especialment Roland Garros. He tingut en molts moments, una certa simpatia per tu i per la teva tasca esportiva. També per la nissaga Nadal pel que representa en el món de l’esport. No nego que m’havia emocionat com tu quan t’estiraves a la sorra després d’haver guanyat l’últim punt que et donava el triomf. I quan aixecaves orgullós el merescut premi. I quan t’abraçaves als teus pares i a la resta de família. Tot plegat era una festa a casa meva quan tu aconseguies un èxit.

Ara no, Rafa. Tot ha canviat molt. Ja no sento absolutament res de tot allò. La teva arrogància i el teu engany a Hisenda ha fet que apagui la televisió quan tu jugues algun partit. Ni tan sols vull saber el resultat final. Potser és una acció massa radical però l’he presa lliurement i no faig mal a ningú. Quan sé que tenies diferents societats al País Basc amb beneficis fiscals preferents, que Hisenda t’investiga, pagues la multa i les traspasses a les Illes, em fa venir una mena d’angúnia que desemboca en un rebuig complet cap a la teva persona.

Segurament vius molt lluny de la crisi que ens envolta, com molts dels esportistes d’elit que aixequen la bandera espanyola o catalana sense escrúpols quan guanyen, mentre que amb l’altra mà fiquen els diners en paradisos fiscals: Carles Moyà, Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, Alberto Contador, Fernando Alonso, Carlos Checa, Félix Mantilla, Óscar Freire, Luis Enrique, i tants d’altres que es vanen de sacrificar-se pel seu país, de plorar inclús quan sona l’himne, però que dins el seu cervell només tenen el seu número de compte.

Ja fa temps que vaig descobrir aquest engany i tu formes part d’aquest entramat que pretén manipular-nos amb els sentiments. Segurament vas poder-te pagar uns bons advocats per tal de regularitzar la teva situació amb Hisenda. Només et va caldre pagar uns quants milions que naturalment tenies i aquí va acabar tot. O no. És cosa teva. Igual que és cosa meva menysprear-te això sí, sense rancúnia i sense violència.

Penso, Rafa que podries haver agafat el camí d’altres esportistes solidaris que amb els diners que guanyen en publicitat fan accions realment vàlides a favor de la gent que ho necessita. En són molts, tot i que n’hi ha de falsos que només busquen fer-se la foto i fugir de la crítica. Aquests últims es presenten a qualsevol hospital per somriure amb el nen malalt, li regalen una foto signada i ja surten contents d’haver fet l’acció solidària del dia. Aquests encara són més falsos que tu, que almenys has estat sempre lluny d’aquestes parafernàlies.

Penso en Zinedine Zidane, gran esportista i millor persona, capaç de portar la seva tasca solidària en la més estricta prudència. Les seves biografies parlen gairebé exclusivament de la vessant futbolística i ignoren, qui sap si deliberadament, la part més humana. Les seves accions per minorar els efectes de la fam, com a ambaixador de l’ONU, però especialment les seves contribucions monetàries als barris pobres del país que el va veure néixer, Argélia, són notòries. Perquè no oblidis, Rafa, que Zidane no va venir al món envoltat de cotó fluix com tu, sinó que va haver de lluitar i molt per subsistir. La seva manera d’agrair aquest salt qualitatiu i quantitatiu ha estat des de sempre no descuidar els seus orígens i per això ha aportat gran part dels guanys publicitaris i esportius en els nens i nenes de barris desfavorits, perquè ell mateix va viure aquelles situacions. El títol de la seva última biografia ho diu tot: La elegancia del héroe sencillo.

No és un retret, Rafa. Tu has fet allò que la teva consciència creia convenient i has arribat allà on segurament volies. Et felicito pel teu nomenament com a Fill Predilecte de Mallorca, del qual sé que n’estàs molt orgullós, així com el de Fill Adoptiu de Madrid, els dos aconseguits al 2014. Segurament t’ompliran molt més que d’altres accions, però què hi farem, cadascú és com és. Ara bé, no estaria gens malament que de tant en tant baixessis al món real i t’adonessis de que la majoria de la gent no viu com tu. Però això ja és cosa teva.