Aquest cap de semana, i en dues úniques funcions (divendres 25 i dissabte 26; a les 21 hores en ambdós casos) la companyia sabadellenca AlGalliner presenten el seu nou muntatge, Els Justos, d’Albert Camus, de qui es compleixen 100 anys del seu naixement i que també fou homenatjat aquesta passada setmana a l’Espai Àgora per Jordi Fité i els Il·lús Teatre amb la lectura Absurd i rebel.
Els Justos és un dels textos més coneguts del Nobel francés. Ambientat en una època de revolucions a la Rússia Tsarista, i inspirat per un cas real succeït l’any 1905, planteja l’enfrontament entre dos punts de vista oposats, i les justificacions de cada bàndol per fer valdre les seves accions, per injustes que semblin a la resta del món. Camus fou fortament criticat a la seva època (sobretot pel també reconegut intel·lectual Jean-Paul Sartre) i fou acusat d’indiferència davant el drama de la II Guerra Mundial ja que Camus mai va prendre part per cap dels dos bàndols i afirmava que ambdós eren culpables de barbàrie i crueltat. Tampoc va combregar mai amb la frase “la fi justifica els mitjans” i avantposava els drets de la persona individual, i particularment el dret a la pròpia vida, a la idea genèrica de “drets col·lectius”. En aquest context, és doncs l’espectador qui haurà de treure les seves pròpies conclusions sobre el que se’ns mostra a l’escenari. La versió d’AlGalliner, no obstant, ha actualitzat la dramatúrgia i ambientació per la qual cosa és extrapolable al món contemporani.
Per la seva banda, la companyia AlGalliner fa un pas endavant en la seva consolidació teatral. Si fins ara portaven a escena textos d’autors contemporanis i més o menys locals (Tres tristos traumes de Pasqual Alapont, i La ràbia que em fas de Juli Disla, ambdós valencians, i en clara clau de comèdia; i Es ven piano, d’autor terrasenc) ara s’envolen cap a un text altament dramàtic i punyent, d’autoria mundialment reconeguda que descobrirà una nova faceta del grup, més madura i completa, als espectadors. En paraules d’Albert González, un dels quatre fundadors de la companyia i encarregat de la direcció del muntatge:
Feia temps que teníem aquesta obra al calaix, i teníem moltes ganes de fer-la però per qüestions diverses no trobàvem el moment adequat ni teníem l’edat ideal. Però justament ara, per diverses circumstàncies, jo estic estudiant dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre, coïncidia amb el centenari de Camus etc. vam pensar que era el moment i ens vam llançar. Vam contactar amb altres actors per completar el repartiment i l’hem produït en dos mesos, amb assajos diaris i molta feina”.
Per què Els Justos?
Perquè és una obra plenament actual: tracta d’un tema encara vigent avui dia, el terrorisme, i que afecta a tot el món. Un tema tabú moltes vegades però que creiem que se n’ha de parlar, i ho fem amb l’objectiu que la gent en parli, es creï un debat i sobretot que generi reflexió plantejant-se les qüestions que presenten les dues faccions. A banda d’això hi ha tota la poètica de Camus, que és molt maca, i en general creiem que és una obra que pot agradar molt
És una obra molt diferent al que heu fet fins ara…
És el nostre muntatge més ambiciós, fem un gir amb el que havíem fet fins ara però això no vol dir que renunciem a seguir fent comèdia en un futur, que és un terreny on ens sentim molt a gust. Però estem a punt de celebrar els nostres 10 anys com a companyia i Els Justos és un pas clau en la nostra maduració, ara ja som tots professionals, sortits de l’Institut del Teatre, i el plantejament és diferent a quan vam començar.
Després d’aquestes dues funcions a Sabadell, podrem tornar-la a veure fora de la ciutat?
És la intenció, poder portar-la a Barcelona. L’única manera de tenir visibilitat com a companyia és tenir actuacions allà, perquè Sabadell es queda petit de seguida i per créixer necessites estar a Barcelona. El que passa és que aquest muntatge no és apte per totes les sales, no hi cap a sales petites com el Versus, per exemple. L’any passat amb La ràbia que em fas vam poder anar al Regina i de fet ens van proposar repetir ara al novembre però per problemes d’agenda dels components hem hagut de renunciar.
M’agradaria remarcar –continua González- la feina de Contracorrent a la producció tècnica, hem pogut estar envoltats d’un gran equip i el resultat és molt bo. Igualment tot el disseny d’escenografia i vestuari, també realitzat per una professional com la Mercè Luchetti i l’execució de l’escenografia a càrrec d’en Toni Fernández. Ja veureu que l’escenografia és bastant conceptual, hem volgut defugir el realisme pur.
Quins plans teniu de cara a l’any vinent?
Doncs no puc dir gaire encara però estem preparant una sorpresa per celebrar el nostre desè aniversari…
Els altres tres membres, Oscar Castellví , Marc Rius i Xavi Salavert es reparteixen els personatges principals, recolzats per l’afegit d’altres actors (Laura Pujolàs, Santi Ricart, Mireia Llunell, Arnau Solsona i Cesc Rocamora) per completar el repartiment.
Com fou el cas del pas anterior de la companyia per Ca l’Estruch fa un any, l’èxit de taquilla es preveu total. Queden poques entrades, a la venda al web de l’Ajuntament.
