Visiblement emocionat, Antonio Martos va rebre una ovació unànime del públic present al Teatre Principal el passat dimecres. El doctor Manuel Cervantes, guanyador del Premi Sabadellenc de l’Any 2021, li va fer entrega personalment de l’escultura de bronze que l’acredita com a vencedor del guardó de la segona edició. Instants després, Martos va aixecar dos dits en senyal de victòria. Era un reconeixement a mig segle de patiment i perseverança per esclarir l’assassinat del seu germà Cipriano a mans de la Guàrdia Civil.
L’origen del vincle dels germans Martos amb Sabadell es remunta a finals de la dècada dels 60, quan van arribar procedents d’un poblet de Granada. Els Martos venien d’una família rural i, com tants altres, van instal·lar-se a les afores de la ciutat per buscar una vida millor. Eren anys d’oposició clandestina a la dictadura i Cipriano va participar activament a diverses organitzacions antifranquistes. L’any 1973 va ser detingut i posteriorment torturat i enverinat per membres de la Guàrdia Civil. El seu cos va ser dipositat a una fossa comuna de Reus i no ha estat identificat fins el febrer de 2023.
“No van ser només els represaliats, sinó les víctimes que van quedar després amb les grans pallisses que van cometre”, va lamentar Antonio durant el seu discurs dirigit al públic del Principal, on va recordar els casos d’altres víctimes del franquisme.
El premi rebut aquesta setmana també és un reconeixement a la valentia d’Antonio. Després de dècades de lluita, l’any 2010 es va presentar una querella de familiars i víctimes del franquisme davant dels tribunals argentins, apel·lant al principi de justícia universal. El cas de la mort de Cipriano, que havia estat oculte pel silenci de la transició i les pors de la família, va sortir definitivament a la llum pública. Sis anys després, Antonio va declarar des de Sabadell sent una part imprescindible del procés judicial.
“Estic molt emocionada perquè és una història que era un tabú a la meva família, però el meu pare, en silenci, i ara que ho pot expressar, ha lluitat moltíssim durant aquests 50 anys. El fet de trobar les restes del meu tiet ja és molt. Aquest és un premi a la resiliència”, va explicar la filla de Martos en pujar a l’escenari.
Les restes de Cipriano ja han estat identificades gràcies a les proves d’ADN. Han hagut de passar prop de 50 anys per poder dignificar-les. Ara, la família vol portar-les al cementiri del seu poble natal, Huétor-Tajar. Antonio ha rebut recentment l’escalf de la ciutadania. Una plaça de la ciutat porta el nom del seu germà. Però mig segle després ningú li ha demanat disculpes per acabar amb la vida del seu germà petit. “He sentit alegria, però si ens haguessin demanat perdó ens hauria afalagat més”, va explicar a aquest digital després de trobar les restes de Cipriano. “Saber que estaven enterrades allà ja em consola una mica”, sentenciava.
Foto portada: Manuel Cervantes, Sabadellenc de l’Any 2021, Inma Martos, Antonio Martos, Sabadellenc de l’Any 2022, i el director de l’iSabadell, Jordi de Arriba. Autor: J.Peláez.
