Lluis Monge, de nou regidor socialista, aquest dijous. Autor: David B.

Rèplica de Lluis Monge: ‘Qui passa de l’Artèxtil?’

ARTICLE D’OPINIÓ
Lluis Monge, regidor no adscrit en rèplica a l’article Què passa realment a l’Artèxtil?

Sense cap ànim d’entrar en un debat perpetu amb determinades persones i polítiques, voldria puntualitzar un seguit d’aspectes que entenc que en l’article del Sr. Eugeni Sánchez queden esbiaixats.

En primer lloc m’agradaria puntualitzar que el conveni al qual fa referència el Sr. Sánchez, el va signar el Tinent d’Alcalde Joan Carles Sánchez, no pas el Manuel Bustos,  per a alguns l’eterna excusa.

Totes les naus en primer terme s'enderrocaran. Imatge presa fa un temps i cedida a aquesta redacció.
Totes les naus en primer terme s’enderrocaran. Imatge presa fa un temps i cedida a aquesta redacció.

He reconegut públicament i reiteradament que fou una errada votar a favor del primer projecte de transformació de la fàbrica Artèxtil. Segurament no s’hauria hagut d’iniciar mai aquest procés. Però torno a repetir per enèsima vegada, que va ser motivat per la situació que en aquell moment estava passant l’empresa, i que difícilment es podia realitzar sense dur a terme aquella operació.

Tot i així, el fet de no haver-me erigit defensor de res i després no haver actuat quan estava en la meva mà evitar el desastre, sinó al contrari, d’haver-me equivocat i intentar esmenar-ho, em dóna tranquil·litat moral.

No menteixo quan dic que el Tinent d’alcalde d’urbanisme, perfectament assabentat del tema i en principi contrari a aquesta operació ha tingut un any per poder fer quelcom abans que la Generalitat donés llum verda al projecte, i no ho ha fet. Segurament, tal com està succeint a hores d’ara, els diversos grups que formen el govern municipal estaven més preocupats en el repartiment de cadires que no pas en els temes de la ciutat.

No menteixo quan dic que, lluny de millorar aquella proposta inicial, l’actual govern ha incrementat el nombre d’habitatges que es preveu construir, ha augmentat els volums i ha suprimit la reserva per un equipament educatiu que si es contemplava en un principi.

No menteixo quan denuncio la manca d’interès d’aquest ajuntament en la conservació del patrimoni, única cosa amb el que coincideixo amb el Sr. Isidre Soler. Tant és així, que l’única proposta, certament molt ambigua, que l’ajuntament ha fet al respecte és proposar als actuals propietaris un projecte en comú que afectaria la part protegida, quan el que perilla és de l’espai no protegit.

Em sobta, que no hi hagi hagut cap declaració d’aquest tema per part del Banc Sabadell o de Solvia. Em desconcerta, que en les seves declaracions, el Tinent d’alcalde no hagi fet cap esment a si s’han mantingut converses amb l’entitat bancaria. Podria ser que ni tan sols hagin fet una trucada per establir una via de diàleg?

De fet, podria ser que ni tan sols hagin parlat amb els actuals propietaris. Si ho haguessin fet, sabrien el motiu pel qual, durant molt de temps hi havia hagut un cartell d'”en venda” i fa uns tres mesos que ja no hi és.

Artextil
Façana de l’Artextil. Autor: David B.

De debò em vol fer creure que un govern que es planteja anul·lar concessions amb indemnitzacions milionàries (SMATSA); que no reconeix i denuncia a la comissió jurídica de la generalitat el conveni amb el Ministeri de l’Interior de la caserna (ja veurem si amb indemnitzacions); que vol remunicipalitzar el servei d’aigua (cosa que no sortirà gratis), ha de respectar fil per randa els interessos del Banc Sabadell i ni tan sols fer un intent per por a una possible compensació econòmica?

Està tan segur que al banc no l’interessaria una permuta per uns terrenys a Can Gambús, zona millor comunicada i amb infinitat de possibilitats? I a la ciutat no li convindria que una promotora potent comences a edificar a Can Gambús i deixés de ser un barri fantasma?

I finalment, no menteixo quan dic que aquesta és una proposta que massifica i despersonalitza una zona de la ciutat. I ho fa el mateix govern que, a menys de cent metres del que es pretén enderrocar, parla de ‘pacificar’ la zona de Salut-Creueta.

Però entenc que ara estem en un punt on el que cal veure és com podem salvar de l’enderroc la darrera gran fàbrica de Sabadell, perquè l’Artèxtil és un patrimoni de tots, molts hem crescut vinculats a la fàbrica i a l’ombra de la xemeneia. I intentar conservar-la bé es mereix l’esforç.

Foto portada: el regidor no adscrit Lluis Monge, en un ple recent. Autor: David B. 

Comments are closed.