-
L’oposició ja no es conforma amb que s’apartin de forma temporal els imputats: volen dimissions.
-
La governabilitat de la ciutat està en perill i, si el PSC continua enrocat, la moció de censura guanya força.
En la quarta setmana des de l’inici de l’Operació Mercuri, el clima polític a Sabadell es tensa. Mentre el PSC s’ha quedat sol desvinculat la gestió de la ciutat del cas, l’oposició assegura que cal prendre mesures. Demanen dimissions i, al fons del camí, la moció de censura agafa forma si el PSC no mou fitxa abans.
Manuel Bustos, més que el PSC, va guanyar les eleccions del 2011 de manera folgada, però sense majoria absoluta. La quarta victòria consecutiva. A diferència del 1999, quan va pactar amb CiU i ERC, 2003, amb un pacte amb CiU, ERC i ICV-EUiA, i fins i tot el 2007, quan va formar govern en solitari però amb el suport del PP de Jordi Soriano, el primer any i mig de mandat ha estat marcat per un cert relaxament polític, després del mandat volcànic del 2007-2011. Malgrat ser més exigent, però, en els moments importants (pressupost i aprovació del pla d’estalvi pels impagats de l’Ajuntament), el PSC ha compat amb el PP, de qui fins no fa tant destacaven la seva “responsabilitat”.
El 27 de novembre de 2012 però ho ha canviat tot. 300 Mossos escorcollant diverses dependències municipals i domicilis en l’anomenat cas Mercuri i l’ombra de la corrupció amb epicentre a l’Ajuntament de Sabadell fan que la situació política ja no pugui tornar a ser com abans. Cobrament de comissions, malversació, tracte de favors, omissió del deure de perseguir el delicte, suborn. Són moltes les paraules escrites i escoltades i el tauler polític a la ciutat ha canviat.
La instrucció anirà avançant i el judici, si es produeix, dirà quines responsabilitats penals hi ha en l’Operació Mercuri. Però la crisi va més enllà i afecta l’esfera pública i política. Pot Sabadell permetre’s un govern de 13 persones amb 4 imputats (el 30 per cent del total)? Pot ser que un Ajuntament que ha tingut durant molts anys gairebé 30 càrrecs de confiança, ara tingui imputats bona part dels pocs que han quedat en nòmima directa? Pot ser que tota la gestió urbanística (des de Sant Pau de Riu-sec, el servei de neteja viària, l’ampliació del Cementiri, els moviments de terres al Parc Agrari i un llarg etcètera) estigui sota sospita sense cap mesura política?
Els cinc grups de l’oposició de Sabadell, alguns socis del PSC fins fa uns anys, altres fins fa unes setmanes, consideren que no. El carrer en parla i al carrer se’n parla: als vestidors dels gimnasos, als bars, als forns de pa. La paraula corrupció sona malament i encara més quan entre els imputats hi ha diversos membres d’una mateixa família. Mentrestant, des del PSC es prenen poques decisions i es critiquen les filtraciones, el fiscal o la direcció policial de l’operació. Bustos esquiva tres dies dir que està imputat, així com dir de quins càrrecs se li acusa a la sortida dels Jutjats després de sis hores sent interrogat. El govern insisteix en que el jutje no els ha preguntat en cap cas per si has cobrat comissions però no diuen de que sí els ha preguntat. Tampoc s’aclareix qui pagarà l’advocat de la defensa dels càrrecs públics.
Primer acte: una sortida honrosa desestimada
Pocs dies després que esclatès el cas Mercuri, i probablement sense pretendre-ho, l’únic grup municipal que no ha pactat mai amb Manuel Bustos durant 13 anys, l’Entesa per Sabadell, va proposar el que a dia d’avui podria semblar una sortida airosa pels imputats.
L’Entesa volia que l’alcalde i els regidors imputats cessessin de forma temporal en les seves funcions de govern. Això els permetia, per un costat defensar la seva innocència fins que s’aclarís el cas (com a mínim fins que s’aixequi el secret de sumari o es conegui l’auto de processament) i per una altra banda, que l’Ajuntament funcionés amb relativa normalitat.
Un cop aclarida la situació, els càrrecs que quedessin sense acusació podrien retornar a les seves funcions. L’Entesa proposava el cessament dels càrrecs de confiança. Però, com a càrrecs de lliure disposició, podrien reincorporar-se un cop aclarit tot. El govern no va fer gaire cas a la proposta. Només amb una excepció: l’alcalde, Manuel Bustos, va fer un pas enrere durant uns dies (de moment, fins el dia de Reis), delegant les seves atribucions en Juan Carlos Sánchez.
El mateix dia que Bustos va renunciar temporalment a l’alcaldia, el Ple demanava per 14 vots a favor i 12 en contra que es fes el mateix amb la resta de regidors. El PSC va enarbolar el discurs de la presumpció d’innocència i no va moure un dit. Sánchez va al·legar que hi havia dubtes legals per complir la moció. Però en qualsevol cas, Bustos podia ordenar que es fes o els propis implicats prendre la iniciativa. Ningú ho ha fet.
La setmana següent, els cinc grups de l’oposició, amb profundes discrepàncies en infinitat de temes, exigeixen que la moció es compleixi. El govern ho torna a rebutjar i tot el que ofereix són dos canvis en presidències de comissions informatives i la posada en marxa d’una comissió informativa sobre el cas Mercuri al gener.
A més, l’alcalde accidental assegura que no cessaran els càrrecs imputats. Ja no només perquè no té atribucions, com va dir al principi, sinó perquè no ho consideraven oportú. El govern local s’enrocava.
Segon acte: El dia a dia en perill
Aquest dimecres s’ha escenificat el segon acte. Els cinc grups de l’oposició, que representen la majoria del Ple, ja no es conformem amb que s’apartin els càrrecs de forma temporal. Vist l’immovilisme, volen dimissions immediates. La mà estesa s’ha acabat. El PSC no s’ha mogut i el dia a dia de la ciutat penja d’un fil. En una compareixença posterior, l’alcalde accidental, J.C.Sánchez, el portaveu del PSC, Ramon Burguès, i la tinent d’alcalde, Montse Capdevila, tornen a defensar els imputats. I demanen responsabilitat als cinc grups de l’oposició per desvincular el cas Mercuri de la gestió de la ciutat.
Sent així, aquest divendres hi haurà un Ple extraordinari sobre pressupostos i ordenances fiscals. Habitualment, és el Ple més important de l’any. Serà el segon presidit per Sánchez i hauria de ser l’últim si Manuel Bustos tornés passat Nadal, cosa que a dia d’avui és insegura. Previsiblement, l’oposició en bloc tombarà per primer cop en molts anys la proposta del govern.
Tercer acte: la moció de censura a l’horitzó
El PSC de Sabadell, davant un presumpte cas de corrupció, ha decidit deixar en un calaix el programa electoral que defensava fins el dia 27 de novembre. Un programa amb al que van concórrer a les eleccions i que es mostren disposats a incomplir sense cap recança.
Tambe deixen enrere la seva posició en casos com els del president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, o el cas Palau. Fins i tot, el que havien manifestat amb el cas Pretòria, que esquitxava al PSC de Santa Coloma de Gramanet. El PSC de Catalunya, amb els pitjors resultats de la seva història i una direcció no consolidada, dóna suport Bustos i el seu equip, com a mínim de forma pública.
Davant l’enrocament del socialisme local, l’oposició, tot i que no ho vol explicitar, comença a pensar si no caldrà fer la moció de censura. Un fet que disgusta a molts grups, ja que per ser viable hauria de suposar un govern multicolor on ni tan sols està clar qui hauria de ser l’alcalde fins 2015, quan uns comicis han de posar a lloc les coses. Però ara ja comença a semblar un mal menor davant un PSC amb un discurs únic: defensar els seus imputats.
Es desconeix si aquesta obra en tres actes acabarà en drama, tragèdia o comèdia. En alguns casos, sembla més aviat un gènere de Valle-Inclán: el espertento. O dit, en forma política, i a la vista dels fets, els espectadors de la política local es sorprenen veient com alguns s’allunyen cada dia més del que deia Tarradellas: “en política es pot fer tot menys el ridícul”.
