Foto portada: el portaveu d'ERC, Xavier Guerrero. Autor: David B.

Opinió de Xavier Guerrero, regidor d’Espai Públic: ‘Sabadell, punt zero’

ARTICLE D’OPINIÓ
Xavier Guerrero, regidor d’Espai Públic

Un dia Sabadell era una ciutat referent en moltes matèries. S’hi feien mapes culturals i plans de manteniment preventiu de l’espai públic, mentre d’altres ciutats venien tècnics a aprendre de nosaltres. Un altre dia tot això va canviar i ja no es feien mapes culturals. I l’obsolet programa informàtic de gestió d’incidències a l’espai públic acumulava 1.200 actuacions pendents, algunes amb més de 10 anys d’antiguitat, i l’única referència de Sabadell per a les altres ciutats tenia nom d’un metall líquid amb què abans es fabricaven termòmetres. Entremig, uns anys grisos en què la mediocritat política es tapava amb grans inauguracions i pantagruèlics àpats protocol·laris, mentre es silenciava els tècnics, que es preguntaven –i n’emetien informes– amb quins diners es faria el manteniment de parcs, les pistes esportives i les infraestructures excessives, dispendis de nou ric amb butxaca de pobre.

Però deixeu-me que us ho il·lustri amb dades. A Torre-romeu, per exemple, mentre el mur del carrer de l’Onyar es desplaçava cada cop més i els tècnics el 2011 emetien un informe dient que calia prendre accions per evitar que caigués, els polítics del moment gastaven 6,5 milions d’euros per construir un formidable centre cívic dos carrers més amunt. No podien fer un centre cívic més modest, o millorar el que ja hi havia ben a prop, i destinar diners a arreglar el mur?

Centre cívic de Torre-romeu. Autor: David B.
Centre cívic de Torre-romeu. Autor: David B.

Si parlem de parcs i jardins, tenim a la memòria la imatge dels grans parcs (Taulí, Central, Catalunya, Can Gambús) tan arreglats, tan verds; res a veure amb la situació actual, que hem d’eliminar parterres perquè no els podem mantenir. En xifres, mentre a la mitjana dels municipis de Barcelona –comparativa realitzada per la Diputació el 2013– es poda el 32,2 per cent dels arbres anualment –cada tres anys es fa la volta sencera–, a Sabadell es poda el 13,7 per cent –calen 8-10 anys per fer la volta sencera–. I mentre la mitjana de despesa corrent en arbrat viari per habitant és de 2,9 euros, a Sabadell és de només 0,9 euros. Respecte als grans parcs, mentre als primers anys de governs Bustos s’hi gastaven més de 150.000 euros anuals, el 2015 –darrer pressupost socialista– es varen gastar només 53.000 euros, i durant cinc anys consecutius es van destinar 0 euros (zero) a inversions en aquest capítol.

Si parlem de carrers i voreres, tenim un programa informàtic sense actualitzar des de fa molts anys (de fet tampoc es podria actualitzar, ja que el maquinari que hem trobat a totes les dependències municipals és tan vell que no suportaria les noves versions), al qual s’acumulen fins a 1.200 línies d’actuacions pendents de realitzar per manca de recursos. A tot això, mentre la manca de recursos en manteniments bàsics era alarmant, es continuaven tallant cintes de nous equipaments i posant gespa artificial a camps de futbol. Em pregunto com pretenien fer-ne el manteniment en el futur. Al pressupost inicial de 2015 constaven només 100.000 euros per fer manteniments de carrers i clavegueres. A Terrassa, el 2014 varen destinar una mica més d’1 milió d’euros per al mateix concepte. Si consideréssim (l’interventor no ho permetria, però imaginem que sí) que els diners d’inversions en carrers i clavegueram es dediquessin a manteniments, igualment estaríem en una proporció d’1 euro gastat a Sabadell per cada 2 euros gastats a Terrassa (sense considerar les inversions).

Una font al carrer Susqueda, a Torre-romeu, l'any 2013. Autor: J.d.A.
Una font al carrer Susqueda, a Torre-romeu, l’any 2013. Autor: J.d.A.

Gairebé la meitat de les fonts de les places de Sabadell no funcionen perquè no s’han destinat diners a arranjar-les. Quan un joc d’un parc infantil es fa malbé, cal retirar-lo perquè no el podem reparar. La pintura de senyalització dels carrers està com està perquè el pressupost per al seu manteniment era ínfim. Triguem gairebé mig any a pintar les places d’aparcament de minusvàlids sol·licitades, perquè no tenim diners per fer l’actuació. La majoria de semàfors tenen molts leds fosos i no els podem substituir. Tenim la flota d’autobusos més vella de totes les grans ciutats de Catalunya, des de 2008 que no s’havia incorporat cap autobús nou. Els últims anys van comprar autobusos de segona mà que Badalona ja donava com a vells. I, tot i això, amb un deute amb la TUS que va arribar als 2 milions d’euros. La manca de manteniment en equipaments ha portat a tenir la façana que tenim a l’Ajuntament de la ciutat, o a tenir descomunals pèrdues d’aigua a la Bassa –més de 10.000 litres/hora–. I, tot i que els informes tècnics desaconsellaven obrir-la, els polítics no en varen fer cas, la qual cosa va provocar que es malmetés el subsòl que la sostenia i el col·lector que passa per sota i així s’ha arribat a la situació actual.

La Bassa
La Bassa, fa uns dies. Autor: David B.

Aquesta és la realitat de Sabadell. Si tots hem passat per la mateixa crisi, com s’explica que altres ciutats no es trobin amb una realitat tan dura com la nostra? Potser no han malgastat tant com nosaltres? Potser abans de fer un equipament miraven si el podrien mantenir? Potser prenien decisions basades en el bé de la ciutat i no només en criteris electoralistes de curt termini?

Ara aprovarem un nou pressupost on la recuperació i la dignificació de l’espai públic com a espai de convivència i cohesió social és una prioritat. Això, però, no vol dir que a partir del mes de maig la ciutat recuperarà la imatge que recordem de quan érem un referent en aquest àmbit. Hi ha tant per fer, tanta feina endarrerida, que necessitarem potser tota una legislatura per començar a veure’n els resultats.

Il·lusió, treball incansable de formigueta i una més racional distribució dels recursos públics ens han de portar a minimitzar les actuacions pendents i a rehabilitar carrers i clavegueres, recuperar el màxim de fonts dels parcs a finals de 2016 i tenir-les al dia al 2017, eliminar el deute amb la TUS i començar un ambiciós pla de renovació de la flota d’autobusos, posar al dia les places de minusvàlid, racionalitzar els jocs infantils i tornar a posar diners en el manteniment dels parcs de la ciutat.

I tot això amb la màxima participació de la ciutadania. Una participació real, com en el projecte de mobilitat per al barri Centre-Creueta o en la construcció de la plaça del Vapor Cosidó, on l’Ajuntament només ha estat facilitador i copartícip dels dos projectes, i no com en els suposats processos participatius per dissenyar el Passeig, que ja sabeu com varen acabar. Però això és tema per a un altre article. Ai, no, que he dit al principi que ja deixo de mirar enrere. Sabadell, punt zero.

Foto portada: Xavier Guerrero en una imatge d’arxiu. Autor: David B.

5 Comments