ARTICLE D’OPINIÓ
Silvia Carrasco, professora d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona i candidata número 3 de la candidatura Feministas al Congreso.

Els drets de les dones estan en risc de retorcés a la Unió Europea i no només per l’avenç de l’extrema dreta de sempre. Això està passant a nivell mundial i a nivell local, al sí de les mateixes institucions que ens haurien de protegir, des de la Organització de les Nacions Unides fins el Parlament Europeu, des del govern de l’Estat fins els governs autonòmics i els ajuntaments, amb la connivència dels mitjans de comunicació més importants.

Tenim un munt d’exemples: a l’economia, la política, l’esport, al món de la cultura, i a tots els àmbits de la societat. No avancem en les reivindicacions més essencials, com acabar amb la bretxa salarial, de manera que encara ens cal reclamar “igual salari per igual treball”, una desigualtat que acaba repercutint en nivells de pobresa més alts i en pensions de jubilació més baixes. Les dones cobrem un 20 per cent menys que els homes per feines similars i, en canvi, som les dones les que tenim cura en solitari del 80 per cent de les llars més precàries, dels infants i de les persones dependents.

A més, les dones tenim nivells de formació més alts, especialment les dones joves i, en canvi, els sectors laborals més feminitzats tenen els salaris més baixos. Sense tanta formació, els homes cobren més.

La violència contra les dones s’emporta cada any més de 100 víctimes mortals, i cada vegada més criatures. Però els jutges continuen donant custòdies compartides a homes maltractadors de les mares i a Catalunya només es concedeixen la meitat de les ordres de protecció necessàries, mentre es gasten els diners del Pacte d’Estat contra la Violència Masclista en coses que no hi tenen res a veure. Les agressions sexuals s’han disparat més del 40 per cent i es diu a les dones que denunciïn, però després no es posen els mitjans per protegir-les, mentre creix el negacionisme de la violència entre els nois joves -també entre moltes noies- sense programes seriosos de sensibilització i prevenció.

Es podria al·legar que contra tot això no s’hi pot fer massa, o bé que son canvis socials i culturals molt lents i que tot arribarà. Però no és així: anem enrere. I si parlem de lleis, el panorama és desolador. Aquests dies hem assistit estupefactes a dos espectacles indignants. 

El Parlament Europeu per fi ha aprovat una directiva per lluitar contra la violència masclista però ha deixat fora la violació! El motiu ens deixa sense paraules: els europarlamentaris no s’han posat d’acord sobre què és el “consentiment”!

I hem vist com al Congrés dels Diputats sí que s’han posat d’acord sense problemes els partits catòlics i de dretes i els que s’autoanomenen d’esquerres -una esquerra cada dia més difícil de reconèixer- per votar contra una mínima modificació del codi penal que, tot i ser insuficient, hauria permès avançar en la persecució dels proxenetes, els que s’enriqueixen prostituint dones pobres al tercer país del món amb més explotació sexual (cal dir que si la proposta hagués estat seriosa, el PSOE hauria intentat pactar-la abans de portar-la al Congrés i menys enmig d’una campanya electoral). Les excuses, de vergonya aliena: que si es deixaria sense ingressos les dones, que si la culpa és de la llei d’estrangeria, que si les “treballadores sexuals” hi estan en contra… I mireu, no, gràcies, les dones no volem tenir dret a ser violades per diners.

A més de veure com els famosos governs “més feministes de la història”, que sort que eren “dels nostres”, a més de no avançar en l’abolició de la prostitució i la prohibició dels infames ventres de lloguer que es promocionen impunement amb el suport d’ajuntaments i universitats tot i ser formalment il·legals, ara ens han esborrat del mapa com a dones a les lleis. Qualsevol home mediocre pot arrabassar premis esportius i cinematogràfics, ocupar quotes reservades a les dones, entrar impunement als espais protegits -com ara tots els banys de dones, inclosos els dels centres educatius-, obligar les recluses a compartir cel·la amb agressors sexuals que ara es declaren dones, i tergiversar totes les estadístiques per saber si avancem en igualtat. I si discrepem i protestem, ens pot caure una multa sense judici. És a dir, ens han imposat idees anticientífiques que només serveixen per enriquir un negoci mèdic i farmacèutic d’escala global basat en idees contràries a la ciència i al sentit comú.

La recerca sobre la qüestió trans i les nefastes conseqüències per la salut física i mental d’infants i adolescents, especialment per les noies (que representen un 75 per cent dels casos), es vol mantenir oculta o se’ns boicoteja quan les investigadores feministes la volem donar a conèixer. I això tenint en compte que altres països europeus ja estan fent marxa enrere i la mateixa Organització Mundial de Salut s’acaba de pronunciar contra l’hormonació i la mutilació de menors que rebutgen el seu cos sexuat.

Les feministes fa temps que estem alertant del què està passant, però els mitjans de comunicació de masses que arriben a la majoria de la població no n’informen ni ens donen veu. I els partits que diuen defensar-nos estan legislant contra nosaltres, encara que tinguin el feminisme a la boca contínuament. És per això que ens hem organitzat i que aquestes eleccions europees comptem amb una candidatura feminista, progressista de debò, la única de la Unió Europea. Això tampoc no ha estat notícia als grans mitjans i per això he escrit aquest article per la premsa local. Per explicar-vos algunes de les moltes raons que han portant aquesta ciutadana sabadellenca a incorporar-se a la candidatura Feministas al Congreso a les eleccions del proper 9 de juny, amb l’esperança que puguem avançar i revertir tot aquest retrocés des de les institucions europees.

El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius o també als lectors en general a través de les Cartes dels lectors a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de cada article; iSabadell només la reprodueix.