-
Una treballadora municipal i Josep Ayuso (PSC) han denunciat la cessió darrerament.
-
Serracant deixa les seves resposabilitats executives però mantindrà l’acta de regidor.
El jutjat d’instrucció número 2 investiga el regidor d’Urbanisme de Sabadell, Maties Serracant, i dues treballadores municipals per la cessió de Cal Balsach al Casal El Tallaret. Serracant deixarà les seves responsabilitats de govern. Ha vinculat la denúncia a una reacció contra el canvi polític. El cas l’ha judicialitzat una funcionària imputada pels fets de Ca n’Alzina, i el portaveu socialista, també investigat pels fets, Josep Ayuso.
L’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), assegura que les denúncies són una repressàlia per la política impulsada pel tetrapartit des de la seva arribada a l’Ajuntament, l’estiu passat. I en especial per la denúncia de les irregularitats a Ca n’Alzina, liderades per Serracant i l’Entesa per Sabadell. En les darreres setmanes, dues persones han denunciat la cessió de Cal Balsach al Casal Popular el Tallaret. Per un costat, una treballadora investigada pels fets de Ca n’Alzina, Maite Morao, que va portar la cessió del Tallaret als tribunals després de ser imputada per Ca n’Alzina. I per altra banda, el portaveu socialista, Josep Ayuso, també investigat a Ca n’Alzina, que va denunciar la cessió del Tallaret fa pocs dies.
Tant Juli Fernàndez com Maties Serracant han vinculat la denúncia actual al cas de Ca n’Alzina. Mantenen que la investigació està en fase molt embrionària, ja que la primera denúncia és del 29 d’abril, i que ningú ha estat cridat a declarar. Serracant ha posat el seu càrrec a disposició de l’alcalde, Juli Fernàndez, que l’ha apartat de forma temporal de les seves funcions executives i les assumirà personalment.
Tindrem el millor regidor d’Urbanisme apartat de les seves funcions; és una decisió dura però coherent”, ha assegurat Fernàndez. “Cedir Cal Balsach a una entitat en compliment d’una moció unànime del ple no pot ser delicte”, ha seguit Serracant, que sap des d’aquest dilluns que està sent investigat.
Per la seva banda, la regidora de Transparència, Elena Hinojo (UpC), ha assegurat que s’obrirà expedient informatiu a les dues treballadores municipals que també estan sent investigades per la cessió de Cal Balsach, Margarita López-Nieto i Rosa Martínez. En paral·lel s’atura el procediment de cessió de l’equipament al Tallaret. I l’expedient s’exposarà de nou públicament.
A veure PSC, a què jugueu? Durant el mandat passat s’aprova per UNANIMITAT (així doncs, PSC inclòs) la cessió a El Tallaret. I ara va i munteu aquesta orquestra? Què patètics! La vostra guerra bruta no té limits.
Si això no és revenja política… I ja se sap que en aquesta arena el PSC se sent com a gladiador local. Però això s’ho hauran de menjar amb patates perquè es demostrarà que s’ha fet tot de manera exemplar.
Malauradament el mal ja està fet.
ELS CORRUPTES ATAQUEN
En realitat, Josep Ayuso, portaveu del grup municipal del PSC i la tècnica municipal de la seva confiança, Maite Morao, no han posat una denúncia contra Maties Serracant i contra dues tècniques més, sinó que l’han posat contra la ciutat, contra l’Ajuntament, contra el govern municipal, la Crida i especialment contra l’Entesa, per la seva lluita constant contra la corrupció.
Es basen en falsedats, en un relat inventat i s’agafen en la cessió de Can Balsach com es podrien agafar en qualsevol altre fet. El procés de cessió d’un espai abandonat de l’antiga fàbrica de Can Balsach al col•lectiu d’entitats de la Creu Alta, El Talleret, es va iniciar el febrer de 2015 i va ser aprovat per unanimitat de tot el Ple municipal, el PSC inclòs.
El que ha mogut a Josep Ayuso i Maite Morao a posar aquesta “denuncia” és l’instint de venjança, de no saber fer altra cosa que un contraatac groller pel fet d’estar imputats en el sumari de Ca n’Alzina, per un possible delicte contra l’ordenació del territori i prevaricació, a rel de la denuncia que va interposar fa més de dos anys l’Entesa per Sabadell.
No cal dir que estem completament convençuts de què no hi ha cap cas de corrupció en la denuncia interposada per Ayuso i Morao, sinó que estem davant d’una maniobra del PSC que intenta fer mal al govern i a la ciutat.
ÉS UN ATAC A LA CIUTAT, AL GOVERN I ALS QUI VOLEN FER NET A L’AJUNTAMENT I A SABADELL DE CORRUPTES
Hola! El imputado es Maties Serrscant, no Sabadell. Y otra cosa, el juez es el que lo ha imputado. Si no hay nada ilegal ya lo desimputará. Calma y a esperar.
No estic d´acord en voler barrejar Sabadell amb unes denúncies, siguin aquestes o d ´altres. Crec que és millor deixar a la justicia que treballi i els politics que és dediquin a pendre decisions que la ciutat ja portar bastant temps de paralisi com per perdre més temps.
Ni el Maties ni les tècniques estan imputades. Simplement, unes persones senses escrúpuls han posat una denuncia.
Qui ha demanat la imputació únicament són l’Ayuso i la Morao, o sigui els denunciants. Una persona se la consideri imputada quan un jutge la cita a declarar en qualitat d’imputat. Cosa que no ha succeit.
Dins el mon polític hi han ineptes, corruptes, curs, i males persones, a Sabadell tenim de tot
El temps i els jutges posaràn a cadascú al seu lloc. Les denúncies d’Ayuso són desmesurades en relació als possibles fets i només tenen un motiu: la revenja i desacreditar un rival polític.
Desconec si hi ha una irregularitat administrativa en la cessió a Can Balsach. Però si hi és, això no serà mai quatre delictes com denuncia en solitari l’Ayuso. El jutge ho aclarirà i veurem si algú més s’afegeix a l’acusació, però de moment, ningú més l’acusa de res.
Per tant, la decisió de no dimitir i apartar-se és correcta. Però si el fiscal també acusés de delictes, caldria fer alguna cosa més.
Res a veure amb el cas de Can Alsina. També veurem com acaba això per l’Ayuso.
En qualsevol cas el PSC ha de decidir què vol ser a Sabadell. De moment, sembla que vol continuar sent l’hereu del bustisme i continua usant el joc brut constra els seus adversaris polítics.
En Maties Serracant és una persona íntegre amb un sentit impecable per l’ètica i la responsabilitat -el conec personalment. Als denunciants s’els veu clarament la seva: és la força desesperada d’una classe política obsoleta que es resisteix a que governi d’una vegada la rectitut. Però tenen la batalla perduda. La gent no és tonta. Dono el meu soport a l’actual Govern Municipal de Sabadell i en especial a Maties Serracant.
D’entrada cal tenir en compte l’experiència personal dels dos denunciants, ambdos imputats, ells han acumulat molt coneixement en aquests moviments judicials.
No estic gens d’acord en què uns puguin proclamar als quatre vents que han fet una denuncia i no informin de res en què es basen. Si és secret pel jutjat, ho hauria de ser per tothom, no? d’això a casa meva en diem sembrar el dubte i prou i això pot fer molt de mal gratuït, només per fer mal.
El fet que el jutge accepti la denúncia a tràmit, no implica res en absolut, és la seva obligació, acceptar-la o demanar subsanació de defectes de forma i lògicament el jutge declara secret el sumari.
Però encara em sap més greu que nosaltres, la gent més o menys normal hàgim d’acceptar que per què un diu que ha fet una cosa que afecta un altre, poseu-hi l’exemple que volgueu, pugui ser secreta, es que és molt gros no ens ho pot dir ni l’afectat.
Les coes coses o són secretes o són transparents, però això de tirar la pedra i amagar la mà, no ho hauriem d’acceptar.
Sobre la demanda de dimissió per coherencia en aquest cas tinc dubtes també. És per coherencia socialista, coherencia personal d’uns i altres? coherencia de La Crida? coherencia de l’Ajuntament. Home, una dimissió es pot demanar per una o moltes coses concretes, però per coherència sense exposar en què es basa…. lleig.
Veig molt incoherent la demanda de coherència.
Ara que encara em sap més greu que algú, sigui qui sigui, amb aquest plantejament, deixi les seves funcions.
Maties, segueix el teu treball i quan toqui, si toca, ja pendràs les decissions que calgi, però ara, a treballar, això si coherentment com has fet fins ara. Tú has estat escollit per Sabadell i la teva feina no ha d’estar subjecta a consideracions de coherència.
No me gusta una cesión por 21 años de un excelente edificio público (lo de “abandonado” es un adjetivo débil, pues los últimos 8 años no hubo presupuesto para nada que requiriese gastos recurrentes), un patrimonio con una localización difícilmente mejorable. Tal cesión es una forma de privatización, medie o no traspaso de “dominio” y sean quienes sean sus beneficiarios, pues la explotaran de acuerdo con sus gustos o intereses al margen de lo que opinen ante las urnas, mañana o en 10 años, los electores del conjunto de la ciudad que son sus propietarios colectivos.
Dicho eso, no tengo opinión respecto a la imputación. Me gusta poco la judicialización, al margen de las simpatias o antipatías con quien sea el denunciado en cada caso. Me gustaria que no hubiese juicio ni condena alguna. No obstante, por hoy desconozco sus fundamentos, si son exclusivamente formales (con lo que no quiero decir que las leyes no deban cumplirse, anteponiendo a las mismas criterios de “legitimidad” o “equidad” subjetivos y/o partidistas) o si se estima, además, que la cesión de Can Balsach implica un PELOTAZO para los beneficiarios y se ha incurrido en otras responsabilidades.
Lamento que con este nuevo “caso” seguiremos caminando de espaldas ante el futuro. Se amplia el ámbito de los individuos y fuerzas afectados por denuncias admitidas a trámite, pero prosigue el juego de descalificaciones personales y colectivas, de identificación de la propuesta propia con la ciudad (con “el pueblo”, si lo preferís). Un procedimiento que lleva a anteponer las afinidades personales y políticas a ponderar el acierto de cada propuesta con independència de quien la haga, lo que es más preciso hoy que ayer ante la irrupción de nuevas fuerzas(tenemos concejales de 8 candidatures) y la mayor pluralidad de opiniones podria haber contribuido a superar.
La ampliación de denuncias contra individuos de una nueva fuerza -al margen de que en mi opinión, objetable, Entesa abusó antes de ese mismo instrumento- se profundiza una ridícula “política de campanario”.
Tal vez lo mejor será tomar distancias antes de opinar. En particular para los ciudadanos, que tienen otros problemas y sueños que requieren focalizar los esfuerzos en otro estilo de política.
Salut