-
Cinc exregidors socialistes i dos tècnics declararan com a investigats per apropiació indeguda o malversació.
-
Cobraven a títol personal per les retribucions per ser membres del Consell d’Administració de CASSA.
Els exalcaldes de Sabadell Manuel Bustos i Juan Carlos Sánchez declararan, amb tres exregidors més i dos funcionaris, dijous davant la jutgessa instructora del cas Mercuri, Beatriz Faura, pel cobrament de les retribucions que CASSA pagava als seus membres del consell d’administració. Els investigats formaven part del consell d’administració com a membres del consistori però cobraven a títol personal les retribucions. Un costum al que precisament Juan Carlos Sánchez, ara investigat, va posar fi quan va accedir a l’alcaldia.
La Companyia d’Aigües Sabadell (CASSA) és de capital mixt, privat (ara bàsicament Aigües Barcelona) i públic (l’ajuntament de Sabadell). D’aquest fet deriva que hi hagi representants del consistori al Consell d’Administració de l’empresa. Els consellers cobren una retribució en funció del seu càrrec.
Durant el llarg mandat de l’alcalde Antoni Farrés les retribucions s’ingressaven a les arques municipals. El costum es va recuperar un cop va accedir Joan Carles Sánchez, a l’alcaldia, l’any 2013. Però els fets investigats deriven del període entre els anys 2009 i 2011, quan els consellers es quedaven per a ús particular les retribucions.
Cinc exregidors i dos funcionaris implicats
Els fets afecten Manuel Bustos, que era alcalde de Sabadell i vicepresident de CASSA, i quatre regidors del seu govern: Joan Carles Sánchez, Paco Bustos, Joan Manau i Ricard Estrada, més dos tècnics, Jordi Ferrer (ara jubilat) i Rosa Quirante. Tots passaran pel jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell dijous. La instructora del cas Mercuri investiga si van cometre un delicte d’apropiació indeguda o de malversació de fons públics.
Segons la interlocutòria judicial que dóna lloc a la investigació, les assignacions oscil·laven entre els 4.000 i els 10.000 euros per persona i any (més info: ‘Investiguen Bustos i Sánchez per les assignacions de CASSA‘). Per exemple, Estrada va cobrar 3.953 euros l’any 2011, com Manau. Sánchez va tenir una assignació no gaire superior als 3.000 euros. Tant Manuel com Paco Bustos van cobrar assignacions els tres anys investigats. Cal tenir en compte que l’any 2011 van haver-hi eleccions municipals i canvis de cartera a l’executiu i que alguns regidors eren membres del Consell d’Administració els tres anys mentre que altres van entrar l’any 2011 .
Més de 65.000 anys l’any 2011
Segons dades de l’Entesa per Sabadell, que va denunciar de forma recurrent aquest assumpte, l’any 2011 les arques municipals haurien d’haver ingressat 65.300 euros que van anar a les butxaques particulars (més info: ‘L’Entesa vol que els regidors retornin les dietes de CASSA‘). Segons les mateixes dades, el cap d’Economia de l’Ajuntament, Jordi Ferrer, va cobrar més de 27.000 euros, mentre que Bustos va superar els 11.000.
La plataforma Sabadell Lliure de Corrupció exercirà l’acusació popular en el cas, que conforma la peça 34 del cas Mercuri.
De mica en mica es plena la pica …
Me parecería excelente que tuviesen que devolver las cuantías percibidas.
Pero que nadie se engañe. Es muy general que en ayuntamientos, consells comarcals, diputaciones, universidades, centros sanitarios y en un largo etc. de instituciones públicas hay quien ocupa puestos con dedicación plena y además de ellos, regular u ocasionalmente percibe dietas adicionales, pluses u otros ingresos a titulo personal por ejercer cargos en esas mismas instituciones, o bien como directives, asesores o miembros en otros entes públicos (desde el Banco de España a los propios consejos sociales de las universidades) o de titularidad no estrictamente pública (de los consorcios sanitarios a la empresa grande o insignificante impulsada o participada por un ayuntamiento).
Aparte de un proceso frente a este o aquél individuo beneficiario de algunos de esos pagos que se juzguen más excesivos e injustificados, con una intención ejemplarizante, en mi parecer debería presentarse en el parlament una propuesta de ley que prohiba con carácter general lo que es tan frecuente. De otro modo, corremos el riesgo de que cualquier juez -aun considerando personalmente poco ético este o aquel comportamiento- deba tal vez sentenciar que no es delictivo si no encuentra una norma que defina con claridad esa práctica, que no es precisamente excepcional como acabo de apuntar.
Si no estic mal informada en el madat Farrés ja havien cobrat aquestes dietes amb la diferència que aquest diners anaven a les arques municipals