De “lamentable” titlla l’Associació Cultural Sabadell Israel el discurs de l’alcalde, Juli Fernàndez, durant l’acte en record i homenatge a les víctimes dels camps de concentració i extermini nazi. Malgrat que Fernàndez va evocar les víctimes esmentant alguns col·lectius, no va fer cap menció concreta als jueus, principals víctimes de l’extermini nazi.
L’Associació Cultural Sabadell Israel està presidida per Joana Berrio, que a més és la vicepresidenta de la Lliga Internacional contra el racisme i antisemitisme de Catalunya (LICRA). Assegura que seria “desitjable” que Fernàndez esmeni l’errada públicament per evitar “malentesos”. Berrio recorda que des de l’any 1989 la ciutat ret homenatge a les persones sabadellenques mortes al camp de Mauthausen.
A més en aquesta edició el nou govern de la ciutat havia fet públic que volien donar més volada a l’acte, ampliant el focus a totes les víctimes del Tercer Reich. Fins i tot hi ha participat el director del Memorial Democràtic, la institució de la Generalitat l’objectiu de la qual és preservar la memòria històrica.
L’odi contra els jueus va donar lloc a la única indústria d’extermini coneguda fins ara, d’aquí que, entre 1941 i 1945 als camps de concentració i als d’extermini nazis, en van morir més de sis milions. El motiu dels actes de commemoració i dels homenatges a les víctimes és recuperar la memòria històrica, i només tenint memòria es pot evitar caure en els mateixos errors”, manté Berrio.
En el seu discurs, Fernàndez ha recordat totes les víctimes, explicitant alguns col·lectius reclosos als camps nazis, com els homosexuals, els gitanos o els “lluitadors per la llibertat”. Però no ha esmentat de forma concreta la població jueva. S’estima que sis milions de jueus van morir a causa de la política impulsada per Hitler a Europa. I l’Holocaust és un dels tres genocidis que es van produir al planeta durant el segle XX. Berrio es mostra dolguda per “l’oblit” de Fernàndez:
Enguany, l’alcalde, al seu parlament institucional, s’ha oblidat de les víctimes jueves. I estem segurs que ha estat un oblit perquè un alcalde d’una ciutat com Sabadell no pot obviar sis milions de víctimes. Perquè l’alcalde de Sabadell no pot caure en un negacionisme que és delicte als països amb un mínim de decència moral”.
El portaveu del PP, Esteban Gesa, ja va mostrar aquest dilluns la disconformitat amb el discurs de Fernàndez. També el portaveu de CiU, Carles Rossinyol, va mostrar la seva sorpresa per l’oblit a iSabadell minuts després de la intervenció de Fernàndez.
Per completar la informació, s’hauria d’afegir que Joana Berrio és també la parella del regidor del PSC Lluís Monge. D’aquesta manera s’entén molt millor la polèmica.
Per completar la informació també cal afegir que en el seu moment vam denunciar la postura de l’ajuntament en una moció antisemita aprovada quan governava el PSC. T’asseguro que en la meva vida privada soc moltes coses a més de la dona del Lluís Monge, i cap d’elles em fa caure en el dogmatisme ni en el sectarisme. Començo a sospitar, amb aquestes defenses, que potser no va ser un oblit si hi ja qui ha de justificar el fet atacant a l’interlocutor.
Pot ser qur hi hagi aquest rerefons que dius, però qui no va esmentar al poble jueu va ser Juli Fernàndez quan van morir 6 milions al camps d’extermini. Demostra el baox nivell d’alcalde que té aquesta ciutat. Ho diu una persona que no està d’acord amb la política d’Israel amb Palestina i recolza el poble palestí.
Caldria preguntar a aquesta dona, veïna per cert de Castellar del Vallés, que opina d’un país com Israel que no contempla la possibilitat d’un matrimoni civil sinó tan sols religiós. Ella, que és divorciada, podria ser-ho a Israel?
Jo també li demanaria que el seu petit grup prosionista esmenés aquest oblit.
A la propera crítica espero que l’argument no sigui la meva talla de pantalons.
Sr. Loko motiv, jo no desmenteixo mentides pamfletaries, de les que fan servir alguns per demonitzar Israel i guanyar adeptes descerebrats. Estic segura que fins i tot al wikipedia trobarà informació més que suficient per veure el ridícul que fa amb aquestes afirmacions. Per sort, l’alcalde ja ha pres distancia de determinades postures i ha rectificat en públic que era el que preteniem.
Benvolguda Joana: tal com l’he dit a Núria per la seva informació (i la dels lectors d’Isabadell) li passo un parell d’enllaços on podrà veure que estic informat. Li recomano que se’ls llegeixi. Veurà que el matrimoni civil no està regulat a Israel. Sentirà a parlar de la próspera indústria del matrimoni a Txipre (on marxen molts joves d’Israel per poder formalitzar un matrimoni civil). I també podrà llegir que “según la asociación israelí Hiddush, Israel es la única democracia sin libertad de matrimonio”.
http://elmed.io/israel-el-problema-es-el-matrimonio-civil/
http://www.publico.es/internacional/parlamento-israeli-rechaza-matrimonio-civil.html
Un parell de consells: siguin crítics amb Israel, en allò que cal ser-ho. La seva petita associació hauria de defensar el dret dels ciutadans d’aquell Estat a casar-se fora de la religió jueva, si volen. I fora de qualsevol religió. Només així tindran vostés credibilitat. No tots els que som crítics amb Israel som antisemites. En el meu cas sóc molt crític amb el sionisme, això sí. Pero no pas antisemita. El “dret a decidir” hauria de ser un dret ampli.
Benvolgut loko motiv, el cert és que amb els amics israelís i/o jueus practicants o no, mai havia parlat del tema, i en tinc que viuen junts, que son mares solteres, que com la Núria son parelles de diferents religions, o homosexuals…fins i tot hem col.laborat amb l’Eli Cohen i el segueixo i no havia llegit aquest article. Per tant gràcies per la informació.
L’article de El Medio és del 2014, i desconec si això encara és així, però no em preocupa gaire. Primer perquè com et deia no he parlat mai del tema amb gent que en principi el pateix, i alguns són molt crítics amb Israel, per tant dedueixo que no ho viuen com un problema. I segón perquè Israel és una democràcia i tenen un Parlament, ells decidiran que volen mantenir i que canviar. Israel és l’únic país de l’orient mitjà on els homosexuals son reconeguts, on les dones poden ser mares sense estar casades i son ciutadanes de ple dret, i on cada cop hi ha més població laica, i tens raó, és una incoherència que no es puguin realitzar matrimonis civils. Ara bé, que ens preocupi que en un país d’orient no tinguin dret a celebrar matrimonis civils ho considero una frivolitat tenint en compte els drets de les dones i els homosexuals a la resta de països. Però volies una crítica? Ja la tens.
En la mitologia no, però en la història els jueus i el judaisme van ser abans que l’estat d’Israel, el qual fins a cert punt no deixa de ser una consequència de la ideologia herderiana, també la de Milà i Fontanals i després seu Menéndez Pelayo, la d’una vessant molt forta en el romanticisme alemany, i callo perquè no és el cas de liar-se. Simplement, que hi ha fons ideològiques comunes entre el sionisme i l’antisemitisme. Evidentment, hi ha antídots, començant pels valors de la il·lustració (torna a insistir, Ciutadans existeix a Sabadell, aquí està abduït pel nacionalisme herderià hegemònic en la Cataluna oficial?. Tan plausibles i motivades són aquestes crítiques a l’alcalde Juli com ho seria la proposta de canviar la placa del monument. Toca recordar als sabadellencs morts als camps nazis, que ho van ser com a “apàtrides” i per tant “no persones” en la ideologia nazi herderiana, però a tots els altres humans als qui abans de treure’ls-hi la vida aquella ideologia va voler negar-los-hi qualsevol forma de dignitat i respecte: Els jueus és clar, perquè l’antisemitisme és central en el nazisme, però també els comunistes, els eslaus, els homosexuals i, com aquells sabadellencs, els “apàtrides”, que en aquesta condició va ser on els nazis i els franquistes van fer caure els refugiats espanyols a resultes de la derrota republicana, entre els quals els sabadellencs, és clar.
El que és lamentable és que hi hagi persones que donin suport, no als homes i dones d’Israel que algun de sensat hi deu haver, sinó a un estat terrorista com el d’Israel i a les sectes de fanàtics, que sobreviuen a base de robar terra i aigua i d’assassinar els legítims residents, el poble Palestí.
I a sobre es posen la careta de socialistes. Quina vergonya de gent.
El que es lamentable es no enrecordar-te dels morts jueus fa 60 anys perquè avui dia l’Estat d’Israel sigui assassí. I alguns es diran de l’esquerra alternativa.
A Loko Motiv. Em presento, em dic Núria. Soc cristiana, casada pel civil amb una persona jueva, amb dos fills fora de matrimoni…. i no tinc cap problema a Israel….
Si es bo per criticar, investigui i llegeixi una mica….
Benvolguda Núria: per la seva informació (i la dels lectors d’Isabadell) li passo un parell d’enllaços on podrà veure que estic informat. Li recomano que se’ls llegeixi. Veurà que el matrimoni civil no està regulat a Israel. Sentirà a parlar de la próspera indústria del matrimoni a Txipre (on marxen molts joves d’Israel per poder formalitzar un matrimoni civil). I també podrà llegir que “según la asociación israelí Hiddush, Israel es la única democracia sin libertad de matrimonio”.
http://elmed.io/israel-el-problema-es-el-matrimonio-civil/
http://www.publico.es/internacional/parlamento-israeli-rechaza-matrimonio-civil.html
Posats a informar, li pregunto: segur que el seu matrimoni civil amb un jueu va tenir lloc a l’Estat d’Israel?
El genocidio judío es muy digno de ser recordado.
Pero no entiendo que siempre que se recuerde y homenajee a otras víctimas de esos verdugos u otros conflictos deba citarse siempre esa atrocidad (no parece que quienes aborden esa barbarie se acuerden siempre -ni deban hacerlo- de los gitanos, comunistas y otros exterminados en los mismos campos, de las poblaciones balcánicas sometidas por los nazis a un hambre atroz, etc.). Tampoco comparto que cualquier cita sobre los nazis, los campos de concentración o el “holocausto judío” deba adecuarse a la opinión de lobbis constituidos en censores de la opinión de terceros. De hecho, pienso que harían mejor, para ganar legitimidad en las sociedades que respetamos su dolor, en denunciar los nuevos guetos que han formado en Palestina por quienes se manifiestan herederos de los que sufrieron ese tipo de trato hace tres cuartos de siglo.
Por lo demás, los judíos que fueron exterminados o que fallecieron empuñando las armas de ejércitos diversos o bajo las bombas de otros alcanzan cuando más unos 6 millones. La cifra es desmesurada en relación a la población judía de las áreas ocupadas por los nazis, pero supone alrededor de 1/10 de los fallecidos en la Segunda Guerra Mundial o 1/7 de los civiles muertos a consecuencia de ella.
Es decir, si es por números absolutos, también cabría recordar los 27 millones de soviéticos muertos (más de 2/3 civiles), los chinos masacrados por el ejército japonés (la mitad que la cifra citada de ciudadanos soviéticos, aunque el recuento es muy inseguro), los millones de civiles alemanes aplastados bajo las bombas británicas y norteamericanas que para no evitar riesgos a sus aviones en bombardeos diarios sobre fábricas bélicas optaron por bombardear de noche blancos mucho más grandes -las áreas urbanas de Alemania- en uno de los crímenes de guerra que no se juzgó por ser sus autores “héroes” de la victoria aliada, etc.
Si se trata de cifras relativas, tenemos muchos otros “exterminios con método”. Entre ellos, el medio millón de comunistas asesinados en 1965 en Indonesia, en un episodio convenientemente “olvidado” de la Guerra Fría (se hizo de golpe, para exterminar a cuantos se identificaban con una facción política y el número de víctimas multiplica por más 100 todas las víctimas -igualmente recordables- del célebre “muro de Berlín”), etc.
NO INTENTO “RELATIVIZAR” y que ello aminore en lo más mínimo la atrocidad que supuso el holocausto. Simplemente
señalar que la identificación de los atropellos del nazismo con ese único elemento de su barbarie y con la persona de Hitler obedecía (también) al interés aliado-occidental en “reciclar” a millones de alemanes agentes activos de esa y otras barbaries, de reintegrar a la RFA en uno de los bandos de la guerra fría (la RDA soportó exigencias de pagos por los daños inmensos realizados en la URSS, la RFA evitó los pagos por reparaciones a la URSS que se fijaron durante la guerra entre los aliados..)
Perdón por la “intoxicación” historicista de un aficionado a la historia.
Apreciado Ex-Psuquero, quiero decirle que estoy de acuerdo con su opinión. Permitame no obstante especular en nombre propio: Y cuando el alcalde de Sabadell, “en un olvido negacionista propio de la peste hitleriana, menosprecia el holocausto”, algo se rompe en la repartidora de credenciales sobre la memoria histórica. Cuánta soberbia y falta de generosidad. ¿Y qué pasa con los que aniquilan a los palestinos? ¿Y por qué el alcalde de Terrassa no se inmuta y no sale al paso de que solo se hable de la gente de Sabadell? ¿O es que el alcalde de Terrassa (o el de Castellar) forman parte del mismo complot? …Y se puede liar todavía más. Así que no lo metamos todo en el mismo saco creyendo que tenemos la ocasión de hincar el colmillo en la garganta del enemigo político. No tenga tantas pretensiones ni ansias de notoriedad.
Señora Berrio: Le agradecería que nos indicara el número de socios de la entidad que usted preside. Y también le agradecería que no patrimonializara la tragedia común de mucha gente en nombre del postureo. Si el alcalde se olvidó de mencionar a judíos, también se olvidó de los ateos y los comunistas. O de tantos minusválidos. Y si se olvidó de mencionar el Gheto de Varsovia, tampoco mencionó la altura de los muros construidos por los nazis (perdón, por los polacos por orden de los nazis) ni lo comparó con los de Israel. Ni mencionó la expulsión de los judíos de España o (mucho más recientemente) la Lista Sefardi que “el cuñadísimo” entregó a Himmler.
Supongo que entenderá que no es lo mismo defender al pueblo de Israel que al gobierno de Israel. Pero el segundo, de claro signo fascista, es hijo del primero. En vez de sentar cátedra y jurisprudencia, pregúntese por qué su presencia y su tono hacen un flaco favor a quienes dice defender. ¿O es solo una pose? Por cierto, ¿qué tal si se lo hace pagar al señor Monge reorientando su ira?