Unes 300 persones van aplegar-se a l’Auditori del carrer de Lacy per assistir al judici contra les institucions financeres que adoptà el caràcter d’una corrosiva representació teatral. La sarcàstica ironia de la performance va estar farcida de nombroses dades sobre els efectes de la crisi sobre les classes populars i la impunitat de la banca.
L’escenari de l’Auditori del carrer de Lacy va esdevenir un jutjat presidit per l’actor David Olivares, conegut per les seves interpretacions al programa de TV3 Polònia. El jurat va estar format per representants de diverses organitzacions socials, sindicals i polítiques de la ciutat com ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisis (PAHC), l’Associació d’Immigrants del Vallès, L’Obrera, del moviment cultural o la regidora d’habitatge de la Crida per Sabadell, Glòria Rubio.
L’obra teatral, composada per David Fernàndez i Pau Llonch, va començar amb el testimoni del perit, Víctor López, sobre el cost del rescat bancari i els danys ocasionats a les classes populars, Mireia Passades en nom de la PAHC va parlar del patiment de les milers de famílies desnonades, el periodista de la revista Alternativas Económicas, Andreu Missé, explicà el mecanisme de l’estafa de les preferents mentre que Vicenta Font en representació de l’Institut Català Internacional per la Pau denuncià les connexions entre el sistema financer, el poder polític i les indústries d’armament.
El torn de testimonis continuà amb David Fernàndez, exdiputat de la CUP i membre del COOP 57, que denuncià la destrucció del sistema català de caixes d’estalvis. En representació del poble intervingué l’actriu Carme Sansa, que explicà els actes de resistència popular contra el poder financer i que va definir-se com “anticapitalista”. Tots aquests testimonis presentaren un gran nombre de dates sobre els efectes de la crisi financera com ara les més de 500.000 persones desnonades, els 17.000 milions de beneficis anuals de la banca, els més de 20.000 milions d’euros de retallades en educació, sanitat o serveis socials, els enormes guanys de les industries d’armament o els 61.000 milions d’euros del rescat a la banca, dels quals només s’han tornat 2.600 milions, un cinc per cent, segons dades del Banco de España.
El jutge, en una paròdia de la parcialitat de l’administració de justícia en favor de les entitats financeres, acabà detenint i imputant a tots els testimonis per desacatament, revelació de secrets, antimilitarisme o delictes contra l’honor.
Sentència condemnatòria
Acte seguit, amb un biaix còmic, la secretària judicial exposà els absurds motius pels quals justificaven la seva absència del procés els presidents de les sis principals entitats financeres: Francisco González, president del BBVA, José Ignacio Goirigozarri de Bankia, Josep Oliu de Banc Sabadell, Jaime Echeyoren del SAREB, Jordi Gual de Caixabank i Ana Patricia Botín de Banco Santander. Unes explicacions surrealistes que foren admeses amb compressió i benevolència per part del jutge.
Després va testificar El Sistema, personificat per Dark Vather, el malvat de la saga de la Guerra de les Galàxies representat per David Fernàndez, que va exposar com mentre durant la crisi s’havien suïcidat nou milionaris, només a l’Índia ho havien fet 150.000 camperols desposseïts de les seves terres. “Quan es suïciden els milionaris el capitalisme està en crisi, quan ho fan els pobres és només capitalisme”, assegurà. També escenificà, amb càustica ironia, la impunitat dels representants del poder del sistema que són qui veritablement desobeeixen les lleis.
El histriònic procés prosseguí amb l’advocada defensora de la banca, que protagonitzà un delirant autointerrogatori amb constants referències còmiques al Senyor dels Anells i al personatge del Golum. Després, Raul García, lletrat de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, representà el paper de fiscal de l’Estat, tot demanant una sentència absolutòria contra la banca. L’exdiputada de la CUP, Isabel Vallet, en nom de l’acusació popular, exigí, mitjançant una dura requisitòria, la condemna dels banquers pels delictes, entre d’altres, de frau, apropiació indeguda, evasió fiscal, extorsió, amenaces, coaccions, maquinació per canviar el preu de les coses o lesa humanitat.
Finalment el jurat va emetre el veredicte, no sense abans recordar les dures penes a que estaven sotmesos els banquers a l’Edat Mitjana, quan estafaven als seus creditors. La sentència condemnatòria consistí en ser declarats persones non grates a la Sabadell, patir escraches si visiten la ciutat, ser denunciades públicament i donar ple suport a les organitzacions afectades. També que l’Ajuntament deixi de operar amb aquests bancs i no participi en els actes protocol·laris on estiguin presents les esmentades entitats financeres.
5 Comments