ARTICLE D’OPINIÓ
Raúl García Barroso, advocat
Amb sorpresa i incredulitat he pogut llegir que el president del Club Natació Sabadell, Sr. Miquel Torres, es va referir a la meva persona a la darrera assemblea de compromissaris del Club Natació Sabadell del passat dilluns dia 11 de desembre, anunciant que procediria a obrir-me un expedient sancionador d’expulsió del Club. Però si ja és sorpresa que m’obrin expedient sancionador per sortir a una foto (com em referiré després) més sorpresa m’ha causat que quan es dirigeix a mi, ho fa fent referència a la meva adscripció política (Crida per Sabadell). Bé en realitat he pogut llegir i escoltar les seves paraules, ja que el iSabadell ha publicat una gravació del que es va dir en aquella assemblea.
Començaré aquesta nota, explicant que jo vaig votar al senyor Torres a les eleccions del 2011. I no només el vaig votar, si no que a més, vaig recollir signatures per ell, ja que coneixia i tenia (i tinc encara, crec) bona relació amb una persona que està a la seva Junta, i anava a la seva candidatura. Em van prometre, entre altres coses, transparència, defensa del principis democràtics, defensa de la participació del soci a la gestió del Club. I per aquest motiu els vaig votar el 2011. I per defensar aquests valors, em faran fora del Club al 2016 o al 2017.
Que em trobo davant d’un cas de discriminació política ho tinc clar. I ho demostra quan es refereix al meu soci com “l’altre advocat de la Crida” segons el propi Torres, i que també vol fer fora.
Què he fet? Sortir a una foto on una plataforma de socis del Club presentessin un escrit al Defensor del soci, i comuniquessin a la premsa una sèrie de qüestions, que al seu parer, s’han fet malament per part del seu President. Es a dir, simplement, exercir el seu dret a la llibertat d’expressió. Jo en aquella roda de premsa no vaig obrir la boca, i no he sortit públicament dient res. Per tant, estic convençut que la meva expulsió del Club, es tracta en realitat d’una “expulsió preventiva”, i no tant pel que he dit (que ha estat res), sinó no pel que podria dir. Per ser una persona potencialment molesta, potencialment perillosa, no només per la meva militància política a un partit de “rojos y separatistas”, sinó per ser una persona que està participant de forma activa a l’acusació popular del cas Mercuri, dins de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, destapant el major cas de corrupció que s’ha investigat a Sabadell des de sempre a la ciutat. No trobo una altra raó que aquesta, i més ara, que s’apropen eleccions. Per això, tant senzill com fer-me fora. Sense motiu real.
Doncs per aquí jo sí que no passo. El senyor Torres anuncia que emprendrà accions legals contra un grup de persones, i m’inclou a mi al grup, repeteixo, sense haver obert la boca mai, ni contra el club ni contra ell. Em sembla perfecte.
Allà ens veurem, perquè jo sí emprendré accions legals contra el senyor Torres per vulnerar el meu dret de llibertat ideològica i a la lliure militància política, basant la meva expulsió en aquest motiu. I aprofito per apuntar que contra la resta de persones que el senyor Torres li vol iniciar un expedient sancionador d’expulsió es fan imputacions molt més greus que contra mi, i que sota el meu parer jurídic podien ser constitutius inclús de delicte.
Si el senyor Torres té proves de tot el que diu, ha tingut sis anys per fer-les públiques, i no ara, a un mes de les eleccions. I si ho fa ara, està clar que la voluntat es la de callar totes les veus crítiques a portes d’unes eleccions. Entre altres la meva. Doncs potser ha arribat el moment de que comenci a parlar. I començo justament avui.
One Comment