Olga Quilas,una sabadellenca a l'Índia

‘Districte VIII’. Olga Quilas: “Which country? Europa country”

DISTRICTE VIII

Malgrat les seves desigualtats, l’índia sempre ha sigut un país molt atractiu i ara mateix és una de les economies mundials amb més creixement. Si Cristòfol Colom va descobrir Amèrica intentant arribar-hi, com podria la sabadellenca i llicenciada en Sociologia Olga Quilas resistir-se als seus encants?

L’Olga va arribar a l’Índia arrossegada per les ganes de viatjar i de conèixer món, i deu ser que hi ha molt per conèixer perquè de moment encara hi continua.

Què és el que estàs fent a l’Índia?
Porto un any treballant com a professora de Castellà a una escola de nens “pijos”. És una feina molt ben pagada però no estic molt còmoda. La filosofia social que impera al país és la de rics i pobres, i en aquesta escola els alumnes són dels més rics de tots. És una institució amb un transfons militar i a més tracten molt malament al personal. Tot el professorat està cremat. No acabo d’entendre com amb el que paguen els pares pot estar tan mal organitzada per part de la direcció i, esclar, la culpa sempre és del professorat. Ara estic intentant canviar-me a una altra escola que espero que no sigui com aquesta. Potser totes estan mal organitzades però pitjor que aquesta penso que no pot ser.

Com vas acabar vivint a la gran península índica?
Jo ja havia viscut fora del país. Després d’acabar la carrera vaig anar a viure a Irlanda una temporada però venir a viure a l’Índia no ho tenia pensat. Primer vaig estar viatjant pel país durant deu mesos. Abans viatjar estava una mica desmotivada. No trobava el què.

Portava quatre anys treballant fent suplències i menjadors a l’escola Xaloc d’educació especial i combinava les classes amb un parell de nits al Morrosco de cambrera. Era una situació molt irregular. Vaig pensar “m’estic fent gran i vull veure món”.

Així que vaig deixar-ho tot per viatjar. Vaig dir “començaré per la Índia que es el més xungo” i mira, encara estic aquí (riu). Tenia la intenció d’anar a fer un viatge per tota Àsia però vaig conèixer al meu xicot al Nepal i em vaig quedar per la zona.

Charminar és un dels monuments més importants de la ciutat d’Hyderabad
Charminar és un dels monuments més importants de la ciutat d’Hyderabad.

Després de deu mesos viatjant vaig tornar cap a casa i una vegada allà em va sortir aquesta feina. Com que el meu xicot estava a prop d’allà, i com tampoc tenia molt clar què fer a Sabadell, si anar a fer formatge a la muntanya o a plantar cols i enciams doncs vaig acceptar la feina i els dos vam venir a viure junts a l’Índia.

Ja portes més de un any i mig vivint-hi. És un temps considerable però no sé si suficient per adaptar-te a un país tan diferent. Encara hi ha coses que et sorprenen?
Aquest país es un caos però em sorprèn perquè d’alguna manera o una altra funciona. Hi ha tanta gent per tot arreu… No hi ha cap moment en el que puguis dir que estàs sola, sempre que et gires et trobes uns ulls mirant-te. Aquí fins i tot la cosa més quotidiana com anar al supermercat és una baralla. Molta gent, molta cua, molt de caos… El millor és fer-te una miqueta el ximple o el sord perquè sinó et cabrejaries per tot.

La societat índia està marcada pel sistema de castes. Les diferencies socials deuen ser impactants.
És un país extrem. Aquí conviuen els que no poden fer un pas pel carrer perquè son molt rics amb els que l’únic que tenen és el carrer perquè no tenen res més. Hi ha molta pobresa.

Si surts un dia a la nit veus tota la gent en filera dormint al carrer. O si et lleves pel matí potser et trobes tot de gent en fila que van a rentar-se les dents al mig del carrer. És molt heavy. La majoria son gent gran que es queden sense família o gent de las castes més baixes.

Aquí encara es present la societat de castes. Molt nens petits desprotegits que han de vendre xiclets o pidolar per poder portar alguna cosa a casa. Per tot arreu hi ha gent demanant als semàfors.

No vius en una de les zones més turístiques de L’Índia. Destaca molt una fisonomia europea enmig de la multitud?
Si ets una mica blanc ets el màxim d’exòtic. Tothom et mira. Sempre et pregunten de tot, de quin país ets, on treballes, si estàs casada…

¿Which country?” és la seva pregunta preferida, i els hi dius que de Espanya i no tenen ni idea, els hi pots dir Europa country i es queden igual. La pregunta és sempre la mateixa encara que saben que no entendran la resposta.

A la vegada que és desesperant també es còmic. Ara jo també faig el mateix, vinga a preguntar (riu). Encara que a vegades et trobes amb la falta de moral dels hindús. Ells, a diferencia dels cristians o els musulmans, no tenen la diferencia entre bo i dolent, el bo va la cel i el dolent a l’infern. Si et tracten malament et tracten malament.

Aquí nosaltres som turistes, hi ha gent que et respecta però hi ha d’altres que com que tu estàs fora del sistema de castes et posen al nivell dels de les castes més baixes, així que no vals res. Ets blanca de pell i et veuen com les dones de les pel·lícules de Hollywood: “segur que vas amb molts homes, que t’emborratxes cada setmana, que ets una dona de mala vida”. Coses que serien més o menys normals al món occidental però que aquí està molt mal vist.

Tens problemes a l’hora de comunicar-te?
Després d’un any penso que ara em puc comunicar amb tothom encara que sigui amb un somriure, una mirada o un gest. També xapurrejo una mica la llengua local, el telugu, dic quatre coses i ells riuen, els hi agrada. És una llengua molt difícil. M’agradaria aprendre més, de moment sé una mica de vocabulari per a quan vas al mercat, per poder demanar les verdures que vols i el preu que costen. També xapurrejo una mica d’hindi encara que en aquesta zona no es fa servir molt. Al sud més val que no els hi parlis en hindi que s’enfaden. Amb l’anglès també et pots comunicar, l’entenen bastant bé.

L’Índia és un país extens dividit en 28 estats més 7 dels anomenats territoris de la unió. Explica’ns una mica com és la ciutat i la zona on vius.
Hyderabad està al centre del país encara que es considera sud. És una zona amb un clima molt sec, tot el paisatge està cobert de pedres. Sembla la lluna. També hi ha llacs però estan tots contaminants, encara que no és un de les llocs més bruts. Jo visc al barri d’Hajala Hill que no té res a veure amb Beverly Hills. És un barri musulmà. Hyderabad és una de les ciutats amb més influencia musulmana de l’Índia. La població està divida en tres religions, la majoria és hindú i musulmana però també hi ha cristiana. La condició de la dona és la mateixa en totes tres, sempre és inferior a l’home i té menys llibertats. En les castes altes potser semblen més lliures però no ho són, són dones florero.

Et veus vivint un llarg període de temps o tens ganes de tornar?
A vegades estic molt contenta i a vegades tinc ganes de marxar.

Tinc dies de tot. Dies de dir ‘mira, no et pots queixar per res, aquí ho tens tot, igual si marxessis segurament trobaries més coses a faltar de les que penses’. Però hi ha dies que estic fins els nassos, a vegades és una baralla darrere d’una altra. Com ets blanc sempre pagues un preu doble. Sempre has d’anar regatejant.

Encara que diguis que portes dos anys vivint aquí continues sent blanc, sempre seràs de fora, és el que hi ha.

Què trobes a faltar de la teva vida a Sabadell?
El ritme de vida és diferent. Tenim una vida molt casolana. No trobo a faltar el rotllo de sortir i tal. L’Índia és un país molt més de dia que de nit. M’ha anat bé perquè jo era de les primeres que sortia i de les últimes que arribava.

Trobo a faltar la companyia de la gent que m’estimo, la família i els amics. El menjar també el trobo a faltar molt encara que ja m’he acostumat al menjar d’aquí. O coses senzilles com anar a la piscina, que aquí són un luxe. Aquí puc anar-hi, però si vaig a un hotel de 5 estrelles i pago 10 euros per entrar. I en un país que fa tantíssima calor estem bojos per anar a la piscina.

També trobo a faltar tot el cap de setmana lliure perquè aquí treballem els dissabtes. Trobo a faltar el mar, la natura i poder veure una miqueta de verd, la muntanya, banyar-me en un riu.

Vista de de hyderabad des de un dels turons de la ciutat
Vista de de Hyderabad des de un dels turons de la ciutat.

I trobem a faltar una mica de culturilla. Falta música al carrer, teatre, espectacles o exposicions, aquí per escoltar música en directe has d’anar al temple. El que sí que hi ha és molta cultura de cinema de gran indústries. Aquí tenim Tolywood, la indústria cinematogràfica Telugu, que són els de la ètnia que predomina aquí a l’estat d’Andhra Paradesh i que tenen idioma propi. És una indústria com la de Bollywood però d’aquesta zona.

Tens intenció de tornar aviat a casa? Com veus la situació d’Espanya des de la perspectiva índia?
Tothom em diu que no torni, que les coses estan molt malament i aquí tenim molt bona vida. A més estem legalitzant la situació del meu xicot, ell és tibetà i al Nepal tenia condició de refugiat, ara estem intentant aconseguir-li la nacionalitat índia. Quan tingui passaport serem més lliures, igual anem de vacances a casa a que conegui els meus pares.

Però ara per ara no penso en tornar. Estic esperant que passi alguna cosa heavy. Que la gent surti al carrer i els polítics aquests deixin de manar perquè no estan fent res. La gent cada vegada està pitjor: famílies que es queden sense casa, retallades per tot arreu… Ens estan fotent un munt de gols. Estic esperant que la gent surti al carrer per defensar el que teníem, que no era molt, però per almenys mantenir els drets que s’havien aconseguit fa uns anys.

Fa ja més d’un any del 15M, des dels mitjans crec que es va menysprear i criminalitzar el moviment. Però ara a veure si tothom surt al carrer, a veure si cau tot el sistema. De moment només tornaré de vacances.

Coneixes algun sabadellenc que visqui a l’estranger o estigui pensant anar-se’n? Ens ajudes a fer crèixer aquesta secció? Envia’ns un correu a redaccio@isabadell.cat o digue’ns-ho a través de Facebook o Twitter!.