La tasca incansable de l’equip docent i de l’alumnat de l’Institut Pau Vila ha permès descobrir nombrosos detalls sobre el refugi antiaeri situat sota el pati del centre. Un tresor patrimonial que la comunitat educativa, de la mà de forces polítiques com Sabadell en Comú, demana recuperar per a la ciutadania. “Per a nosaltres és important recuperar-lo no només com a eina pedagògica, sinó també perquè és un bé per al barri i per a Sabadell”, explica David Palacios, professor de l’institut.
En el marc dels actes de commemoració de la Segona República, els Comuns han organitzat aquest divendres una xerrada centrada en el refugi antiaeri de Gràcia. Una sessió de gran interès històric en què el professor Palacios ha compartit la informació que l’Institut Pau Vila ha anat recabant al llarg dels anys a través de la investigació del professorat i dels diferents treballs de recerca dels estudiants.
“El refugi es va construir al 1937. Es va donar una dotació d’un milió de pessetes per construir quatre refugis a Sabadell, però només se’n van construir tres. El del Pau Vila tenia tres galeries, 200 metres de llarg i una capacitat d’entre 700 i 900 persones. A més, sabem que està intacte, perquè un cop es va acabar la guerra s’hi va fer el cultiu del xampinyó i als anys 70 es va tapar per fer-hi a sobre l’institut”, comenta el docent.
El refugi estava pensat per protegir la població civil davant possibles bombardejos de l’aviació franquista. Tal i com recorda Palacios, es tractava d’una zona molt industrialitzada de la ciutat, amb un volum important d’obrers en àmbits estratègics com el tèxtil, la metal·lúrgia o, fins i tot, l’aviació. Segons la documentació recollida, l’espai va quedar enllestit a començaments del 1939, poc abans de l’entrada de les tropes nacionals a la ciutat.
“Tenim un projecte que es diu Camins de la memòria i ens emportem els nens a visitar diferents memorials arreu d’Europa, quan resulta que sota el nostre pati tenim un refugi antiaeri de la Guerra Civil que potser és el més gran de Catalunya i està oblidat”, lamenta Palacios, qui argumenta que “fent una entrada independent al pati permetria compatibilitzar la vida escolar amb l’espai museístic”.
En aquest sentit, el portaveu de Sabadell En Comú, Joan Mena, ha reivindicat la necessitat de recuperar el refugi i adherir-lo a la xarxa de memòria de Catalunya. La mesura va en la línia de la moció aprovada el passat mes de març, a proposta de Sabadell En Comú Podem, on es demanava la creació d’un centre d’interpretació de memòria i declarar BCIL l’antiga fàbrica Baygual i Llonch, on s’ensamblaven els avions republicans durant la Guerra Civil. En la mateixa línia, la historiadora i activista Rosa Ribell ha reivindicat les polítiques de memòria com una eina per lluitar contra l’oblit i els discursos d’odi.
Més informació:
Foto de portada: un moment de la xerrada. Autor: Jordi M.
