Àngel Rodamilans va morir a l’inici de la Guerra Civil a la rereguarda. També beatifiquen Josep Guardiet.
En total, es beatifiquen 22 persones dins de la diòcesi de Terrassa i 522 en total en un acte polèmic.
Tarragona acull aquest diumenge la beatificació de diversos religiosos. La majoria van morir durant la Guerra Civil, en la major part dels casos durant els primers mesos del conflicte i producte de la violència revolucionària que va produïr-se a partir del cop d’estat franquista. Dos religiosos estan relacionats amb Sabadell. Un hi va néixer i l’altre hi va deixar un record. La macrobeatificació té moltes crítiques.
A Tarragona es beatificaran 522 persones, que l’església qualifica com a “màrtirs” d’Espanya al segle XX. Amb aquest acte, s’hauran beatificat 1.523 persones pel mateix motiu, de les quals 11 han estat canonitzades. Després de la macrobeatificació feta a Roma l’any 2007, en aquesta cas es fa a l’antiga Universitat de Tarragona. La majoria de nous beats va morir a la rereguarda republicana. No s’ha beatificat, en canvi, cap dels religiosos morts pel bàndol franquista o reprimitis per la dictadura. La jerarquia catòlica es va sumar al cop d’estat assenyalant la Guerra Civil com una “creuada” a l’estil de les guerres religioses de l’Edat Mitjana.
Demanen suspendre l’acte
Mentre que l’església espanyola assegura que és un acte de respecte i reconciliació, diversos grups laics i cristians han criticat la beatificació massiva recordant els vincles de la jerarquia catòlica amb la dictadura franquista i el fet que no hagin demanat perdó a les víctimes. La Coordinadora per la Laicitat ha recopilat 1.700 firmes contra la beatificació. Per la seva part, la Comissió de la Veritat, que agrupa a més de 100 entitats de víctimes de la dictadura, ha demanat al papa Francesc que suspengui la beatificació i que demani perdó en nom de l’església pel suport que va donar als colpistes. “Sota la capa d’un acte religiós, aquest diumenge es farà un acte polític”, es queixa aquesta comissió.
Sigui com sigui, en aquesta tongada de beatificacions hi ha dues persones molt relacionades amb Sabadell i 22 amb el Bisbat de Terrassa (al que pertany Sabadell).
Àngel Rodamilans
Àngel Rodamilans va néixer a Sabadell el dia 1 de maig de 1874 i va ser organista de la parròquia de la Puríssima entre 1901 i 1915 i director de l’Escolania, així com de la del Sant Esperit de Terrassa. Va ser professor de música als Escolapis i les Carmelites. Va ingressar després al Monestir de Montserrat.
En esclatar la Guerra Civil, va refugiar-se a Sabadell però va ser identificat com a capellà, detingut i assassinat. Va morir el 27 de juliol de 1936, durant els primers dies de la Guerra Civil, enmig de la Revolució. Rodamilans no va voler amagar-se com li aconsellaven fins i tot l’historiador Miquel Carreras, que va morir després al front lluitat a favor de la República. El capellà va morir prop de Sant Julià d’Altura. Des del 2 de maig de 1941 té un carrer dedicat a Sabadell, en concret, un petit carrer a Can Feu, que dóna a la carretera de Terrassa.
Josep Guardiet
Josep Guardiet també serà beatificat aquest diumenge. Va néixer a Manlleu i va ser vicari d’Ullastrell i entre 1905 i 1912 rector de la Santíssima Trinitat de Sabadell. Després va anar a Terrassa i Rubí, on va deixar un gran record. Guardiet va ser mort a Sant Cugat, també durant les primeres jornades de la Guerra Civil a causa de la violència revolucionària. Va ser assassinat a la carretera de l’Arrabassada l’agost de 1936 (us pot interessar: ‘Carrers amb història (X): Josep Guardiet, el capellà assassinat‘). Guardiet té un carrer dedicat al barri de Campoamor.
Sabadell pertany al bisbat de Terrassa. Aquest diòcesi veurà com aquest diumenge es beatifiquen 22 persones qualificades com a màrtirs relacionades amb el territori. El bisbe de Terrassa, José Ángel Saiz Meneses, assistirà a la beatificació, que es duu a terme a Tarragona. Des del bisbat s’assegura que també un nombre important de feligresos hi anirà, especialment de Sabadell, Rubí i Terrassa.
Un grup de maristes
D’altra banda aquest diumenge també es beatificarà un grup de maristes de Sabadell, que treballaven en l’ensenyament: Pedro Cortassa Conclús (1901), Adrián Llop Plana (1920), Abdón Iglesias Bañuelos (1920), Cipriano José Iglesias Bañuelos (1916) i Emiliano José Leyún Goñi (1935).
Sabadell i la revolució
Sabadell no va viure uns mesos anteriors a la Guerra Civil excessivament tensos, a diferència d’altres municipis. Tot i així, van haver-hi dues vagues importants als sectors d’indústries gràfiques i del comerç. Però uns quants dies abans del cop d’estat, els sectors més polititzats de la ciutat es van començar a preparar pel que ja es pensava com inevitable: un nou cop d’estat contra la legalitat.
Un cop fracassat el cop d’estat, i enmig del descontrol, el dia 21 de juliol al matí van aparéixer cremades bona part de les esglésies i convents de la ciutat: Sant Fèlix, la Puríssima, la Trinitat, la Divina Pastora. Fins i tot el santuari de la Salut. El primer assassinat de la Guerra a Sabadell va ser el rector de Sant Julià d’Altura, segons explica el volum La República i la Guerra Civil a Sabadell. L’historiador Andreu Castells va xifrar en 83 les personas assassinades en consells de cuneta a la ciutat. D’aquests, més de 30 pertanyien al clergat. La majoria de morts, no obstant, eren fabricants i industrials.
No obstant, segons diversos estudis històrics i segons van reconéixer després les autoritats franquistes, amb el propi alcalde falangista Josep Mª Marcet al capdavant, la violència a la rereguarda republicana a Sabadell va ser inferior a la de la majoria de ciutats similars.
