ARTICLE D’OPINIÓ
Pol Gibert, primer secretari Joventut Socialista de Catalunya

Avui fa 20 anys de la proclamació per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides del Dia Internacional per la lluita contra la Pobresa. L’objectiu d’establir aquest dia com a assenyalat era “sensibilitzar a l’opinió pública respecte la necessitat d’eradicar la pobresa i la indigència a tots els països” . Qui ens havia de dir a nosaltres fa 20 anys que avui ens trobaríem havent de lluitar per complir aquest objectiu tant a prop de casa nostra.

En els darrers temps hem pogut assistir escandalitzats a l’augment del nombre de persones, veïns i veïnes nostres, que necessiten l’ajuda dels serveis socials, ONG’s i entitats per tal d’aconseguir, per exemple, una cosa tant extremadament bàsica com els aliments suficients per la seva família. Com és possible que això passi en un país suposadament desenvolupat com el nostre?

La conseqüència més evident de la crisis socioeconòmica que estem vivint és l’elevadíssima taxa d’atur que patim tots i totes d’una manera o altra. Les característiques del nostre mercat de treball, amb una facilitat més que demostrada per acomiadar personal, han fet de la desocupació el gran problema de la nostra societat, amb la conseqüent pèrdua d’ingressos a les llars. Tot i així, un dels fonaments del nostre país és (o era) el sistema de protecció social, que estava pensat per d’evitar situacions d’aquest tipus, a través de l’entramat de prestacions, ajudes, sistemes de salut i educació pública… Llavors, què ha passat?

Doncs què aquest entramat ha estat desmantellat quan més necessari era.

Fins ara, un dels últims recursos per evitar que els ciutadans caiguessin en la pobresa i la marginació és (o era) l’anomenada Renda Mínima d’Inserció (també coneguda com a RMI o PIRMI), que garantia uns ingressos mínims als més necessitats. Però la reforma que va dur a terme el Govern de Convergència i Unió sobre la RMI durant l’estiu de 2011, va suposar un punt d’inflexió per a les famílies que tenien com a únic ingrés aquesta renda. Resultat dels canvis: disminució de la quantia de la prestació així com del nombre de beneficiaris.

Segons la Conselleria d’Empresa i Ocupació, el pressupost destinat a les Rendes Mínimes d’Inserció es va reduir en un 25% en el darrer any, amb la conseqüent reducció de beneficiaris, així com la quantia mitjana de les prestacions. Tot plegat, difícilment explicable quan la situació socioeconòmica es segueix deteriorant, si no fos perquè aquesta reforma ha estat dissenyada amb aquest objectiu: expulsar beneficiaris i fer-ne més complicat l’accés. La conseqüència és evident, més ciutadans en situació de pobresa.

En aquesta mateixa línia, el Síndic de Greuges de Catalunya va assenyalar els canvis duts a terme a la RMI com un dels elements de major afectació sobre el nombre de infants amb malnutrició1, juntament amb la retallada en beques menjador. La relació causa – efecte és òbvia.

L’actuació del Govern en els darrers temps ha contribuït a que milers de ciutadans (130.000 l’any 2012)2 s’hagin vist obligats a demanar aliments a diferents serveis socials i entitats, ja que se’ls ha negat una renda mínima a la que qualsevol ciutadà hauria de tenir dret. És més, en comptes de desenvolupar iniciatives com la Renda Garantida de Ciutadania, establint uns ingressos mínims per persona de 664 euros al mes (quantitat considerada mínima per tenir una vida digne a Catalunya), s’actua reduint les partides per aquest tipus de rendes.

Així doncs, la disminució o eliminació d’alguns dels elements bàsics de la xarxa de protecció social està conduint als segments de població més desafavorits a una situació dramàtica, condemnant-los la a viure sota mínims . Evidentment, no sols és culpa del govern de la Generalitat, però el que està clar és que la seva política envers els ciutadans en situació de pobresa demostra una enorme falta de sensibilitat social, substituint la seva responsabilitat com a garant de l’Estat del Benestar per les aportacions caritatives de la societat.

En definitiva, un govern que ens ha promès un futur millor però que de moment ens evoca a tenir molt present, un any més, el Dia Internacional per la lluita contra la Pobresa.