Posada de llarg, íntima i personal, de l’alcaldable republicà, Gabriel Fernàndez, com a candidat alternatiu a Marta Farrés. Fernàndez es presenta sobretot com una persona normal que aspira al somni de ser alcalde de la seva ciutat. Un repte gegantí però que encara, com aficionat a l’asado, posant tota la carn a la graella.

Fernàndez arriscarà i Esquerra anirà més enllà de les fronteres de la seva marca a través d’un candidat que viu el seu somni. Un home, l’uruguaià Fernàndez, que té una història personal al darrera de migració, acollida i integració fins poder ser el primer alcalde de Sabadell nascut fora de la ciutat.

Regidor des de 2015, primer de govern, des de 2019 com a portaveu del principal partit opositor, serà candidat per primer cop l’any 2023. La seva posada de llarg ha estat molt personal, anant més enllà de les convencions de la política europea. A la nord-americana, i en castellà (el seu idioma matern i habitual però no a l’esfera pública, on intenta parlar sempre en català malgrat que “encara he de millorar molt”) ha protagonitzat una conversa acompanyat de la seva dona. La Maria José Zeballos l’ha presentat com a cabut, insistent, treballador però “una mica pesat”. L’alcaldable ha incorporat un vídeo de la seva mare, la Juani Díaz, que amb els seus 85 anys l’ha definit com a “fill exemplar i solidari que mai no va donar problemes”. I cobert el flanc de la dona i la mare, ha demanat disculpes als seus quatre fills per les absències tan habituals dels pares en la quotidianitat de les famílies.

Vídeo i cançó

Fernàndez ja té vídeo biogràfic, d’uns 10 minuts, elaborats per Pedro Baqués, on recorda la seva arribada a Sabadell l’any 2003, deixant els seus fills i la dona a Montevideo, el seu primer pis entre l’Eixample i la Creu de Barberà, com tenia dues feines, al mati a la Fundació Autònoma Solidària i a la tarda en una empresa del metall de Sabadell. Un vídeo (“el repte serà ara que la gent el vegi”) on desgrana els seus valors (“escoltisme i família”) i mostra la seva admiració per Pepe Múgica, Josep Lluis Carod-Rovira o Muriel Casals. Però no només té vídeo. Hi ha més creativitat: una cançó pròpia, que anirà sonant a partir d’ara amb la paraula Sabadell a ritme de salsa. Tot un hit de nova creació que podria haver sonat al Manisero de l’Hermètica.

Valors personals en paral·lel a la política. I és que a l’acte també hi ha hagut missatges. A la cançó quatre compromisos electorals: la biblioteca municipal a Gràcia, l’escola bressol pública a la Concòrdia, mantenir i potenciar el mercat de Campoamor i a aturar el projecte SurfCity.

“El Ripoll és un tresor que tenim i l’hem de preservar. Ara alguns sinverguenzas se’l volen carregar”, ha assegurat. Insisteix que “20 dels darrers 24 anys han governat els mateixos”, els que “mai no han agafat el tren per anar a treballar”, “els que es preocupen de connectar la línia 4 amb l’Aeroport” i no tant de Rodalies o els que porten els seus fills a l’escola privada.

Un candidat “de la gent”, com es presenta sovint, que es compromet a governar per a tothom com un dic de contenció ampli al PSC de Marta Farrés. Però es reivindica ja mateix com a vot útil o, dit d’una altra forma, l’únic que pot aturar els socialistes.

L’assistència a l’acte, que ha completat l’auditori mitjà de l’Espai Cultura, ja ha estat molt diversa. Des dels defensors del Mercat de Campoamor, al sud, a la plataforma que vol municipalitzar el bosc de Can Deu, al nord. Al final hi ha hagut torn de preguntes. Sobre pactes, ofereix que “el vot no anirà als de sempre [el PSC] i això no tothom ho pot dir [va per Junts]”. “Pactarem amb qui vulgui progrés social i que sigui demòcrata a nivell nacional”. Què vol dir? “En plata i perquè tothom m’entengui: excloem el PSC i la dreta i la dreta extrema. Amb els altres hi estem disposats”.

Foto portada: la parella de Gabriel Fernàndez i l’alcaldable d’ERC, Gabriel Fernàndez. Autor: Davdi B